Grècia torna a la "normalitat": partits sistèmics i polítics "coneguts"

Les eleccions legislatives a Grècia han estat diferents. Diferents per als grecs, que després de gairebé 15 anys han votat un parlament i no un salvavides per al país. Diferents també per a l'atenció internacional. S'han acabat aquells comicis en què els mitjans de comunicació d'arreu del món ens amuntegàvem a la plaça Sintagma per explicar com Grècia es passejava pel caire de l'abisme de la fallida econòmica i la catàstrofe social.

Una mostra de la tornada al que per uns és normalitat i per uns altres marasme i immobilisme polític: la força que va revoltar Grècia, Syriza, s'ha ensorrat en aquestes eleccions, i el Partit Socialista grec, el Pasok, que l'anomenada esquerra radical havia enviat a l'UCI política, treu de nou el cap. Rebla el retorn a la "rutina" la victòria de la dreta sistèmica de Nova Democràcia, liderada, a més a més, pel representant d'una nissaga dels de sempre, un Mitsotakis. Fill de primer ministre i primer ministre, ara, en funcions.

Un parell de titulars es barallen per encapçalar aquesta crònica. El primer, la victòria, pujant fins i tot en percentatge de vots, del partit al govern, tot i els llasts que arrossegava: un escàndol d'espionatge a l'oposició, una gestió més que qüestionable de la covid i l'accident ferroviari del mes de febrer en què van morir més de 50 joves, atribuït al mal estat del servei. El segon, la caiguda a plom del primer grup polític de l'oposició, Syriza, primer protagonista –des del govern o des de l'oposició- de la vida política grega dels darrers anys.

Els Mitsotakis "de tota la vida" recuperen la iniciativa

Si titulem per la victòria de Kyriakos Mitsotakis, cal buscar les raons en el cansament dels grecs després d'anys de patir per la feina, per l'habitatge, pel salari, per la salut... pel futur. "Estem esgotats", em deia ja fa temps un pastisser del barri de Paleo Faliro, a tocar del Pireu (el port que ja ha comprat una empresa xinesa).

I aquest cansament explica, segons alguns analistes polítics grecs, la decisió dels grecs d'assegurar el que ara tenen i que, els darrers quatre anys, va associat a Mitsotakis: un creixement de 6% l'any passat, la reducció de l'atur al 10% (el dels joves, però, està disparat: al 25%) i la recuperació salarial: l'SMI s'ha tornat a posar al nivell d'abans de la crisi. Amb aquest bagatge, Nova Democràcia ha obtingut el 41% dels vots.

Syriza: la caiguda a plom del revulsiu polític grec

Si volem destacar la patacada de Syriza, les xifres són contundents: les enquestes els atorgaven un 30% dels sufragis i s'han quedat en un 20%, onze punts per sota dels resultats de fa quatre anys.

A Syriza li passa factura la dilució de la seva doctrina política: va entomar el cost de la crisi, amb una reculada de principis que va incloure donar l'esquena a un referèndum que van convocar contra tota la força de la tempesta política interna i externa.

I ara, han presentat un programa econòmic que la dreta ha desacreditat com un retorn a la despesa pública que va dur el país a l'esvoranc de la crisi. L'elector no es creu les promeses d'Alexis Tsipras. Potser li ha arribat l'hora. Ja hi ha veus que ho plantegen.

Els resultats finals, d'aquí un mes, aproximadament. Mitsotakis vol jugar la carta de les segones eleccions, que tenen una regulació diferent. El guanyador, de forma semblant al que passava abans de la reforma electoral de Syriza, s'endú un bonus d'escons que pot arribar als 50 si fa un bon resultat.

A les eleccions de diumenge, Nova Democràcia ha guanyat, però necessita suports per governar. A la segona ronda, Mitsotakis espera una majoria absoluta molt més que folgada. A hores d'ara, sembla que la pot aconseguir sense gaires problemes.