"He ordenat disparar a matar", la reacció del president del Kazakhstan a les protestes

Disparar a matar és la recepta del president del Kazakhstan, Kassym-Jomart Tokayev, per acabar amb la revolta que viu el país. Les protestes per l'augment del preu del gas liquat, GNL, han derivat en un clam contra el poder absolut que governa el país.

En una operació que les autoritats anomenen antiterrorista, les forces de seguretat han mort una quarantena de persones a la capital econòmica del país, Almaty, que són qualificats de "criminals armats". Hi ha 18 ferits més, així com 4.000 detinguts, sempre segons fonts oficials del Ministeri de l'Interior.

"He donat l'ordre a les forces de seguretat i a l'exèrcit de disparar a matar sense avís previ. S'han fet crides des de l'exterior perquè es negociï una solució pacífica dels problemes. Quina bestiesa. Quin tipus de negociacions pot haver-hi amb criminals i assassins?"

El govern ha situat el país en alarma antiterrorista de nivell vermell i assegura que han mort almenys 18 agents dels cossos de seguretat, alguns degollats.

Segons Tokayev, uns 20.000 bandits locals i estrangers han participat en els aldarulls a la ciutat d'Almaty, capital econòmica del país i epicentre de les protestes, però continua sense aportar cap prova d'aquestes acusacions. "S'ha de destruir els terroristes que no es rendeixin", ha afegit.

Aquest divendres al matí els carrers d'Almaty estaven pràcticament buits. Tokayev ha dit que l'ordre constitucional ha estat restablert, tot i que alguns testimonis diuen que encara s'han sentit trets a la plaça principal de la ciutat.

Internet torna a funcionar a algunes regions de forma intermitent, però el president ja ha advertit que si algú l'utilitza per difondre calúmnies i cridar a la insurrecció en pagarà les conseqüències.

Suport rus per contenir la revolta

En una decisió sense precedents, l'aliança militar encapçalada per Rússia ja hi ha enviat tropes -es calcula que uns 3.000 efectius - per ajudar a sufocar les protestes. El president del Kazakhstan, Kassym-Jomart Tokayev, ho ha demanat als seus socis de l'Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva, OTSC, una aliança militar de països exsoviètics liderada per Rússia i de la qual també formen part Bielorússia, Armènia, el Tadjikistan i el Kirguizistan.

"Aquest contingent ha arribat per un període limitat de temps per protegir objectius estratègics."

Les primeres tropes enviades per l'OTSC ja controlen, amb les forces militars kazakhs, l'aeroport d'Almaty, que dimecres va ser ocupat per un grup de manifestants.

El president Tokayev ha volgut agrair especialment a Vladímir Putin la seva "camaraderia" i ràpida resposta. Segons fonts d'aquesta aliança, les tropes només s'encarregaran de protegir infraestructures i llocs estratègics, com per exemple l'aeroport d'Almaty.

El preu del gas liquat

Després que el govern va aixecar els controls de preus del gas liquat de petroli a principis d'any, la guspira de la indignació es va encendre diumenge a la ciutat de Janaozen, a la província de Mangystau, una zona a l'oest del país rica en recursos fòssils i escenari des de la independència del país, el 1991, de conflictes obrers i repressió.

El govern va declarar que "el preu regulat estava causant pèrdues als productors i s'havia de liberalitzar".

Molts kazakhs han adaptat els seus cotxes perquè funcionin amb GNL, més barat que el petroli, i la pujada del preu, principal carburant utilitzat a la zona, ha afectat directament el preu dels aliments i ha agreujat una inflació que ja va començar a l'inici de la pandèmia.

Després, les protestes es van estendre a la capital de la regió, Akhtau, a la costa del mar Caspi. I dimarts la revolta arribava a la capital econòmica del país, Almaty.

Per aturar-ho, el govern va concedir una reducció del preu del GNL a 50 tenges --la moneda del Kazakhkstan--, l'equivalent a 0,1 euros per litre, en comptes dels 120 tenges de principis d'any a què es va arribar amb la liberalització.

Però amb aquest intent "d'assegurar l'estabilitat del país", com va declarar el president, no n'hi va haver prou, i dimecres els violents enfrontaments entre manifestants i forces de seguretat van continuar i el president va declarar l'estat d'emergència.

Tampoc ha servit per apaivagar la revolta que Tokayev fes dimitir el seu gabinet, ni que ordenés restituir els subsidis.

Dimensió política

La protesta, més enllà del conflicte econòmic, ha agafat una dimensió política i s'ha convertit en un enfrontament al règim absolut que viu el país, al seu líder.

Nursultan Nazarbayev, de 81 anys, va dirigir el país durant trenta anys, des de la independència de l'URSS, i els seus deliris de grandesa i els diners del petroli el van portar a crear una nova capital, plena d'extravagàncies, que va batejar amb el seu nom, Nur-Sultan.

El mateix Nazarbayev va designar com a successor l'actual president, Kassym-Jomart Tokayev, el març del 2019.

Per intentar aplacar la ira dels manifestants, Tokayev va anunciar aquest dijous que Nazarbayev renunciava a l'últim càrrec que tenia, la presidència de la comissió de seguretat.