Herpes zòster, la malaltia que apareix quan el virus de la varicel·la es desperta
Tant l'una com l'altra les produeix el mateix virus, que quan s'ha tingut varicel·la a la infantesa es manté latent durant anys en el sistema nerviós i es pot reactivar a partir dels 50 anys
L'anunci que el Departament de Salut administrarà la vacuna contra l'herpes zòster a totes les persones de 65 anys i de 80 anys ha posat d'actualitat una malaltia que, de fet, és una reactivació del mateix virus que en causa una altra molt comuna a la infantesa: la varicel·la.
La doctora Judit Villar, metgessa adjunta del Servei de Malalties Infeccioses i responsable de la Unitat de Vacunació Internacional de l'Hospital del Mar, explica al 324.cat per què es produeix l'herpes zòster:
"El virus és el mateix que de la varicel·la i queda latent en els nervis. Quan les defenses de l'organisme disminueixen, a partir dels 50 anys, es pot reactivar i provoca l'herpes zòster."
Es tracta d'una infecció que no sol ser mortal, però que és molt dolorosa i pot portar complicacions greus. Es manifesta en forma d'una franja d'erupcions, que pot aparèixer a qualsevol lloc del cos.
Té una incidència elevada: 350 casos per 100.000 habitants. Es dona una mica més en dones que en homes. La principal complicació és la neuràlgia postherpètica.
Però el problema més important, segons la doctora Villar, es dona en persones immunocompromeses, sigui per malaltia o perquè prenen certs fàrmacs:
"Aleshores l'herpes zòster pot dur a hepatitis, encefalitis, meningitis, inflamació pulmonar..., complicacions molt més greus."
També es poden produir lesions cròniques, paràlisi facial, problemes de visió, infeccions per bacteris en les erupcions... Tot això afecta la qualitat de vida. Però també suposa una càrrega per a la sanitat, perquè el 70% de les persones de més de 50 anys amb herpes zòster s'ingressen.
Vacunes protectores
Més del 96% de la població adulta ha passat la varicel·la. Però com que el virus queda en estat latent, això no impedeix que es reactivi a l'edat adulta.
La vacuna de la varicel·la és molt eficaç. A Catalunya s'administra als quinze mesos i als tres anys. També es posa a preadolescents d'onze-dotze anys que no hagin passat la malaltia o no n'hagin estat vacunats.
Però la vacuna de la varicel·la la van desenvolupar investigadors japonesos als anys 70 i les dècades següents va ser progressivament aprovada i utilitzada a diversos països. Per això, la doctora Villar explica que no podem saber quant de temps dura el seu efecte:
"No portem prou anys administrant-la i no podem saber quant dura la immunitat. I els adults de més de 50 anys no l'hauran rebut de petits. Per tant, la vacuna de l'herpes zòster és recomanable a totes les persones que superin aquesta edat."
Tot i això, com explicàvem al principi, de moment la vacuna només s'administrarà a les persones que tinguin 65 o 80 anys (aquest any, les nascudes el 1957 i el 1942.) Segons explica el Departament de Salut a la seva web, quan exposa el calendari de vacunació actualitzat, també es poden vacunar les persones que formin part dels grups de risc.
En aquest grup s'hi inclouen persones de 18 anys o més que estan en les següents situacions, entre els quals hi ha pacients que han rebut un trasplantament de progenitors hemopoètics, amb infecció pel VIH estables amb el tractament antiretroviral durant almenys un any o pacients amb hemopaties malignes o amb tumors sòlids sotmesos a tractament quimioteràpic.
La raó per triar aquestes edats és que el nombre de dosis que es poden adquirir és limitada. Les persones de 65 anys ingressen més sovint per herpes zòster que les d'altres edats inferiors. A més, s'aprofita que la vacuna és eficaç a llarg termini, durant deu anys o potser vint, i així mantinguin la immunitat fins passats els 80.
Vacuna sense virus vius
Hi ha dues vacunes contra l'herpes zòster. Una, Zostavax, està feta amb virus vius atenuats. Per això no està indicada en persones immucompromeses.
La que s'administrarà a Catalunya és Shingrix, feta amb antígens purificats. Concretament, conté una proteïna del virus, la que aquest utilitza per reactivar-se. També porta un adjuvant que potencia les defenses.
La seva eficàcia és molt alta: un 97% en persones de més de 50 anys sense comorbiditats ni immunocompromeses. En persones amb malalties com diabetis, hipertensió o osteoporosi l'eficàcia segueix sent alta: 80%. Fins i tot en persones immunocompromeses és força elevada. Tot i que varia se situa entre el 60 i el 80%.
Els efectes secundaris són freqüents però lleus. Es pot experimentar dolor o inflamació en el lloc de la punxada. Altres molèsties lleus poden durar només dos o tres dies.
Shingrix s'administra en dues dosis separades entre 2 i 6 mesos. És compatible amb altres vacunes, com la de la grip.
