Eleccions al Parlament Europeu: a quin grup anirà a parar el teu vot?

Eleccions al Parlament Europeu: a quin grup anirà a parar el teu vot?

Eleccions al Parlament Europeu: a quin grup anirà a parar el teu vot?

Josep Maria CampsActualitzat
TEMA:
Eleccions europees 26M

Les eleccions al Parlament Europeu, que coincideixen a Espanya amb les municipals i amb algunes autonòmiques, se celebraran entre el 23 i el 26 de maig als 28 estats que formen la Unió Europea, també al Regne Unit.

Precisament aquest país les ha encetat ja aquest dijous, juntament amb els Països Baixos. L'han seguit Irlanda, aquest divendres, i Letònia, Malta i Eslovàquia, dissabte.

Holandesos votant en un centre electoral d'Amsterdam aquest dijous 23 de maig (Reuters)
 

La República Txeca les fa en dos dies, el 24 i el 25, i la resta de 21 països voten tots el diumenge 26.


De 751 a 705 escons

En total estan cridats a votar uns 400 milions de ciutadans, també els del Regne Unit, que serà al Parlament Europeu mentre duri l'ajornament del Brexit, previst ara per la tardor.

Precisament quan aquest país marxi definitivament, el nombre de diputats passarà de 751 a 705. Dels 73 que els toquen, una part s'eliminarà, i la resta es repartirà entre alguns països.

L'estat que escull més eurodiputats és Alemanya, 96, seguida de França, 79 i Itàlia, 76. Si s'exclou el Regne Unit, Espanya queda en quart lloc, amb 59, cinc més que fins ara.

A la majoria de països, circumscripció única

A gairebé tots els estats, 22, entre els quals Espanya, es vota en circumscripció única, de manera que a totes les taules electorals de tot el territori es pot votar a les mateixes candidatures.

A països com França, Itàlia, Irlanda o Polònia, en canvi, ho fan amb circumscripcions regionals.

La circumscripció única ha fet que a Espanya hi hagi hagut històricament acords entre partits catalans, bascos, gallecs i altres per fer candidatures conjuntes que permeten optimitzar els resultats.

 


Els grups polítics europeus

Cada estat vota els seus partits i candidatures, i després els escollits s'ajunten per afinitats polítiques en grups europeus, que han de ser d'un mínim de 25 eurodiputats d'almenys 7 països diferents.

La pertinença a un grup normalment la renoven o canvien els partits abans de les eleccions, que es fan cada 5 anys i sovint es coordinen per fer campanya conjuntament.


Populars i socialistes han dominat durant dècades

De les eleccions del 2014 van sortir-ne 8 grups. El més gran és el Grup Popular Europeu, que ara té 217 escons. En forma part el PP, amb Dolors Montserrat com a cap de llista.

El segon és el Grup Socialista, amb 186, del qual forma part el PSOE. A Espanya el cap de llista en aquestes eleccions, igual que el PP, també és un català, en Josep Borrell.

Aquest dos grans grups han controlat la política europea durant les últimes dècades, amb un bipartidisme i una política de pactes que han marcat l'agenda de l'Eurocambra i de tota la UE.

El tercer grup ja té molts menys membres: són els Conservadors Europeus i Reformistes, amb 75 escons, liderat per partits euroescèptics del Regne Unit, Polònia i la República Txeca.

L'actual president del Parlament Europeu, el popular italià Antonio Tajani

ALDE, Ciutadans i el PDeCAT

El quart grup és ALDE, l'agrupació de partits liberals, que ara té 68 eurodiputats. A Espanya en forma part Ciutadans, i el cap de llista és Luis Garicano.

D'aquest grup en formava part històricament CDC, però el partit successor, el PDeCAT, en va ser expulsat fa mig any. Els seus dirigents van responsabilitzar directament Ciutadans d'haver impulsat aquesta expulsió pel procés independentista.

De resultes de tot això, i també a la impossibilitat de trobar suports, la candidatura encapçalada per Carles Puigdemont a les europees, sota les sigles de Junts per Catalunya, es presenta en solitari, sense aliances ni a Espanya ni a Europa.

Els grups d'Unides Podem i d'ERC

El següent grup és Esquerra Unida Europea, amb 52 eurodiputats i de la qual forma part la coalició Unides Podem, encapçalada aquest 2019 per María Eugenia Rodríguez Palop.

També té 52 eurodiputats el grup Verds ALE, Aliança Lliure Europea. A Espanya en forma part la candidatura Ara Repúbliques, i la llista l'encapçala el líder d'ERC en presó preventiva, Oriol Junqueras.

Ara Repúbliques està formada, a més d'ERC, per Bildu i el BNG, el Bloc Nacionalista Gallec. A Europa s'integraran en un grup format majoritàriament per partits ecologistes.


Dos grups d'antieuropeus

El següent en grandària és l'Europa de la Llibertat i la Democràcia Directa, amb 41 escons, que està liderat per partits anti-Unió Europea com l'UKIP britànic o el moviment Cinque Stelle italià.

