Guia breu per entendre els dos camins de Torra al Suprem

El president Quim Torra considera que no va tenir un judici just al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el va condemnar a una inhabilitació per desobediència.

La causa judicial contra el president Quim Torra té dos conceptes clau: la inhabilitació -decretada per la sentència del Tribunal Superior de Justícia- i la suspensió com a diputat, decretada per la Junta Electoral Central. Són dos camins en paral·lel.

Recurs contra la inhabilitació

Inhabilitació és la derivada de la sentència del desembre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el condemnava a any i mig sense exercir cap càrrec públic per un delicte de desobediència: la no retirada a temps de les pancartes a favor de presos i exiliats del balcó del Palau de la Generalitat durant el període electoral de les generals del 28 d'abril.

La sentència no és ferma, hi cap recurs, al Suprem, que aquest dimarts és el que ha presentat la defensa del President de la Generalitat. Se'n diu recurs de cassació i només serveix per denunciar vulneració de drets fonamentals durant el procés judicial. Torra n'identifica fins a dotze. Resumits, en grans tres eixos.

Parcialitat: a ulls de Torra, tant dels membres de la Junta Electoral Central que el van portar a la Fiscalia per no retirar les pancartes com també dels jutges que el van investigar, jutjar i condemnar per desobediència.

El recurs destaca els posicionaments públics d'alguns d'ells contra el Procés. I el porten a afirmar que ha estat víctima d'una persecució política que buscava apartar-lo del càrrec de president de la Generalitat.

Desproporció: a l'hora de respectar la seva presumpció d'innocència, el seu dret a la llibertat d'expressió i a l'hora d'imposar-li la pena d'any i mig d'inhabilitació per desobeir la JEC.

Predeterminació: Torra creu que en el seu judici no va haver-hi un veritable debat, perquè el veredicte ja estava fet d'abans. I situa com a prova que no se li acceptessin determinats testimonis ni preguntes als que sí que van declarar.

El recurs entra al Suprem, a la sala penal. La que en última instància decidirà sobre la seva inhabilitació; que no suspensió com a diputat; qüestió decretada per la Junta Electoral i que ara revisa la sala contenciosa de l'alt tribunal.

Recurs contra la suspensió

En aquest cas contra el decret del 3 de gener de la Junta Electoral Central que considerava que Torra no podia seguir fent de diputat; perquè havia esdevingut inelegible arran de la sentència del TJSC.

La decisió ha estat recorreguda al Suprem. Però en aquest cas davant la sala contenciosa administrativa, diferent de la penal.

És la jurisdicció que dirimeix les qüestions plantejades per ciutadans contra l'administració. El recurs de Torra anava acompanyat d'una petició de mesures cautelars, per congelar la suspensió, que ha estat desestimat dos cops pel Tribunal.

Ara els magistrats han d'entrar en el fons de la qüestió; determinar qui té raó: si els membres de la JEC que demanen la suspensió de Torra com a diputat o el president de la Generalitat, que manté que la JEC no és competent per suspendre'l; només la decisió que prengui la sala penal del Suprem.

El tràmit a la sala contenciosa està ara en fase intermèdia. Les parts implicades presenten les seves al·legacions.

El Parlament de Catalunya n'ha presentat, en sentir-se part afectada per la decisió de la JEC. Els lletrats de la cambra consideren que treure l'escó a Torra comportaria inseguretat jurídica, ja que, segons algunes interpretacions, deixar de ser diputat comporta perdre la condició de president.

És el que defensen, entre altres, PP i Ciutadans. Fonts del Parlament afirmen que no hi ha hagut canvi de criteri dels lletrats, que en un principi avalaven la suspensió com a diputat de Torra, però no de president de la Generalitat.

Ara argumenten que s'utilitza aquest raonament, el del diputat president, per reforçar la tesi que Torra ha de seguir com a diputat.