Homs diu que el govern espanyol va cometre un "abús de dret" per intentar impedir el 9-N

L'expresident del TC i president del CATN, Carles Viver, qualifica la providència del TC contra el 9-N d'"insòlita", i el catedràtic Enoch Albertí destaca que no va incloure requeriments al govern
Homs diu que el govern espanyol va cometre un "abús de dret" per intentar impedir el 9-N
Barcelona

Homs diu que el govern espanyol va cometre un "abús de dret" per intentar impedir el 9-N

L'expresident del TC i president del CATN, Carles Viver, qualifica la providència del TC contra el 9-N d'"insòlita", i el catedràtic Enoch Albertí destaca que no va incloure requeriments al govern
redacció Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Aquest dimecres, el diputat del PDeCAT i exconseller de Presidència el 2014 Francesc Homs ha afirmat que el govern espanyol va exercir un "abús de poder"  quan va reclamar al Tribunal Constitucional -TC- la il·legalització del procés participatiu del 9-N. Homs, que ha comparegut com a testimoni a petició de la defensa dels acusats, ha assegurat que això va forçar el TC a emetre la providència del 4 de novembre contra el 9-N:

"El govern espanyol va buscar un camí que es podria qualificar d'abús de dret i abús de poder, amb un mecanisme jurídic que no pertocava."

Francesc Homs ha dit que aquell dia es va assessorar jurídicament i va donar compte al govern que no s'incomplia cap llei, i que encara menys podien incórrer en responsabilitat penal.

Homs només l'han interrogat els advocats de la defensa, i han declinat l'acusació particular i també el fiscal, que ha dit que no li feia preguntes perquè està acusat en un altre judici similar, el que ha de celebrar el Tribunal Suprem. En sentir el fiscal, Francesc Homs ha exclamat: "quina llàstima!". Poc després s'han trobat tots dos als passadissos i s'han encarat.

 

 

Viver i Pi-Sunyer qualifica d'"insòlita" la providència del TC

A preguntes de les defenses, que l'han proposat com a testimoni, Carles Viver i Pi-Sunyer, catedràtic de Dret Constitucional, expresident del Tribunal Constitucional -TC- i president del Consell Assessor per a la Transició Nacional –CATN-, ha dit que la providència del TC del 4 de novembre no era gens clara i l'ha qualificada d'"insòlita":

"Vaig insistir que la interlocutòria del TC del 4 de novembre exigia demanar un aclariment, perquè no estaven clars els termes en què estava exposada. No quedava gens clar què no podien fer. No podem treure els mossos? Aquesta és una qüestió lícita, o què havíem de fer amb la web, l'havíem de tancar? Quedaven molts serrells... es podia informar? És un cas insòlit."

Per la seva banda Enoch Albertí, també catedràtic de Dret Constitucional i membre del CATN, ha dit que era coneixedor que l'advocat de l'estat havia demanat al TC que requerís i fes apercebiment exprés als membres del govern sobre l'incompliment de la seva provisió, però el TC no va recollir aquesta demanda en la providència del 4 de novembre. Albertí ha dit que això era especialment "transcendent", i que ho va comunicar així al govern en un informe.

La meitat dels col·legis electorals, locals municipals

Per la seva banda, Miquel Buch, alcalde de Premià i que era president de l'Associació Catalana de Municipis -ACM- el novembre del 2014, ha dit que molts municipis que no tenien instituts van oferir locals com a col·legis electorals pel 9-N. Preguntat pels advocats de la defensa, Buch ha dit que almenys la meitat dels col·legis van ser finalment locals d'aquesta mena, i ha afegit que no es va signar cap conveni per fer les cessions, perquè no es fa mai en casos puntuals com aquest.

A preguntes del fiscal, Buch ha admès que els municipis sense institut van rebre un correu electrònic amb una carta de la vicepresidenta del govern Joana Ortega demanant-los que cedissin locals com a col·legis electorals. Ha afegit que la cessió va ser voluntària, però que al final només 5 dels 947 municipis catalans no van tenir col·legis electorals el 9-N. També ha dit que en cap moment va rebre cap ordre per aturar el 9-N.

 

En els mateixos termes s'ha expressat l'excalde de Barcelona, Xavier Trias, que ha dit que cada centre educatiu va decidir autònomament si oferia l'edifici com a col·legi electoral, tant els públics com els privats o concertats. Trias ha insistit que va haver-hi una participació massiva per part dels centres perquè "hi havia un ambient d'entusiasme."

El president del Pacte Nacional pel Dret a Decidir durant el 9-N, Joan Rigol, ha explicat que Mas li va indicar que, després de la suspensió de la consulta per part del TC, la societat civil havia d'"assumir la responsabilitat" del procés participatiu. "Em va indicar que es proposés als voluntaris que es fessin càrrec de tot el que s'havia de fer aquells últims dies", ha declarat.

Per la seva banda, l'aleshores presidenta del Parlament, Núria de Gispert, ha dit que no va participar en cimeres de govern i partits després de la primera suspensió del TC, tot i que Mas la va anar informant dels fets a través de reunions i trucades. Així és com va saber que el govern tirava endavant amb la consulta canviant-ne el format a procés participatiu. "Em va semblar una proposta raonable i l'única manera de donar veu als catalans", ha assenyalat De Gispert, que ha recordat que el Parlament havia instat el govern a consultar el poble de Catalunya.

Els primers testimonis, responsables logístics

La sessió d'aquest dimecres del judici pel 9-N ha començat amb la declaració de Felipe Álvarez de Toledo, director de l'assessoria jurídica de l'empresa Fujitsu. Aquest testimoni, proposat per l'acusació popular, que agrupa entitats com Manos Limpias, l'associació Arca Ibérica o el Sindicat Professional de la Policia, ha dit que va fer una recopilació de les feines fetes per la seva empresa, que va consistir en la instal·lació del programari als ordinadors portàtils que es van fer servir el 9-N.

Interrogada per l'advocada de l'acusació particular, María Ponte, Álvarez de Toledo ha dit que Fujitsu va subcontractar aquestes feines, i no ha sabut concretar quan es van instal·lar els programes, ni si va ser abans o després del 4 de novembre, data en què el Tribunal Constitucional va declarar il·legal el procés participatiu.

La segona testimoni, també proposada per l'acusació particular, ha estat Cristina Fernández, responsable de l'empresa de transports Sertrans, que va encarregar-se d'anar a buscar les urnes i els materials per al 9-N a Lleida, on es van fabricar, i distribuir-los directament als punts de votació. Fernández ha dit que aquesta distribució es va fer entre els dies 7 i 8 de novembre i en cap moment no va rebre ordre d'anul·lar-la.

 

Aturades temporals imprevistes

Quan ha acabat la declaració de Cristina Fernández, a les 10 del matí, la vista ha quedat aturada temporalment perquè s'han anul·lat una sèrie de compareixences de testimonis que estaven previstes, i el següent, Francesc Homs, estava citat a les 11. El mateix ha passat entre dos quarts d'una i la una perquè els interrogatoris a Homs, Núria de Gispert, Enoch Albertí, Joan Rigol i Joan Vintró han estat molt més ràpids del previst. La sessió s'ha acabat a dos quarts de dues i, a diferència de la de dimarts, no continuarà a la tarda.

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

ESPECIALS RELACIONATS