L'últim grup, amb 37 escons, també agrupa partits de línia similar, amb el Reagrupament Nacional francès de Marine le Pen -abans Front Nacional- com a membre més gran.

Fora d'aquests 8 grups només queden una vintena d'eurodiputats de formacions petites.

 


Funcions del Parlament Europeu

El Parlament resultant escull el seu president, i també els del Consell Europeu i, sobretot, el de la Comissió Europea. Posteriorment s'encarrega d'analitzar i aprovar les candidatures dels comissaris europeus.

Al marge d'escollir aquestes presidències i càrrecs, es dedica a fiscalitzar la Comissió i a aprovar els reglaments i les directives que conformen el corpus legislatiu europeu.

La iniciativa legislativa, però, correspon a la Comissió, que també concentra el poder executiu de la UE a Brussel·les, independentment dels països membres.


Comissió, Parlament i Consell de la UE

De manera que el Parlament aprova o no els reglaments i les directives europees que han estat impulsades i elaborades per la Comissió, tot i que també en pot reclamar de noves no previstes. La Comissió, però, no està obligada a fer-li cas.

Fins i tot en l'elecció del president de la Comissió Europea el Parlament no té l'última paraula: si el Consell de la UE, format directament pels estats membres, no està d'acord amb el candidat escollit, pot canviar-lo.

De fet, el Parlament també comparteix la funció legislativa amb aquest Consell: bona part de les atribucions que ha anat guanyant corresponien abans a aquest consell.

Aquestes tres institucions, Parlament, Comissió i Consell de la UE, són el cor de la Unió Europea, i el Parlament és l'única que permet l'elecció directa dels representants.

 


El primer Parlament Europeu, el de la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer

El Parlament Europeu es va fundar el 1952, dins de la llavors anomenada Comunitat Europea del Carbó i l'Acer, l'antecedent de la Unió Europea.

A mesura que ha anat creixent i ampliant l'abast, aquest Parlament ha anat guanyant pes en l'ecosistema comunitari, sobretot les últimes dècades.

En concret, el tractat de Maastricht del 1992 i el de Lisboa del 2007 li van atribuir noves competències, amb la intenció de democratitzar el funcionament de la UE.

La seu oficial la té a Estrasburg, a França, on cada any fa 12 sessions plenàries de 4 dies cadascuna, però també es reuneix a Brussel·les, on es fan plenaris complementaris i on es reuneixen els comitès i els grups polítics.


Debat europeu sense Junqueras


Des del 2014, la Unió Europea anima els grups europeus que designin un candidat principal a presidir la Comissió Europea, per donar una dimensió més supraestatal a la campanya electoral.

Per visualitzar-ho, aquest dimecres s'ha celebrat a Brussel·les un debat electoral amb els candidats principals –anomenats "spitzenkandidaten"- de 6 dels grups.

Un d'ells hauria d'haver estat Oriol Junqueras, perquè ha estat designat candidat principal d'Els Verds ALE. En la seva absència ha estat representat per l'alemanya Ska Keller.


La fi del bipartidisme

El debat va visualitzar el que assenyalen les enquestes: que, després de dècades de bipartidisme, populars i socialistes perdran l'hegemonia.

Això els abocarà a buscar noves aliances, i en aquesta línia liberals i verds van rebre constants picades d'ull d'uns i altres.


Immigració, canvi climàtic i populismes

Temàticament, el debat no va donar sorpreses: en immigració, crides a augmentar la solidaritat entre països, però també més control de fronteres.

En la lluita contra el canvi climàtic, tots d'acord a fer més però sense solucionar el dilema de com fer-ho compatible amb el creixement econòmic i el manteniment dels llocs de treball.

Una activista mediambiental, protestant davant del Parlament Europeu


I, això sí, la majoria disposats a barrar el pas als partits populistes i extremistes euroescèptics. Uns partits, però, que es preveu que pujaran força en aquestes eleccions.

Cap referència durant el debat a Catalunya, però a la sortida, i davant de la premsa, sí que els periodistes els van preguntar sobre el fet que un dels candidats, Oriol Junqueras, sigui a la presó.


Tuvoto.eu

Malgrat les correspondències polítiques entre els partits estatals i els grups europeus, pot resultar difícil decidir el vot, per exemple, pel desconeixement de la dinàmica política europea.

Per això hi ha esforços per apropar aquesta realitat als ciutadans, com és el cas de l'eina informàtica tuvoto.eu, una web que vol ajudar a decidir a qui votar.

Creada per una consultaria privada amb el suport del Cidob, el Centre d'Estudis i Documentació Internacionals de Barcelona, és una enquesta amb 24 preguntes.

Amb les respostes, l'eina ofereix al final els percentatges de proximitat política a les diferents candidatures que es presenten.

ARXIVAT A:
Eleccions europees 26M