"Hi ha qui no vol sentir parlar de Catalunya": debat encès a Brussel·les sobre el procés

Contundent crítica al Parlament Europeu per obviar les condemnes dels líders del procés en l'informe de l'Eurocambra sobre els drets humans a la UE.

La ponent del text, la irlandesa Clare Daly, s'ha queixat que li han censurat la referència que hi feia en la nota que acompanya l'informe, on ella havia mencionat l'existència de "sentències judicials que superen els deu anys de presó per permetre plebiscits democràtics".

Daly ha acusat els "grans grups polítics" del Parlament Europeu -liberal, popular i socialdemòcrata- d'haver eliminat la referència fent, justament, "allò que l'informe condemna" respecte a la llibertat d'expressió.

"És molt clar que hi ha gent aquí que no vol sentir parlar de Catalunya, i no estic gens sorpresa perquè és una acusació a l'estat espanyol i a la UE. Però és un bon exemple del problema d'aquest informe.

Perquè, en lloc de denunciar-ho, com va fer el Consell d'Europa, tenim un informe de drets humans que parla de la llibertat d'expressió i en què s'ha minvat l'exposició de motius per haver tingut l'audàcia d'anomenar el fet que hi ha diputats a la presó amb sentències de més de 10 anys per haver organitzat un plebiscit democràtic."

Daly ha considerat que la lliçó que se n'extreu és que els drets fonamentals "només es tenen en compte quan es tracta de països de fora de la UE", perquè, quan són afers interns, "no hi tenen res a dir".

Una part de la seva intervenció l'ha fet en català, citant George Orwell amb la frase: "Si la llibertat significa alguna cosa, significa el dret de la gent a sentir allò que no vol sentir."

Magnífica intervenció de @ClareDalyMEP citant a Orwell en català. Fa temps que ho advertim: si la UE acluca els ulls davant les múltiples vulneracions de drets de l'estat espanyol, tota la Unió se'n veurà esquitxada. pic.twitter.com/ZBQCGw31qJ

— Junts i Lliures per Europa (@JuntsEU) November 24, 2020

Per Daly, la sentència del procés és un exemple de "l'ús del sistema judicial per silenciar oponents".

La ponent ha considerat una "debilitat" i "absurditat" que l'informe sobre drets fonamentals a la Unió Europea denunciï abusos i vulneracions però no assenyali cap estat membre.

La indignació de l'eurodiputada irlandesa ha arribat a tal punt que ha defensat que no li suposava cap problema votar en contra del seu propi informe perquè "és millor no tenir informe, abans que tenir-ne un d'hipòcrita".

Del text "inconsistent" a un "acte de censura"

En el debat parlamentari, el president de la Comissió de Llibertats, el socialista Juan Fernando López Aguilar, ha replicat que el reglament de l'Eurocambra permet "cancel·lar" l'exposició de motius si és "inconsistent" amb el document i "sobretot" si ho demana un grup majoritari de partits. López Aguilar ha justificat el veto a la menció:

"L'exposició de motius inclou una referència a una situació que no només és objecte de polèmica política, sinó que pot ser desmentida amb arguments polítics."

Des d'un punt de vista polític, n'ha parlat Ciutadans. L'eurodiputada Maite Pagazaurtundua ha argumenta que, el setembre del 2017, a Catalunya "es va anul·lar l'estat de dret" i ha denunciat que les "patologies populistes identitàries ens pretenen treure drets als europeus, també en entitats subestatals, també encara que, falsament, apareguin com a víctimes".

L'eurodiputada d'ERC Diana Riba ha denunciat que, "precisament, en un informe que parla sobre els drets fonamentals, haguem de condemnar un acte de censura i un exercici de cinisme."

Per la seva part, Toni Comín, eurodiputat de Junts, ha carregat contra el veto denunciant hipocresia per part dels estats membres. "Pretenen que ens passem tot el dia exigint a Hongria i Polònia que es comportin com a veritables estats de dret, però, en canvi, donem carta blanca a Espanya per atropellar els drets polítics i civils més fonamentals", ha advertit.