Hisenda xifra en només 200.000 euros la despesa pagada per l'1-O, segons ha sabut TV3

És el que pugen les factures pagades per la Generalitat, i no arriben al límit necessari pel delicte de malversació
Hisenda xifra en només 200.000 euros la despesa pagada per l'1-O, segons ha sabut TV3

Hisenda xifra en només 200.000 euros la despesa pagada per l'1-O, segons ha sabut TV3

És el que pugen les factures pagades per la Generalitat, i no arriben al límit necessari pel delicte de malversació
David Melgarejo Actualitzat
TEMA:
Judici procés

La dels honoraris i els viatges dels observadors internacionals contractats pel Diplocat és una de les despeses que proven, segons Hisenda, que es van malversar diners públics pel referèndum. De fet, és la partida més alta que figura en aquest nou informe que ja té el jutjat d'instrucció 13.

177.304 euros, que afegits als 20.000 de traducció a l'anglès de la web del Diplocat, sumen tots els diners que la Intervenció de l'Estat ha pogut demostrar que es van pagar per fer l'1 d'Octubre.

La xifra total pagada i demostrada suma 196.906 euros; fet que per a les defenses dels acusats de malversació al Suprem és de vital importància. Perquè asseguren que, com que no se superen els 200.000 euros, no es poden demanar les penes de presó més altes -els set anys en el cas de Mundó, Vila i Borràs- que contempla el Codi Penal pel delicte de malversació.

Ara bé, l'informe diu que hi havia 600.000 euros més compromesos, tot i que no es van pagar mai. Aquí hi ha les factures per la campanya de promoció i pel registre de catalans a l'exterior. I aquest també és un dels debats que hi haurà al judici del Suprem: es consideren malversats diners que no s'han arribar a pagar? Les acusacions de la fiscalia i l'Advocacia de l'Estat consideren que sí. Les defenses consideren que no.

Sigui com sigui, l'informe d'Hisenda explicaria dues coses més: la primera, que la despesa, en tot cas, seria de 815.000 euros, molt per sota dels més de dos milions que defensa la fiscalia i l'Advocacia de l'Estat. La segona, que el Diplocat va seguir pagant algunes d'aquestes factures fins al gener del 2018; és a dir, quan la Generalitat ja estava intervinguda pel 155 i tot estava sota control de Cristóbal Montoro.

Els dubtes que queden és si va autoritzar els pagaments perquè no va veure res estrany o si el control -en realitat- no era tan ferri.

ARXIVAT A:
Judici procés Procés català Referèndum 1-O Malversació

VÍDEOS RELACIONATS