Hegerberg esparraca la defensa del Barça i l'OL guanya la Champions golejant (4-1)

Metz, Steaua, CSKA de Moscou. El barcelonisme, com la història del país, ha escrit les pàgines més denigrants de la seva història doblegant-se contra adversaris rotundament inferiors, com a mínim en teoria. Per la seva pròpia dimensió, no ha calgut recórrer mai als tòpics de la Ventafocs o de David per referir-se al Barça. Fins que avui tocava fer-ho amb el primer equip femení. I potser per això, per l'absoluta inexperiència en actuar com a víctima o convidat de pedra, a Budapest ha passat el que tots els pronòstics indicaven, i l'Olympique Lyonnais ha alçat la seva sisena Lliga de Campions femenina. Ho ha fet amb absoluta comoditat (4-1), liquidant el partit a la primera mitja hora, amb una Ada Hegerberg desbocada, contra un Barça que s'empetitia a mesura que passaven els minuts. De tota desfeta, però, se'n pot treure un ensenyament positiu. L'heroic accés blaugrana a aquesta final de Budapest ha motivat una atenció mediàtica mai vista, però també una cultural pujada al carro de la victòria de molts observadors amb un coneixement borrós de la realitat del futbol femení a Espanya, atrets per la màgia d'una final europea en una de les capitals més encantadores d'Europa, capaços de pronosticar una final igualada contra un hexacampió europeu que ha aixecat tretze títols consecutius a la millor lliga del continent. El creixement és indiscutible, no només perquè el Barça sempre podrà argumentar que va eliminar un equip alemany, el Bayern de Munic, sinó perquè mercès a la trajectòria de les de Lluís Cortés, la lliga espanyola passa a ser la tercera en coeficient UEFA. Però el camí a recórrer encara és molt llarg.

El Barça només ha pogut mostrar les seves virtuts en els primers compassos del partit, en part gràcies al punt d'honor de Mariona Caldentey, una futbolista tan humil com important per al seu equip, modèlica en el seu joc i en el seu tarannà. Una recuperació de la mallorquina ha habilitat Toni Duggan per plantar-se davant Bouhaddi (4'), però la davantera de Liverpool ha rematat massa creuat. A partir d'aquí, l'Olympique Lyonnais ha trepanat la defensa blaugrana sobretot pels costats, amb l'holandesa Shanice van de Sanden com a estilet. Leila Ouahabi s'ha vist engolida per la potència de la neerlandesa, que, després d'una passada llarga de Mbock, ha pogut enviar des del costat dret la centrada que Dszénifer Maroszán ha transformat en l'1-0 (5'). Les franceses no han permès el mínim intent de resposta blaugrana i han abassegat l'equip blaugrana, que rebia per totes bandes, des de les incursions d'Eugénie Le Sommer per l'esquerra fins a les aparicions de la golejadora noruega Ada Hegerberg. Sandra Paños s'ha multiplicat, per exemple desviant amb el peu una rematada de la primera Pilota d'Or femenina (8'), però no ha pogut evitar que l'escandinava, assistida per Van de Sanden en una acció semblant a la del primer gol, aconseguís el 2-0 (13').

Les lioneses, poderoses, s'han decidit a ampliar els recursos ofensius davant un Barça abassegat i han començat a permetre les pujades de les seves laterals, Amel Majri per l'esquerra i Lucy Bronze per la dreta. La tunisiana, naturalitzada francesa, ha servit el 3 a 0 per a Hegerberg (19'), i l'anglesa ha estat en l'origen del 4-0 (30'), en què Hegerberg s'ha anticipat amb claredat a Vicky Losada per rematar la centrada de l'exjugadora del Manchester City (30'). L'escandinava ha firmat, així, el primer hat trick en una final de la Lliga de Campions femenina. Només posat el pòquer sobre el tapís verd ha disminuït l'ofegament al qual les lioneses sotmetien a les catalanes, i Alèxia Putellas ha pogut realitzar les dues primeres rematades a porteria. La primera, en una rigorosa falta que ha suposat una compassiva targeta per a Renard, amb un llançament que ha desviat una companya quan duia camí de gol. La segona, la més clara, un cop de cap a dos metres de la porteria, a la sortida d'un córner, que ha sortit massa alt.

Com al primer temps, les franceses han permès que el Barça tingués possessions llargues, plenes de bones intencions però sense profunditat. En canvi, l'OL es mostrava amenaçador a cada aproximació a l'àrea rival. Dszénifer Maroszán s'ha permès, fins i tot, una assistència d'esperó perquè Le Sommer enviés una rosca que ha passat llepant la creueta (53'), i Hegerberg no ha encertat a connectar, dins l'àrea, la rematada que hauria significat el cinquè (64'). L'abraçada entre Van de Sanden i Delphine Cascarino en el moment de la seva substitució indicava que, interiorment, les jugadores de Reynald Pedros ja festejaven interiorment el títol, però el Barça tampoc sabia treure profit de les escasses concessions de la reraguarda lionesa. Pràcticament sola, Lieke Martens ha enviat a la graderia una pilota centrada per Mariona i pentinada per Toni Duggan (67'); i Vicky Losada, en un mà a mà amb Bouhaddi, ha connectat una vaselina que ha marxat per sobre de la porteria lionesa (73'). L'hivernació lionesa feia que les de Pedros desaprofitessin opcions tant o més clares que les de la primera meitat, com un intent de rosca de Le Sommer que, centrat, no ha representat excessives dificultats per a Sandra Paños (79'). De fet, feia una hora llarga que ja se sabia com s'acabaria la pel·lícula, però les entrades d'Asisat Oshoala i Andressa Alves han injectat velocitat i potència a l'atac barcelonista. I, finalment, el Barça ha trobat un gol que mereixia, després una cavalcada de Lieke Martens per l'eix de l'atac, culminada amb una assistència a Oshoala, que ha definit per sota les cames de Bouhaddi després d'un bon control (90'). No hauran estat pocs els nous seguidors del futbol femení que hauran rebut un bany de realitat; almenys, però, podran dir que ho han fet a la capital dels balnearis.