Una granota "Brachycephalus" de color taronja i verd
Les minúscules granotes "Brachycephalus" també tenen menys dits (Florida Museum/Ribeiro et al.)

Granotes que no saben saltar, un misteri resolt que ha fascinat les xarxes

Un estudi descobreix que la pèrdua de l'equilibri d'algunes granotes miniatura es deu, precisament, a la mida que tenen

RedaccióActualitzat

Un grup de granotes miniatura té fascinats els científics que les han estudiat. A banda de la mida reduïda, el que més els havia cridat l'atenció era el fet que aquests animals no saben saltar.

És a dir, sí que agafen l'impuls i boten com qualsevol granota que ens puguem imaginar, però a l'hora d'aterrar perden l'equilibri i cauen de manera podríem dir que estrepitosa, tot i que de soroll no en deuen fer gens, tenint en compte la mida.

Aquest vídeo mostra el fenomen de la pirueta amb patacada final:


Un equip internacional d'investigadors ha analitzat per què no poden saltar i la conclusió és que la mida que tenen els ha fet perdre aquesta habilitat.

Segons ha informat el Florida Museum, els científics han descobert, gràcies al TAC que van fer als animals, que l'interior del sistema auditiu d'aquestes granotes és tan minúscul que perden l'equilibri a l'aire.

En concret, segons Amber Singh, coautora de la investigació publicada a Science Advances i liderada pel professor Richard Essner, de la Universitat d'Illinois del Sud-Edwardsville, tenen el sistema vestibular més petit mesurat mai fins ara en un organisme vertebrat.

Aquest sistema és una xarxa, una mena de laberint, plena de líquid i que contribueix al sentit de l'equilibri.

Quan l'animal mou el cap, el líquid també es mou i frega uns pèls minúsculs que envien impulsos elèctrics al cervell que permeten mantenir l'equilibri, distingir entre a dalt i a baix i detectar l'acceleració.

Les balenes, tot i que algunes són els mamífers més grans de la Terra, tenen les cambres del sistema vestibular només una mica més grans que els humans. No sembla que els suposi cap problema. En canvi, en el cas de les granotes minúscules, el sistema "ocupa proporcionalment més i més espai dins del crani", i això afecta el funcionament del cos perquè "semblen globus excessivament inflats".

"Tot i que els canals són tan grans com poden ser en relació amb els seus caps, encara no són prou grans perquè el líquid es mogui a una velocitat que els permeti mantenir l'equilibri", ha explicat Edward Stanley, un altre dels investigadors i també director del Laboratori d'Imatge Digital del Museu d'Història Natural de Florida .

Si no salten, com esquiven els depredadors?

Afortunadament, ser grans saltadores no és una habilitat fonamental per a la supervivència d'aquests amfibis diminuts. "No salten gaire i, quan ho fan, segurament no els preocupa l'aterratge, perquè ho fan fruit de la desesperació", comenta Stanley.

En canvi, el que sí que és clau és la mida. "Treuen més beneficis de ser petites", afegeix l'investigador. En comptes de fugir saltant, s'estan quietes en un lloc i intenten ser el més discretes o el més poc agradables al paladar possible.

A banda de no ser bones saltadores, tampoc destaquen a l'hora de caminar.

La investigació s'ha fet a partir de l'anàlisi d'escàners d'exemplars de quatre espècies de "Brachycephalus". N'hi ha de colors foscos i que passen més desapercebudes, com les "Brachycephalus brunneus", que fan entre 9,3 i 12 mil·límetres, o d'acolorides, com les "Brachycephalus coloratus", que poden arribar als 19,7 mil·límetres.

L'estudi s'ha allargat 4 anys i hi han participat 18 institucions.

 

Les imatges que han sorprès

Les imatges difoses per internet han generat sorpresa i molts comentaris:

ARXIVAT A:
Medi ambientRecerca científica
Anar al contingut