Hisenda pagarà a la Generalitat els 874 milions d'euros que té bloquejats

El Ministeri d'Hisendia pagarà a la Generalitat els 874 milions d'euros que Catalunya no ha rebut com a bestretes del finançament autonòmic. El govern català fa mesos que espera aquests diners i es va veure obligat a fer retallades per contenir la despesa. Amb l'arribada de la partida, que encara no té data, es podrien revetir part d'aquest ajustos, segons va explicar el vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès.

Segons ha avançat el diari "El País", la convocatòria d'eleccions ha facilitat la solució al bloqueig. L'Advocacia de l'Estat va bloquejar les bestretes per no condicionar un futur executiu. Considerava que un govern en funcions no podia fer els pagaments. Què ha canviat ara? Hisenda entén que amb la repetició electoral no hi haurà govern fins a finals del 2019 o princips del 2020 i, per tant, les bestretes d'aquest any no condicionaran el futur govern de l'any vinent.

El Ministeri d'Hisenda confirma que s'està treballant en el pagament de les bestretes, però no posa data al desbloqueig.

El president Quim Torra ha criticat que el que fins ara era un problema s'hagi desbloquejat "en començar la campanya electoral":

Engany rere engany. Ministres que afirmen tenir informes que no tenen; xantatges perquè "fins que no hi hagi govern" no poden pagar; i ara apareix una escletxa!, miraculosament, en començar la campanya electoral. Vergonya, cavallers, vergonya. https://t.co/C9s8BrLore

— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) September 21, 2019

El vicepresident Aragonès afirma que es demostra que tenien raó i avisa que mantindran la demanda contra el govern espanyol pels deutes que té amb la Generalitat:

Es demostra que teníem i tenim raó en denunciar el govern espanyol per retenir irregularment el que ens correspon. Mantindrem la demanda presentada fins que no arribi fins a l'últim euro.https://t.co/8GTG7hdOSB

— Pere Aragonès 🎗 (@perearagones) September 21, 2019

En total, les comunitats autònomes xifren aquestes bestretes en 4.500 milions d'euros. Una xifra sense la qual tenen parats projectes nous o dificultats per pagar a temps. Les comunitats ja havien començat a estudiar com retallar la despesa pública.

Quin és l'origen del problema?

Dels impostos que paguen els ciutadans, només els que corresponen als tributs propis, com ara l'impost de transmissions patrimonials o el de successions, es queden directament a les arques de la Generalitat.

La meitat dels grans impostos, com l'IRPF o l'IVA, també acabarà a Catalunya, però primer passa per Hisenda. Tal com marca el model de finançament, passen dos anys fins poder calcular quants diners s'han recaptat realment, quadrar números i fer la corresponent liquidació amb la Generalitat. Però, mentrestant, perquè les comunitats autònomes puguin fer front a les despeses, el ministeri avança unes quantitats a compte. Són les anomenades "bestretes", que es calculen cada any fent una estimació del que es recaptarà el següent.

El projecte de pressupostos de l'estat per al 2019 preveia incrementar les bestretes per a Catalunya en 874 milions d'euros. Però com que el Congrés va tombar aquest projecte, els números no s'han actualitzat, i els diners que arriben són els mateixos que el 2018. És a dir, 874 milions menys del que estava previst per a aquest any.

Segons la ministra d'Hisenda, un govern en funcions té les mans lligades per resoldre-ho. Ara, amb la nova convoctòria d'eleccions. El ministeri ha canviat d'opinió.

A quines comunitats afecta?

Totes les comunitats que es regeixen pel model de finançament comú - és a dir, totes menys el País Basc i Navarra - s'enfronten al mateix problema.

En total, són uns 4.500 milions d'euros corresponents a les bestretes i uns 2.500 al canvi de l'IVA. Algunes ja han començat a estudiar com retallar la despesa pública, en línia amb el que s'està fent a Catalunya.

Pendents de l'IVA

A banda de les bestretes, les comunitats també continuen sense rebre els diners corresponents al canvi de la normativa comptable de l'IVA, que la Generalitat xifra en gairebé 450 milions d'euros més.