El govern espanyol desfarà la llei Wert: religió, revàlida i l'ús del català
L'ús del català tornarà a ser competència de la Generalitat
El govern espanyol desfarà la llei Wert amb una nova reforma educativa. Es retorna a les comunitats la capacitat de decidir una part del currículum i les hores de les llengües cooficials.
La LOMCE, llei orgànica de millora de la qualitat educativa, més coneguda com a llei Wert, segons diu el govern del PSOE, el més desitjable seria derogar-la, però per raons de seguretat jurídica no ho farà, tot i que en modificarà l'essència.
El Ministeri d'Educació vol reformar la LOMCE, la llei que va aprovar el govern del PP amb José Ignacio Wert de ministre. Un cop reformada, la religió deixarà de ser matèria avaluable, es retornaran a les comunitats autònomes més competències per regular els currículums educatius i, en el cas de Catalunya, tornarà a ser la Generalitat, i no pas el Ministeri, qui determinarà l'ús del català.
Retorn de competències
La LOGSE de Felipe González i la LOE de Zapatero establien que l'Estat fixava un 55% del currículum a les autonomies amb llengua cooficial i un 65% a la resta. La llei Wert trencava aquest equilibri i es reservava el dret a decidir fins al 100% del currículum en matèries troncals de primària, secundària i batxillerat.
Ara es tornarà a descentralitzar, de manera que la Generalitat podrà tornar a establir el 45% dels continguts. D'aquesta manera, l'ús del català ja no el determinarà el Ministeri i se suprimeix, com ja va sentenciar el Constitucional, l'ajuda de 6.000 euros per a l'escolarització en castellà.
Religió
La Religió no serà matèria avaluable i, per tant, la nota de religió ja no comptarà per accedir a la universitat o per obtenir una beca. Com que ja no serà avaluable, tampoc no serà obligatori cursar una matèria alternativa.
S'introduirà la matèria d'Educació en Valors Cívics i Ètics obligatòria per a tots els estudiants.
Selectivitat i no pas revàlida
Les proves de revàlida a sisè de primària i quart d'ESO estaven suspeses, a l'espera d'un pacte d'Estat per a l'educació. Però amb la modificació de la llei, queden eliminades. Per contra, es recupera la selectivitat com a mètode d'accés a la universitat.
La llei Wert també la considerava com una revàlida del títol de batxillerat, però les pressions dels governs autonòmics i de la comunitat educativa van obligar el govern del PP a fer marxa enrere.
Notícia relacionada: Ensenyament eliminarà aquest curs els exàmens de setembre a l'ESO
Fi dels itineraris
S'elimina la doble via a quart de l'ESO i els itineraris per segregar els alumnes que continuen els estudis a l'FP o a Batxillerat. D'aquesta manera, es vol assegurar que qualsevol estudiant que acabi l'ESO tindrà la mateixa titulació.
Comunitat educativa
La comunitat educativa reclama, ja des de fa temps, un pacte d'estat en educació. La presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, Pilar Gargallo, reclamen un pacte on es tingui en compte la comunitat educativa:
"Estem farts dels canvis. És veritat que aquest en aquest cas sona molt bé, l'anterior no va tenir en compte la comunitat educativa i aquest té tota la pinta que sí que ho serà. Caldria un gran pacte de país".
Reaccions polítiques
El PP està indignat. El seu líder, Pablo Casado, pinta un escenari de fracàs escolar i atur juvenil, sense la llei Wert. Defensa la cohesió nacional que propugnava el sistema educatiu del govern popular.
Per la seva banda, el conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló, s'ha mostrat satisfet amb la proposta perquè "permet treballar des de Catalunya amb un sistema educatiu propi cosa que la LOMCE atacava".
