Militars ucraïnesos homenatgen els soldats caiguts en el conflicte de 2014
Militars ucraïnesos homenatgen els soldats caiguts en el conflicte de 2014 (Reuters/Govern d'Ucraïna)
ANÀLISI

Hi haurà guerra oberta Rússia-Ucraïna? Com seria i quines conseqüències tindria

La crisi entre Washington i Moscou per la situació a Ucraïna i el model de seguretat de l'OTAN pot desembocar en un conflicte armat

Enllaç a altres textos de l'autor

Manel Alías

Director i presentador del "Catalunya nit" de Catalunya Ràdio

@ManelAlias
Actualitzat

Hi haurà guerra oberta a Ucraïna? La resposta la té en gran mesura Vladímir Putin i, potser, els seus assessors de màxima confiança. Però el fet que vostè, jo, la premsa de tot el món i molts governs es plantegin aquesta pregunta representa ja per al Kremlin una victòria.

El president rus té tot el món pendent de la seva decisió. Un dels pilars dels seus vint anys de poder ha estat recuperar el rol que va jugar la Unió Soviètica. I és inqüestionable que avui l'estabilitat (i la inestabilitat) del món, i molt particularment la d'Europa, torna a dependre en certa mesura del Kremlin.

Tornant a la pregunta del titular, la resposta honesta hauria de ser que no ho sabem. I no sabem, tampoc, si el pla ja està tancat o si es va modificant sobre la marxa.


Quins elements apunten a una invasió d'Ucraïna per part de Rússia?

Malgrat que la via diplomàtica entre els Estats Units i Rússia sobreviurà, com a mínim, uns dies més, no hi ha avenços concrets des de l'inici de la crisi. I, encara més preocupant, algunes posicions que una i altra banda consideren fonamentals ja han estat descartades de manera rotunda.

Rússia es mostra molt molesta per l'expansió de l'OTAN cap a l'est, un cop l'URSS i el seu tractat de defensa equivalent, el Pacte de Varsòvia, van passar a ser història. I ara vol garanties que Ucraïna no serà el següent país a entrar a l'Aliança, cosa que Kíev desitja.

Washington considera que no es pot coartar la llibertat de cada país d'unir-se al club. Després de la trobada que han mantingut a Ginebra el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, i el secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, s'ha posat de manifest aquesta distància que sembla insalvable:

Lavrov: "Sobre la nostra pregunta principal de la no expansió de l'OTAN, molts ens pregunten per què. Perquè és un bloc que va ser creat contra l'URSS i ara treballa contra Rússia. Està escrit en la seva doctrina."

Blinken: "He deixat clar al ministre Lavrov que hi ha principis fonamentals que els Estats Units i els nostres aliats estem compromesos a defensar. Inclosos els que impedirien el dret sobirà dels ucraïnesos d'escriure el seu futur. En això no hi ha espai per negociar."

Els Estats Units i la Unió Europea consideren que Rússia ho té tot preparat per envair el país veí. En això, Blinken i Lavrov també discorden. Així responia el ministre rus a un periodista: "Diu que atacarem Ucraïna malgrat que ja hem dit molts cops que no és així."

El Ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, i el Secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, a Ginebra
El ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, i el secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, a Ginebra (Reuters/Alex Brandon)

I la resposta de Blinken davant la premsa: "Si Rússia vol començar a convèncer el món que no té intencions agressives cap a Ucraïna, un molt bon començament seria desescalar i retirar les seves forces de les fronteres ucraïneses."

Washington afirma que Vladímir Putin ha mobilitzat cent mil soldats i armes pesants a tocar d'Ucraïna. Sobre el mapa, la sensació és d'estar gairebé encerclada. La part més vulnerable és la seva frontera occidental, la russa.

