Guia per entendre les eleccions de mig mandat als Estats Units i què hi ha en joc

"It is the gas prices!" M'ho va dir una senyora de Texas el 15 de juny a l'aeroport del Prat.   

Ella tornava contenta i xerraire d'un viatge per Itàlia i Espanya i jo anava encongida i pletòrica --sí, és compatible-- cap a Washington per fer el relleu amb el Xesco Reverter. A l'autobús que compartíem cap a l'avió vaig veure que es deixava preguntar i m'hi vaig abocar: la situació política, les eleccions, les decisions de la gent... tot dependrà de l'economia. Dels preus.

Aquesta setmana, Joe Biden demanava desesperat a les companyies que fessin el favor d'abaixar els preus del combustible o les hauria de cosir --una mica-- a impostos.   

De què van aquestes eleccions

Són eleccions legislatives, les anomenades midterm perquè es fan a mig mandat presidencial.

Però no ens enganyem. En un hipotètic rànquing de nits electorals, el titular llaminer és l'elecció del president dels Estats Units, perquè serà un president global, dels que surten als llibres d'història, i el que faci i digui ens afectarà encara que no l'hàgim votat.

La renovació dels 435 escons a la Cambra de Representants, d'una tercera part del Senat, així com la tria de governadors, quedava per als lletraferits de la ciència política i els amants de la política internacional.

No deixava de ser una llei del pèndol civilitzada entre demòcrates i republicans en el sistema polític nord-americà de poders i contrapesos.

Però això era quan la política servia per posar d'acord gent que pensa diferent, quan l'entesa entre blaus i vermells, elefants i ases, permetia discrepar políticament, però alhora fer avançar el país amb lleis i projectes. Això s'ha acabat. I aquestes eleccions serviran també per saber si és un punt final o hi ha opció de punt i seguit.

Els escenaris que s'obren

Els demòcrates defensen una majoria justa a la Cambra de Representants i un empat al Senat que decanta la vicepresidenta Kamala Harris. Conservar-ho tot seria pràcticament un miracle que només ha passat dues vegades des del final de la Segona Guerra Mundial.

Aquestes eleccions acostumen a castigar el partit que governa, perquè s'aprofita per passar comptes amb el president i el seu executiu, en aquest cas els demòcrates de Joe Biden, que té un nivell de popularitat molt baix i una inflació molt alta. Mals auguris.

Si tot i així els demòcrates desafien la tendència històrica i controlen tot el Congrés, en els dos anys de mandat que li queden a Biden hauran de demostrar que poden complir les promeses: des de tornar a blindar el dret a l'avortament a la Constitució fins a tirar endavant una llei federal restrictiva amb la tinença d'armes.

Si el Congrés queda dividit entre els dos partits, la llei del pèndol serà la llei de punyal. Els republicans ja han anunciat que, si recuperen la Cambra de Representants, tenen un pla per revertir totes les iniciatives demòcrates d'aquests dos primers anys, retallar despeses i capgirar totes les comissions d'investigació, començant per la que investiga l'assalt al Capitoli, per apuntar cap a l'adversari polític: des del fill de Joe Biden fins al secretari d'Interior passant pel fiscal general i sense descartar un impeachment al mateix president.   

La batalla més grossa pot ser econòmica: si els republicans no donen suport a una ampliació del sostre de deute per al 2023, l'economia nord-americana entraria en fallida amb tot el que això representa. Ja en parlaríem.    

I si els demòcrates perden les dues cambres del Congrés, a Joe Biden només li quedarà el poder de veto. Però amb això no es governa, només es resisteix fins a les presidencials del 2024.

I els resultats?

Les darreres enquestes donen als demòcrates la possibilitat de conservar el Senat i perdre la Cambra de Representants, però també podria ser al revés, o que ho perdessin tot. Ens esperarem a l'enquesta definitiva, la del 8 de novembre, com diu el clàssic de les jornades electorals.   

O no. Perquè pot passar que la nit del dimarts 8 de novembre no tinguem resultats definitius. Bé perquè alguns estats de la costa oest tanquen els centres de votació tard, o perquè triguen dies a afegir-hi el vot per correu, o perquè en alguns llocs com Geòrgia, on la llei diu que el candidat guanyador ha de tenir més del 50% dels vots, això no passi i s'hagin de repetir les eleccions al cap d'uns dies.

Qualsevol d'aquestes possibilitats afegirà tensió a l'hora de donar per bons els resultats. Dos anys d'alimentar la bèstia del frau electoral per part de Donald Trump i els seus seguidors han adobat el terreny de la desconfiança en el sistema electoral.

Fa dies que els funcionaris avisen de la pressió que hauran de suportar el dia de les eleccions, i ja s'ha vist algunes patrulles ciutadanes armades intimidant altres ciutadans quan voten per avançat.

Però és que el pols al voltant de la legitimitat dels resultats només ha començat: molts dels candidats apadrinats per Donald Trump són negacionistes dels resultats de les presidencials del 2020, que cap tribunal ha tombat mai. I, si guanyen, molts estaran al capdavant de la certificació electoral de la tria de president el 2024.

Ni Biden ni Trump van a les urnes, però hi són

Joe Biden hi és perquè, sense sortir a cap papereta, el resultat es llegirà com un referèndum a la seva gestió. I, d'aquest resultat, en depèn en part resoldre una de les incògnites dels pròxims mesos: es vol tornar a presentar a la reelecció?   

Una pregunta que també voldríem fer-li a Donald Trump. De ganes, sembla que en té, però també dependrà en part del paper que facin els seus candidats en aquestes eleccions. Tant si s'obre a aquesta possibilitat com si la tanca, Donald Trump i el futur del partit republicà és tot un altre capítol.

Epíleg

En política, les campanyes es fan llargues i una setmana és una eternitat. Aquesta dels Estats Units ha passat per totes les fases: des de semblar que tot giraria al voltant del dret a l'avortament fins a pensar que la immigració o la gestió de l'educació durant la pandèmia en determinarien els resultats.

En la recta final, uns i altres han posat l'accent en la democràcia o en l'economia, com si els ciutadans haguessin de fer una tria absurda entre morir-se de gana en un estat de dret o tenir la panxa contenta a canvi de renunciar a drets i llibertats.    

Falta molt poc per al 8 de novembre i, tornant a la nostra senyora de Texas, tinc molta curiositat per confirmar o desmentir si l'analista política amb més olfacte la vaig conèixer abans fins i tot de posar els peus al país.