I, malgrat tot, cine català i premis Gaudí al març

Els Premis Gaudí ja escalfen motors, plantant cara a la pandèmia i amb ganes que el sector pugui retrobar-se el proper 21 de març i celebrar la seva tretzena edició, a l'Auditori del Fòrum.

I ho fa amb 60 candidatures i unes xifres de balanç del sector que l'Acadèmia del Cinema Català ha presentat aquest dimecres. No són precisament gaire optimistes, però busquen revertir-les, reclamant implicació política, més inversió en cinema i audiovisual de part de TV3 i demanant a la gent que vagi al cine i vegi el nostre cine.

Un cine molt divers estilísticament i pel que fa a les llengües que parla. En castellà, anglès, alemany, xinès i fins i tot dialectes kurds. I, naturalment, en català, però cada vegada menys.

Del total de candidates als premis, se'n desprèn que són multilingües, que la versió original castellana domina de forma abasegadora i s'hi detecta un nou i alarmant descens de les produccions rodades en llengua catalana, que toquen fons. És la seva segona pitjor xifra en la història dels premis.

Sobretot pel que fa als llargmetratges de ficció, que en aquesta tretzena edició són només sis, respecte als 14 de l'any passat. En llengua no catalana, majoritàriament en castellà, arriben a 20, cinc més que l'edició anterior.

Si hi comptem també documentals, pel·lícules per a televisió i curts, la versió catalana compta amb 17 títols, amb prou feines el 33% del total, un 12% menys que l'any passat. La resta de llengües suposen el 66% restant.

Lluís Danés, director d'una de les un pel·lícules de ficció en català, "La vampira de Barcelona" creu que "és molt trist, semblem com una espècie a protegir. I és sorprenent, perquè necessitem cine en la nostra llengua, i el sabem fer, hi ha molt talent. Altra cosa és si hi ha realment voluntat política per potenciar-lo".

I, a més, cada vegada amb pressupostos més limitats i allunyats de la mitjana europea. Si el pressupost mitjà d'un llargmetratge europeu s'enfila fins als 3,2 milions d'euros, per a una pel·lícula en català amb prou feines arriba als 750.000 euros.

I Catalunya segueix perdent pes com a motor audiovisual de l'estat. En una dècada, la quota de producció catalana respecte al total espanyol ha passat del 50% al 31%.

La presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, assegura que "fa 10 anys Madrid i Catalunya eren centres de producció de la meitat de les pel·lícules de tot l'estat, cadascun, aproximadament. Ara allà produeixen el 50% i nosaltres el 30%. Hem caigut molt i a més els nostres films tenen pressupostos més baixos. I això no pot ser. S'ha de corregir. Cal que els nostres polítics dotin de pressupost TV3 per invertir molt més en cine i audiovisual".

La quota de pantalla de la producció catalana a l'estat espanyol se situa en un 7,2% del total de recaptació anual als cinemes, una dada que puja dos punts respecte la el 2018, que se situava en el 5%. Un augment que s'explica per la situació excepcional de manca d'estrenes nord-americanes generada per la pandèmia.

Pel que fa al gènere, la paritat segueix ben lluny i el nombre de directores candidates suposa només un 30% del total, la meitat (15%) si ens fixem en els llargmetratges de ficció. L'any passat suposaven el 34%.

La portaveu de Dones Visuals, Salima Jirari, qualifica la nostra indústria de "molt poc diversa, plena de mancances, absolutament blanca, sense presències gairebé de persones racialitzades, i per descomptat, majoritàriament masculina".

Una edició número 13 dels Gaudí que arriba amb novetats a les bases dels premis, que ja no comptaran com a premiables a tot aquell talent català provinent de produccions que no siguin catalanes. Premis com els d'Enric Auquer (per a "Quien a hierro mata") o Karra Elejalde (per "Mientras dure la guerra") de l'any passat, enguany ja no serien possibles.

"L'opció de participar com a 'talent català' tenia un petit efecte distorsionador sobre la fotografia final, que ens dona la temperatura exacta de la musculatura del cine a Catalunya, que ha de tenir en compte, sobretot, les produccions catalanes", diu Laia Aubia, directora de l'Acadèmia.

Una edició que tindrà dues absències destacables. No hi serà "Josep", la flamant Premi Europeu de Cinema a la millor animació, perquè "és oficialment una pel·lícula francesa. Hi ha una petita producció financera catalana, però no arriba al 20% mínim que estipulen les nostres bases i ser considerada catalana. L'any vinent, però, per terminis d'inscripció, podria participar als premis com a millor pel·lícula europea. És una llàstima que 'Josep' no pugui ser als premis, la sentim molt propera", diu Aubia.

I tampoc la segona producció catalana més taquillera de l'any "Eso que tú me das", l'entrevista de Jordi Évole a Pau Donés. La comissió de selecció de documentals, designada per l'Acadèmia però totalment sobirana, no l'ha inclòs a la short list final amb les 10 candidates finalistes.

Si la pandèmia ho fa viable, i en les condicions que siguin possibles, el món del cine vol celebrar, més que mai i malgrat tot, la collita anual del cinema català.