Grècia reclama a Alemanya 270.000 milions d'euros de compensació per l'ocupació nazi
Durant la Segona Guerra Mundial, més de 800.000 grecs, la majoria civils, van morir de gana o en camps de concentració
El Parlament grec ha demanat al govern que exigeixi reparacions de guerra a Alemanya per l'ocupació nazi durant la Segona Guerra Mundial, unes reparacions de danys que avaluen en 270.000 milions d'euros.
De fet, la decisió de demanar-ho ja estava presa el 2015, però el govern d'Alexis Tsipras va voler esperar que passés el període de rescat financer, perquè no semblés que volien negociar amb un tema tan sensible.
Grècia és el primer país dels que van ser ocupats per les potències de l'Eix que pren aquesta decisió, tot i que Polònia també ho està estudiant.
Entre el 1941 i el 1944, més de 800.000 grecs, la majoria civils, van morir bé de gana, bé en camps de concentració. 1.700 pobles van ser arrasats i més d'un milió de persones es van quedar sense casa.
L'espoli arqueològic, un altre front obert
També reclamen compensacions per l'espoli arqueològic, una lluita tossuda que també tenen amb altres països, com per exemple el Regne Unit. Aquesta és una demanda tan antiga com la independència de Grècia respecte a l'imperi Otomà. El govern hel·lènic persisteix a demanar al Museu Britànic que els torni les peces del Partenó que el setè comte d'Elgin els va espoliar a principis del segle XIX.
Sense que n'hagi fet esment, potser pensa que el Brexit serà una complicació afegida per aconseguir algun dia aquesta repetida reivindicació. En qualsevol cas, ha deixat clar que el seu lloc ha de ser el Museu de l'Acròpoli, molt més nou que no pas el de Londres.
Prokopis Pavlópulos, president de Grècia:
"Que vinguin els del Museu Britànic i comparin aquest museu de llum i la, diguem-ne, tèrbola presó del Museu Britànic, on tenen els marbres com a trofeus del greu robatori i sacrilegi de Lord Elgin."
El Museu Britànic sempre s'ha negat a retornar les escultures, amb l'argument que Lord Elgin les va obtenir amb permís del govern de la Porta Sublim, un document que mai no ha estat trobat entre els abundants arxius otomans.
El 2014, la Unesco es va oferir com a mediadora entre Grècia i el Regne Unit per resoldre l'afer, però el Museu Britànic s'hi nega, amb l'explicació que la Unesco treballa al nivell de governs, i no de museus.