A més, Moscou està desplaçant molts efectius a Bielorússia, país que fa de barret a Ucraïna. El Kremlin assegura que es tracta de maniobres militars. Minsk i Moscou fan sovint exercicis d'aquestes característiques. Però el fet que s'hagin programat precisament ara fa sospitar a alguns analistes que s'ha activat un altre flanc d'atac possible

Mapa de la posició de les tropes russes a la frontera amb Ucraïna
Mapa de la posició de les tropes russes a la frontera amb Ucraïna

Al sud-oest, a Moldàvia, hi ha una franja fronterera també prorussa. És Transnístria, una regió que es va autoproclamar independent.

Al sud, Rússia ja va canviar els mapes el 2014. Es va annexionar la península de Crimea. És estratègica perquè ara Moscou controla el pas del mar Negre al mar d'Azov i hi té una gran potència naval. I el punt més calent, el que ens recorda que de guerra ja n'hi ha en l'actualitat encara que no sigui en fase activa, és el Donbass. A les províncies de Donetsk i Lugansk ja hi ha combatents prorussos que controlen les dues zones que es van proclamar independents (de verd clar en el mapa).

Un altre element a favor de la possibilitat d'una guerra és que en cas que Vladímir Putin la tingui en ment, ara seria un bon moment. Els Estats Units i la Unió Europea no estan en el seu millor moment. Rússia s'està convertint en el país model per als règims autoritaris i ha aconseguit modernitzar el seu exèrcit.

A més, el precedent del 2014 va mostrar una cosa: enmig del conflicte amb Ucraïna, l'annexió de Crimea i totes les sancions internacionals, és a dir, en un temps en què la població russa va patir més, la popularitat de Putin va pujar al seu màxim històric. Ara que les enquestes indiquen que el president rus no passa pel seu millor moment, pot pensar que una nova guerra no li aniria del tot malament.

Hi ha un degoteig de notícies als mitjans de comunicació que fan incrementar la preocupació. Es parla ja d'evacuació de diplomàtics i de les seves famílies en previsió d'un atac o, fins i tot, un mitjà crític amb el Kremlin -Radio Svoboda- publica una investigació amb comentaris de militars russos i els seus familiars a les xarxes afirmant que van "cap a Ucraïna". També podria ser, però, una manera de parlar per dir cap a la frontera amb Ucraïna.

Com seria la guerra?

Si Rússia optés obertament per entrar a Ucraïna amb el seu exèrcit, les conseqüències podrien ser molt més greus que les que va ocasionar el conflicte encetat el 2014. Aquell ha deixat (està deixant, perquè encara no ha acabat de fet) al voltant de 14.000 morts i batalles molt cruentes, per exemple la de l'aeroport de Donetsk o la conquesta per part dels soldats prorussos de la ciutat de Debàltseve.

Militars russos enviats a Bielorússia per a unes maniobres militars
Militars russos enviats a Bielorússia per a unes maniobres militars (Reuters/Vitaly Nevar)

Rússia no va reconèixer en aquell moment que estava lluitant a Ucraïna. Era obra de "voluntaris". En aquesta ocasió, si és l'exèrcit rus amb tota la seva potència el que entra en combat, el poder destructiu augmenta exponencialment. L'exèrcit rus està, a més, molt ben rodat. Les maniobres són constants i ha demostrat quin peu calça en escenaris de guerra real, recentment a Síria.

Si Ucraïna ja va perdre les grans batalles del 2014 i 2015 és evident que ara ho torna a tenir gairebé impossible. Compte, però, perquè l'exèrcit ucraïnès també ha millorat considerablement. Fa anys que es prepara per a la possibilitat d'un gran atac per part de Rússia, ha adquirit armament i he rebut preparació per part de les potències occidentals.

Els Estats Units, la Unió Europea o el Regne Unit, en definitiva, les forces de l'OTAN, no intervindrien en principi directament en el conflicte però sí de manera indirecta. Per tot plegat, si Ucraïna i Rússia entren en guerra diversos analistes consideren que es veurà el conflicte bèl·lic més important en territori europeu des de la Segona Guerra Mundial.

Rússia atacaria primer?

