Gossos que detecten la Covid per la suor, un mètode fiable segons les primeres recerques

L'olfacte de gossos entrenats podria ser tan eficient per detectar persones infectades amb el coronavirus SARS-CoV-2 com els tests de PCR, segons afirma un estudi fet a Abu Dhabi amb més de tres mil persones.

Si bé els autors conclouen que això permet fer servir un mètode molt més ràpid i barat per fer tests massius rutinaris, diversos investigadors apunten que aquesta tècnica encara no és prou fiable ni està estandarditzada i que podria ser molt cara.

L'estudi l'ha fet un grup d'investigadors d'Abu Dhabi encapçalats per Mohammed Hag-Ali i es va publicar el 3 de juny a Communications Biology.

A l'estudi hi van participar 3.290 persones que anaven a fer-se proves de Covid a una àrea residencial de la capital dels Emirats Àrabs per a treballadors estrangers. Tots eren homes d'entre 19 i 67 anys i el 60% estava entre els 26 i 40. Dos terços dels participants provenien de l'Índia i del Pakistan.

Un cop en el centre, se'ls demanava que donessin una mostra de suor, que se sotmetia a la prova amb gossos. En aquell moment encara no se sabia el resultat de la prova PCR.

Els resultats indiquen que els gossos tenien un 98,2% d'èxit a l'hora d'identificar correctament les persones que donarien negatiu en el test. I aquesta és la conclusió dels científics:

"Concloem que el rendiment del diagnòstic per gossos detectors li dona suport com a una eina ràpida pel cribratge rutinari de Covid-19 i es mostra com a candidat preferible, pel seu baix cost, menys requeriments i recursos i baix risc de transmissió de Covid-19, en comparació amb la presa de mostres per a la PCR".

Pocs estudis publicats

Tot i que els gossos per detectar Covid a partir de mostres de suor, saliva o d'orina s'han utilitzat en alguns aeroports i en esdeveniments esportius, encara hi ha molt pocs estudis revisats i publicats sobre la seva eficàcia.

El primer va aparèixer fa vora un any. Es va publicar el 23 de juliol del 2020 a BMC Infectious Diseases. Holger Volk i els seus col·legues de la Universitat de Medicina Veterinària de Hannover, Alemanya, van entrenar vuit gossos amb mostres preses de la boca i la tràquea de set persones hospitalitzades per Covid i de set més que no estaven infectades. Els gossos van identificar correctament el 83% dels malalts i el 96% dels no infectats.

Es tracta d'una prova amb molts pocs casos. Una mica més ampli va ser l'assaig publicat al desembre a Plos One, fet per un equip encapçalat per Dominique Grandjean, de l'Escola Nacional de Veterinària d'Alfort, França, i Riad Sarkis, de la Facultat de Medicina de la Universitat Franco-Libanesa St. Joseph.

L'estudi es va fer a dos llocs, a París i a Beirut, amb sis gossos: tres entrenats per detectar explosius, dos per detectar càncer de còlon i un de cerca i rescat. Es van reclutar 177 persones de cinc hospitals. D'aquestes, 95 tenien Covid simptomàtica i 82 estaven infectades però eren asimptomàtiques.

Als gossos se'ls va entrenar per detectar el SARS-CoV-2 i se'ls va sotmetre a una prova en què entre quatre mostres n'hi havia almenys una d'un malalt i la resta podien ser o no de persones amb Covid. El percentatge d'encerts va variar molt i es va situar entre el 76% i el 100%.

Els mateixos autors consideren que la prova tenia limitacions i que el mètode hauria de ser validat amb altres estudis. Però diversos investigadors assenyalen que, tot i aquest i alguns altres resultats, encara falta molt per poder acceptar el mètode com a segur.

Riad Sarkis és autor d'un altre estudi encara no publicat. Segons aquest investigador, van entrenar 18 gossos i amb els dos que oferien millors resultats va fer una prova en un aeroport del Líban. D'entre 1.680 passatgers, van tenir un 100% d'encert per trobar els no infectats i un 92% per trobar els que tenien el coronavirus.

Un mètode aplicat al càncer

Diverses malalties provoquen canvis fisiològics que fan desprendre, amb la suor o l'orina, compostos determinats. D'aquesta forma s'intenten detectar alguns càncers gràcies al potent olfacte dels gossos.

Però la primera limitació per a la Covid és que, de moment, no se sap quina substància concreta detecten els gossos que indicaria la infecció per SARS-CoV-2.

En gossos entrenats per detectar explosius o droga, per exemple, es parteix d'uns productes determinats. Però en el cas de malalties com la Covid, els científics assenyalen que les substàncies despreses poden variar fins i tot de persona a persona i que per això l'entrenament dels gossos és més complex.

També apunten que es poden confondre si una persona té febre o una pneumònia degudes a altres causes.

En un article encara no revisat però que es pot trobar a la web de la Universitat de Cambridge, Cynthia M. Otto, de l'Escola de Medicina Veterinària de la Universitat de Pennsilvània, explica que la tècnica pot ser útil, però que cal més recerca: "Per ampliar el nostre coneixement i mesurar la seva efectivitat i fiabilitat com a eina d'intervenció en salut pública, i calen esforços per assegurar el suport polític i de la gent".

Per això, demanen més investigació per comprendre el potencial i les limitacions de l'ús de gossos detectors durant la pandèmia, establir estàndards per a l'entrenament dels gossos i els requeriments dels punts de detecció, identificar els llocs més adients on establir aquests controls i fer-lo servir amb altres infeccions i malalties per establir la inversió necessària i el retorn que té.

16.000 dòlars per gos entrenat

Otto forma part d'un comitè de l'Institut Nacional dels Estats Units d'Estàndards i Tecnologia. Un informe del comitè calcula que entrenar cada gos pot costar 16.000 dòlars.

Comparat amb altres pràctiques semblants, l'Administració de Seguretat en el Transport té un pressupost de 12 milions de dòlars per al seu centre d'entrenament de gossos detectors d'explosius i calcula que l'entrenament de cadascun costa 33.000 dòlars. Cada any hi una mitjana de 325 gossos que acaben el seu entrenament al centre.

Si el mètode es demostra fiable i s'estandaritza, seria una eina molt útil per fer el cribratge a llocs per on passen milers de persones, com aeroports, estadis o seus d'esdeveniments culturals i artístics.