Hem de menjar diferent: la crida urgent de l'ONU per frenar la crisi climàtica

Un informe de l'ONU adverteix que cal modificar la dieta per aturar la crisi climàtica. Les Nacions Unides recomanen posar en marxa "des d'ara mateix" polítiques encaminades a reduir el malbaratament de menjar i l'elecció de dietes menys carnívores que contribueixin a reduir el sobrepès, que afecta gairebé 2.000 milions de persones.

L'informe recomana frenar la desertització de boscos i millorar l'aprofitament del sòl agrícola per contribuir a la reducció de les emissions de CO2, el principal gas causant de l'efecte hivernacle.

El grup d'experts de l'IPCC, el Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic, ha presentat aquest dijous a Ginebra les conclusions d'aquest estudi que reclama accions a "curt termini". Les delegacions dels 195 països reunits des de divendres passat han examinat l'informe dels experts de l'ONU, que consideren el més exhaustiu fet fins ara. La conclusió principal expressada per la copresidenta de l'IPCC, Valérie Masson-Delmotte, és:

"La utilització que fem de la terra no és sostenible i contribueix a l'escalfament climàtic. Cal actuar des d'ara mateix."

I la situació tendeix a empitjorar amb un creixement de la població del planeta que s'acostarà als 11.000 milions d'habitants a finals de segle.

L'informe de l'IPCC s'ha presentat aquest dijous a Ginebra (Reuters)

Millor aprofitament de les terres

La temperatura mitjana del planeta s'ha elevat 1,53 ºC, segons l'informe. Per limitar l'escalfament del planeta 1,5 ºC o per sota dels 2ºC, l'informe es planteja diferents escenaris.

Per una banda, proposa millorar l'aprofitament de la terra. Alerta que els canvis necessaris a gran escala podrien tenir efectes "indesitjables" i planteja un ús del sòl equilibrat entre les terres d'ús agrícola, les dedicades a la bioenergia, forestals i de reforestament, i reduir la desertització.

Segons Jean-François Soussana, un dels autors de l'informe, la crisi climàtica ja ha afectat la seguretat alimentària i, a hores d'ara, hi ha un "marge molt estret de maniobra".

"Les terres estan sota una creixent pressió per l'activitat humana, i el canvi climàtic suposa una pressió suplementària. A partir dels 2 ºC de rescalfament global podríem tenir crisis alimentàries d'origen climàtic més greus i nombroses."

Els humans utilitzen el 70% de la superfície de terra seca del planeta i aproximadament la quarta part està degradada per les seves activitats, amb una pèrdua d'ecosistemes, biodiversitat, i un augment de la desertització i l'efecte hivernacle.

Canvi en la dieta i els hàbits de consum

Un altre camp d'actuació que planteja l'informe, que no representa ampliar l'ús de terres, és impulsar canvis en l'alimentació i els hàbits de consum: reduir el malbaratament dels aliments i el consum de carn sobretot en els països rics. Segons ells, un canvi de la dieta permetria alliberar milions de km2 de terres d'aquí al 2050.

El sistema alimentari té un gran pes en les emissions de gasos d'efecte hivernacle: l'agricultura, la ramaderia i la silvicultura representen un 23% de les emissions del planeta.

Entre el 25 i el 30% de la producció alimentària es llença. Mentre 820 milions de persones passen gana al món, uns 2.000 milions de persones tenen sobrepès o són obeses.

Segons l'informe, caldria orientar la dieta amb aliments "produïts amb sistemes resistents i sostenibles".

"Dietes equilibrades basades en aliments vegetals, com ara els cereals grossos, llegums, fruites i verdures, fruites seques i llavors i aliments animals produïts en sistemes resistents, sostenibles i amb baixes emissions de gasos d'efecte hivernacle es presenten com a importants oportunitats."

Els hàbits alimentaris han evolucionat molt en l'últim mig segle. La mitjana de consum de carn per habitant s'ha doblat des del 1961.

Voluntat política

L'informe adverteix que aquestes mesures depenen de la voluntat política i reclama que es liderin des de cada país. En aquest sentit, Alemanya planteja apujar l'IVA de la carn per reduir-ne el consum.

A Espanya, la ministra per a la Transició Ecològica en funcions, Teresa Ribera, considera que cal fer cas d'aquest "missatge d'urgència" de l'ONU i prendre les mesures necessàries en tots els àmbits de l'administració pública.