Els dos bàndols ja s'acusen de preparar-se per atacar i de planificar provocacions que serveixin com a pretext per llançar una resposta armada. Els Estats Units, per exemple, han assegurat que tenen proves que Rússia té apunt un atac "amb bandera falsa", és a dir, una acció contra les seves mateixes posicions.

Hi ha un altre escenari, però, que no podem descartar a hores d'ara. Una operació similar a la de Crimea. Rússia el 2014 es va incorporar la península sense foc de tancs. Ara podria passar el mateix. Les dues repúbliques que s'han autoproclamat independents d'Ucraïna, la República Popular de Donetsk i la República Popular de Lugansk, ja van fer referèndums d'autodeterminació -sense cap reconeixement internacional- i s'han mostrat sempre partidàries d'integrar-se a Rússia. Podria passar que el Parlament rus les reconegués com a part del seu país. La Duma, de fet, ho començarà a estudiar de manera imminent.

Si Putin acabés firmant el document oficial, com va fer amb Crimea, aleshores seria Ucraïna la que hauria de decidir com respon. Si ho fa amb un atac militar, el Kremlin ja podria dir que aquesta guerra no l'ha començada.

Quines conseqüències tindria la guerra?

La Unió Europea i els Estats Units ja han advertit que Rússia patirà unes sancions econòmiques molt més dures que les que ja li han imposat fins ara arran del conflicte del 2014. A més, Alemanya podria suspendre la posada en marxa del gasoducte Nord-Stream 2, que ja està construït, per portar encara més gas rus cap a Europa. És un projecte clau en el qual ja s'han destinat molts recursos.

Cal recordar que el principal soci comercial de Rússia és la Unió Europea. Rússia, per tant, s'aniria aïllant cada vegada més. Però el Kremlin és conscient d'aquesta possibilitat i s'ha anat preparant els últims anys per intentar ser cada vegada més autosuficient. Té reserves importants de diners i molt bones relacions amb la Xina i els països de l'Àsia Central. Ja ha començat a virar cap aquella direcció i ho faria encara amb més decisió.

Putin ha pres mesures per reduir la dependència econòmica de Rússia i la Unió Europea
Putin ha pres mesures per reduir la dependència econòmica de Rússia i la Unió Europea (Sputnik/Aleksey Nikolskyi)

Quins elements apunten que no hi haurà guerra?

L'agressió del 2014 va començar amb la revolta del Maidan, que va suposar un canvi de govern a Ucraïna. D'un president pro rus, es va passar a un d'europeista. Rússia ho va considerar un cop d'estat i va passar a l'acció a les zones d'Ucraïna on la presència de persones d'ascendència russa era molt important, el que el Kremlin considera el "món rus": Crimea i el Donbass.

Justificar un atac ara, fins i tot amb la retòrica propagandística del Kremlin, li serà molt més complicat. Perquè no hi ha hagut un gran canvi sobre el terreny -com sí que va ser el Maidan-. I argüir l'expansió de l'OTAN cap a l'est tampoc sembla un pretext gaire sòlid perquè en els darrers mesos no hi ha hagut cap canvi substancial en l'Organització Atlàntica. I Vladímir Putin sap que molts russos tenen família a Ucraïna i la consideren "un país germà". Fins i tot si intentem entrar en la lògica del Kremlin, el càlcul dels "beneficis" i dels costos que tindria una guerra més potent que l'actual contra Kíev convida a pensar que no es produirà.

Queda, com a mínim, una setmana més de negociacions. Rússia espera "respostes per escrit" per part dels Estats Units. Si n'hi hagués algunes que Rússia considerés que van en la línia de garantir la seva seguretat, podríem veure una desescalada. El Ministeri de Defensa rus podria dir que les "maniobres militars" han acabat com estava previst. El Kremlin podria lluir que tot plegat ha estat de nou "la histèria" occidental que s'havia inventat una invasió fictícia. I la porta quedaria oberta per ressuscitar els acords de pau de Minsk. Els van firmar tant Ucraïna com Rússia i contenen un full de ruta que no s'ha complert.

 

ARXIVAT A:
UcraïnaRússia
Anar al contingut