Humor i reivindicació en l'entrega a Quim Monzó del Premi d'Honor

El Palau de la Música Catalana de Barcelona ha servit aquest dilluns per escenificar la concessió del cinquantè Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a Quim Monzó.

Atorgat per Òmnium Cultural, per primera vegada en els seus 50 anys de vida l'ha hagut de lliurar el vicepresident de l'entitat, Marcel Mauri, degut al fet que el president, Jordi Cuixart, és tancat preventivament a la presó de Soto del Real.

Després de rebre el premi, Quim Monzó ha explicat que va descobrir la literatura gràcies a un bibliobús que visitava de tant en tant el barri on vivia, i ha remarcat la sorpresa que va tenir quan va descobrir l'origen i la història dels bibliobusos a Catalunya:

"Quan anava a aquell bibliobús aparcat a la plaça de Sants no sabia que el primer bibliobús va néixer amb la Mancomunitat, per l'impuls bibliotecari de l'Eugeni d'Ors. Tampoc no sabia que va ser la Generalitat de l'època republicana qui els va consolidar."

"I evidentment no em podia ni imaginar que l'últim trajecte que va fer un d'aquests bibliobusos, el que es dedicava a subministrar llibres al front de guerra, va ser el 23 de gener del 1939, quan les tropes de Franco estaven a punt d'entrar a Barcelona. Al bibliobús viatjaven Mercè Rodoreda, Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols cap a l'exili."

"Que en comptes de proveir de llibres els ciutadans, un bibliobús s'hagués de fer servir per portar escriptors a l'exili és un retrat clar del que hem viscut i del que vivim encara ara. Em pregunto si algun dia no gaire llunyà haurem de tornar a fer servir algun bibliobús perquè les persones, siguin o no escriptors, puguin escapar de la injustícia, de l'opressió, de la tirania."

Abans de lliurar-li el premi, Marcel Mauri ha dit que la concessió a Monzó és com "un crit al món per deixar clar que existim":

"L'obra de Monzó, tan local, tan internacional, traduïda a 26 llengües, ens obra portes a un món que no sempre ens espera. I internacionalitza una literatura que es veu plural, irònica i moderna."

"Diu Martí Domínguez que llegir Monzó és com prendre vitamines. Per això, en aquests anys de tant desgast i intensitat, ens cal més Monzó que mai. Un obrer de la llengua que, contra inèrcies globalitzadores i polítiques incultes d'estat, ha contribuït a fer del català un idioma apte per a totes les manifestacions literàries i oficials, com reclamava el mestre Fabra."

Durant l'acte s'han llegit fragments de llibres i d'articles de l'homenatjat, s'ha analitzat el seu estil literari i s'ha recordat la seva trajectòria radiofònica i periodística.

També hi han intervingut, gravats en vídeo, els traductors de les obres de Quim Monzó a idiomes com l'hongarès, el rus, el grec o l'anglès, i s'ha destaca el valor que li atorguen a la seva obra. El cantautor Albert Pla li ha dedicat una cançó feta per a l'ocasió.