Bosó de Higgs. Espectograma. Conferència Austràlia. CERN. 04/07/2012
Bosó de Higgs. Espectograma. Conferència Austràlia. CERN. 04/07/2012
ANÀLISI

"Habemus Higgs"

Enllaç a altres textos de l'autor Eugeni Graugés i Pous

Eugeni Graugés i Pous

Professor UB. Investigador principal del projecte LHCb-UB

Actualitzat
Després d'anys i anys d'esperar, i d'ocasions en què, tot i semblar imminent, no es va acabar mai de confirmar la descoberta del bosó de Higgs, sembla que finalment ja el tenim aquí. "Habemus Higgs!" Aquest matí, al CERN (Ginebra) s'ha confirmat, de manera independent per dos experiments diferents, que inequívocament s'ha descobert una partícula nova, amb una massa al voltant de 125 GeV (aproximadament 125 vegades la massa del protó, o de l'àtom d'hidrogen).

L'LHC és l'accelerador de partícules més potent mai construït. Es va començar a dissenyar, gairebé 20 anys enrere, i es va començar a construir aviat farà 12 anys. Va començar a prendre dades de manera continuada fa dos anys i mig.

Aquesta partícula descoberta avui a l'LHC té tots el números per ser l'esperat bosó de Higgs. És una partícula neutra, la seva massa es correspon amb la massa que s'esperava per al bosó de Higgs i s'ha produït en un ritme que es compatible amb el que estava previst pel model teòric conegut com a Model Estàndard. El bosó de Higgs era l'última peça que mancava per descobrir, dins d'aquest Model Estàndard.

Un model teòric plantejat per primer cop dècades enrere, i que fins ara havia estat tan altament exitós com molt robust a les envestides que per a tot model teòric suposa cada nou experiment. Envestida que no aguantaran tots el models teòrics que no tenen en compte un bosó de Higgs.

Inicialment, el Model Estàndard era només autoconsistent si totes les partícules tenien massa nul·la (com els fotons).
Això topava amb l'evidència experimental que les partícules elementals tenen massa (i acaben formant la matèria que tots coneixem). El doctor Peter Higgs i els seus col·legues van proposar als anys seixanta un mecanisme que permetia que algunes partícules tinguessin massa i d'altres no, dins del Model Estàndard. El preu a pagar..., l'existència d'una partícula anomenada de Higgs, que sembla que es la que s'ha descobert.

I a partir d'ara, què? Doncs primer, recollir més dades per estudiar les propietats d'aquesta nova partícula descoberta, i confirmar si es tracta realment del bosó de Higgs (de fet, avui s'ha decidit d'allargar tres mesos el període de presa de dades de l'LHC per aquest any 2012).

Després cal veure com això encaixa i afecta la resta de qüestions pendents i candents de la física contemporània: matèria fosca, energia fosca, asimetria entre matèria i antimatèria de l'univers, etc. Avui s'ha fet un pas endavant molt important per entendre quins són els constituents més bàsics de l'univers i com es relacionen entre ells, però encara queda molta feina per fer.

Eugeni Graugés
Professor de la Universitat de Barcelona
Investigador principal del projecte LHCb-UB
Anar al contingut