Graven per primer cop en 50 anys un turó europeu, en risc d'extinció, a l'Aran

Troballa esperançadora a la Vall d'Aran, després que per primera vegada en més de 50 anys s'hi hagi evidenciat la presència de turó europeu. Unes imatges enregistrades per una càmera de seguiment han captat un exemplar d'aquesta espècie en perill d'extinció a Catalunya.

Segons el nou Catàleg de Fauna Amenaçada de Catalunya, aquest és el mamífer carnívor més amenaçat de la fauna del país.

A casa nostra, el turó europeu ("Mustela putorius") només habita a les comarques de Girona, a les planes de l'Alt i Baix Empordà i a la comarca del Ripollès.

Ara, s'ha trobat en terres araneses gràcies a un projecte anomenat TuróCat que segueix l'evolució de mesocarnívors del Grup Felis de la Institució Catalana d'Història Natural i la Fundació Barcelona Zoo.

Una investigació amb càmeres nocturnes

Per dur a terme aquesta investigació s'han establert més d'una trentena d'estacions de seguiment a diferents punts del territori català. Cadascuna disposa de 12 càmeres de parany fotogràfic.

Justament un d'aquests aparells va enregistrar les imatges una nit de juny en una parcel·la de la Fundació Barcelona Zoo.

La darrera constància d'aquesta espècie en perill d'extinció en aquesta zona del Pirineu és dels anys 60.

A continuació, es pot veure el vídeo del moment en què ha reaparegut:

Durant els últims 30 anys la població de turó europeu ("Mustela putorius") i la seva àrea de distribució s'han reduït dràsticament fins a arribar a la delicada situació actual.

Una de les accions principals del projecte és reintroduir-lo en zones on ha desaparegut i reforçar la seva població allà on encara n'hi ha exemplars.

Una espècie poc estudiada fins ara

A diferència d'altres mustèlids com la llúdriga o el visó europeu, el turó europeu s'ha estudiat relativament poc fins ara i és desconegut per bona part de la ciutadania.

Té hàbits majoritàriament nocturns i la seva dieta consisteix principalment en petits rosegadors i amfibis, tot i que també es pot especialitzar a capturar conills.

A Catalunya va ser una espècie relativament comuna fins a la dècada de 1970, però des d'aleshores ha patit una davallada poblacional imparable, fins al punt que cinc anys enrere es va arribar a témer la seva extinció definitiva.

Acostuma a preferir paisatges en mosaic rics en masses d'aigua, en molts casos, planes agrícoles amb una elevada diversitat d'hàbitats.