Ha aconseguit Trump la millor economia de la història?

Donald Trump es va presentar a les eleccions nord-americanes ara fa 4 anys amb el reclam d'aconseguir la millor economia de la història dels Estats Units. I ara no para de repetir que abans de la pandèmia ho havia aconseguit i que si guanya ho pot tornar a fer. Té raó Trump? Ho havia aconseguit? Amb les xifres a la mà, en alguns casos té raó si es mira fins al 2019, perquè la pandèmia ho ha capgirat tot. Però també és cert que l'economia ha seguit una tendència que ja venia dels mandats de Barack Obama, i Trump tenia el vent a favor i va seguir la inèrcia que portava. I per això hi ha qui diu que no ha creat una gran economia, sinó que l'ha heretat.

Repassem 4 dels principals indicadors de l'economia per veure si aquest cop té raó o s'equivoca.

El creixement econòmic, en pilot automàtic

L'economia dels Estats Units ha anat bé sota el mandat de Trump i ha crescut, de mitjana, un 2,5%. Lleugerament per sobre del 2,3 % que havia crescut el segon mandat de Barack Obama. Però hi ha hagut altres administracions, com la de Clinton, amb creixements més forts. I tot ha canviat aquest any: amb el coronavirus, també hi ha hagut aquesta caiguda mai vista, de més del 30%.
 

Fins aquest any, doncs, l'economia creixia a bon ritme, però ja començava a frenar-se. I, a més, seguia una tendència a l'alça que ja venia d'abans, dels mandats de Barack Obama, que havia hagut de remuntar la crisi del 2008. La catedràtica d'Economia Financera de la Universitat de Barcelona, Montserrat Casanovas, considera que Trump no ha aconseguit la millor economia de la història, però tampoc la pitjor. I que, tot i la caiguda d'aquest primer semestre, "ha aixecat el cap" més ràpid que la zona euro, i les previsions de l'FMI apunten que es refarà abans que moltes economies occidentals. Un seguit de Premis Nobels i economistes també han valorat el primer mandat de Trump per a la CNBC.

El dèficit comercial, una assignatura pendent

La guerra comercial amb la Xina ha marcat el mandat de Trump, tant en el vessant econòmic com en les relacions exteriors. Perquè Trump ha tingut la fixació d'importar menys (sobretot productes xinesos) i exportar més (esperonant la indústria i el camp nord-americà, el seu lema de l'"America First"). I no ho ha aconseguit i el dèficit comercial ha arribat als nivells més alts d'aquesta dècada.

Fa un any, els Estats Units i la Xina van signar un acord provisional que, de retruc, donava un respir a la incertesa que planava sobre el comerç mundial. Però la tensió entre els dos gegants econòmics s'ha tornat a enfilar arran de la pandèmia.

Tot plegat ha posat en evidència la dependència de la Xina, tant dels Estats Units com de molts altres països, en molts productes estratègics, sobretot tecnològics, però amb la pandèmia també s'ha vist el predomini xinès en la fabricació d'altres productes essencials, com les mascaretes.

A Donald Trump potser li han fallat les formes, però és un diagnòstic compartit des de diferents àmbits. Casanovas reconeix que s'haurien de "diversificar les importacions" i que és una guerra que "va més enllà de la comercial". I un cop passin les eleccions, seguirà guanyi qui guanyi "perquè és una guerra pel poder".

L'atur passa de mínims a màxims històrics

Durant el mandat de Trump, l'atur va arribar als nivells més baixos dels últims 50 anys, però seguia una tendència que li havia deixat en llegat Barack Obama. Estava al 3,5 %, uns nivells que es considera plena ocupació. Però amb la pandèmia, aquesta inèrcia es va frenar de cop i el nombre de parats es va enfilar a una velocitat de 3 milions d'aturats nous per setmana fins a fregar el 15%. L'atur va arribar llavors a màxims que no es veien des de la Gran Depressió dels anys 30. I aquesta primavera es van fer cues quilomètriques per recollir aliments per als més de 20 milions de persones que es van quedar sense feina.
 

Les tecnològiques disparen les borses

L'economia real i la de les borses nord-americanes han seguit aquest any camins ben diferents. S'acostuma a dir que els mercats anticipen el que passarà a l'economia real, però ara no reflectien ni les previsions més optimistes. Wall Street no ha parat de créixer amb Trump a la Casa Blanca. A principis d'any, va arribar a màxims històrics. I bona culpa la tenen els gegants tecnològics: Apple, Amazon, Google, Netflix i Facebook. Aquestes companyies són claus en la nova economia, i així es va evidenciar durant el confinament, perquè es van recuperar ràpid de la sotragada i van tornar a empènyer les borses cap a màxims. De fet, a l'únic lloc on no són predominants és a la Xina, que ja té les seves pròpies alternatives. A més, en una època de tipus d'interès tan baixos, la gent estalvia, i molt d'aquests diners també ha anat cap a les borses.