Identificat el procés que permet al virus de la sida propagar-se per l'organisme i atacar-ne les defenses
Un grup de científics, entre els quals hi ha investigadors catalans, ha identificat la molècula que utilitza el virus de la sida per propagar-se per l'organisme. Aquesta troballa suposa un pas més per desenvolupar la vacuna per eradicar el VIH i facilitarà la creació de fàrmacs més eficaços per frenar l'acció del virus. Tot i l'important avenç, els experts asseguren que, per poder arribar a comercialitzar medicaments o una vacuna, caldrà encara una dècada més d'investigació. Els resultats de l'estudi han sortit publicats a la revista internacional "Plos Biology".
RedaccióActualitzat
La investigació, amb la participació de l'Institut d'Investigació de la Sida IrsiCaixa, demostra que el virus del VIH té en la seva superfície unes molècules que utilitza per introduir-se en les cèl·lules dendrítiques, les responsables de ‘capturar' i ‘trossejar' els virus que entren en l'organisme. Un cop atrapats, aquestes cel·lules traslladen els virus fins els ganglis, que són un important centre de control del sistema immunitari i és on es creen substàncies per destruir els virus i acabar amb la infecció. Com si es tractés d'un cavall de Troia, el virus de la sida s'amaga a les cel·lules dendrítiques. Quan aquestes arriben als ganglis, el virus surt i destrueix el sistema immunitari.
"Amb aquesta troballa hem aconseguit delimitar la interacció molecular entre el VIH i les cèl·lules dendrítiques", ha explicat el coordinador de l'estudi, Javier Martínez-Picado, i investigador de l'IrsiCaixa. Però els científics no només han identificat la funció d'aquesta molècula clau en la propagació del virus, sinó que han demostrat que eliminant els glanglòsids del VIH s'evita que les cèl·lules dendrítiques puguin internalitzar-lo.
Després d'aquesta troballa, des de l'IrsiCaixa, institut impulsat per l'Obra Social La Caixa i per la Generalitat, es vol treballar en fórmules per crear fàrmacs que bloquegin la interacció entre el virus i les dendrítiques i que serien complementaris als tractaments ja existents. El director de l'IrsiCaixa, Bonaventura Clotet, ha augurat que aquests nous fàrmacs serien més eficaços i estables que els tractaments actuals perquè serien menys vulnerables a les mutacions del virus.
Els tractaments actuals amb antiretrovirals només frenen l'acció del VIH, però no destrueixen el virus del tot, perquè resisteix en algunes zones del cos humà com els ganglis. Gràcies a aquest estudi, en què han participat també investigadors del Consell Superior d'Investigació Científiques (CSIC) i la Universitat alemanya de Heidelberg, s'entreveu la via per on es poden fer entrar els immunògens perquè el sistema immunològic desenvolupi resistències i s'entreni per poder destruir definitivament el virus.
Bonaventura Clotet ha destacat que els investigadors estan "esperançats" a poder definir els primers immunògens en un període de tres anys i ha revelat que, des de fa tres mesos, s'estan fent les primeres proves en ratolins. Tot i això, per poder arribar a comercialitzar tant fàrmacs com una vacuna a partir de la nova troballa passarà almenys una dècada.
A Espanya, la sida ja fa anys que no és letal i s'ha convertit en una malaltia crònica amb una esperança de vida equivalent a la de la població no infectada. Tot i això, el ritme de contagis ha augmentat un 17 per cent en l'última dècada. Una altra dada rellevant és que un de cada quatre infectats no sap que viu amb el virus.
Denúncia contra les retallades
Després de presentar aquest important avenç, Bonaventura Clotet ha subratllat la importància d'invertir en investigació perquè si s'aconsegueix una vacuna s'estalviaran els milions d'euros que es dediquen als fàrmacs que han de prendre els malalts durant tota la vida. El director de l'IrsiCaixa considera que és "poc raonable" la decisió del govern de reduir fins a un 30 per cent la dotació del Pla Nacional d'Investigació, el que ha compromès el finançament de l'IsriCaixa, finançat en un 40 per cent per fons de l'Estat i europeus, mentre que la resta l'aporten l'Obra Social La Caixa, la Generalitat i la farmacèutica Esteve.
"L'excel·lència en la investigació que encara manté Espanya no s'ha fet en dos dies, però es pot engegar a rodar en dos dies", ha advertit Clotet.
"Amb aquesta troballa hem aconseguit delimitar la interacció molecular entre el VIH i les cèl·lules dendrítiques", ha explicat el coordinador de l'estudi, Javier Martínez-Picado, i investigador de l'IrsiCaixa. Però els científics no només han identificat la funció d'aquesta molècula clau en la propagació del virus, sinó que han demostrat que eliminant els glanglòsids del VIH s'evita que les cèl·lules dendrítiques puguin internalitzar-lo.
Després d'aquesta troballa, des de l'IrsiCaixa, institut impulsat per l'Obra Social La Caixa i per la Generalitat, es vol treballar en fórmules per crear fàrmacs que bloquegin la interacció entre el virus i les dendrítiques i que serien complementaris als tractaments ja existents. El director de l'IrsiCaixa, Bonaventura Clotet, ha augurat que aquests nous fàrmacs serien més eficaços i estables que els tractaments actuals perquè serien menys vulnerables a les mutacions del virus.
Els tractaments actuals amb antiretrovirals només frenen l'acció del VIH, però no destrueixen el virus del tot, perquè resisteix en algunes zones del cos humà com els ganglis. Gràcies a aquest estudi, en què han participat també investigadors del Consell Superior d'Investigació Científiques (CSIC) i la Universitat alemanya de Heidelberg, s'entreveu la via per on es poden fer entrar els immunògens perquè el sistema immunològic desenvolupi resistències i s'entreni per poder destruir definitivament el virus.
Bonaventura Clotet ha destacat que els investigadors estan "esperançats" a poder definir els primers immunògens en un període de tres anys i ha revelat que, des de fa tres mesos, s'estan fent les primeres proves en ratolins. Tot i això, per poder arribar a comercialitzar tant fàrmacs com una vacuna a partir de la nova troballa passarà almenys una dècada.
A Espanya, la sida ja fa anys que no és letal i s'ha convertit en una malaltia crònica amb una esperança de vida equivalent a la de la població no infectada. Tot i això, el ritme de contagis ha augmentat un 17 per cent en l'última dècada. Una altra dada rellevant és que un de cada quatre infectats no sap que viu amb el virus.
Denúncia contra les retallades
Després de presentar aquest important avenç, Bonaventura Clotet ha subratllat la importància d'invertir en investigació perquè si s'aconsegueix una vacuna s'estalviaran els milions d'euros que es dediquen als fàrmacs que han de prendre els malalts durant tota la vida. El director de l'IrsiCaixa considera que és "poc raonable" la decisió del govern de reduir fins a un 30 per cent la dotació del Pla Nacional d'Investigació, el que ha compromès el finançament de l'IsriCaixa, finançat en un 40 per cent per fons de l'Estat i europeus, mentre que la resta l'aporten l'Obra Social La Caixa, la Generalitat i la farmacèutica Esteve.
"L'excel·lència en la investigació que encara manté Espanya no s'ha fet en dos dies, però es pot engegar a rodar en dos dies", ha advertit Clotet.
