Google no està obligat a aplicar el dret a l'oblit a tot el món; només a la UE
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea dictamina que si un ciutadà europeu demana la retirada d'un enllaç, el cercador només té l'obligació de retirar-lo a Europa
Quan un ciutadà europeu demani a Google que retiri enllaços, el buscador només estarà obligat a fer-ho als estats de la Unió Europea. No ho haurà de fer per a tot el món.
Aquesta és la decisió que ha pres el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) arran de la demanda presentada per la Comissió Nacional d'Informàtica i Llibertats de França, després de la negativa de Google de retirar de tot el món uns enllaços que havien denunciat uns ciutadans francesos.
Segons la sentència del Tribunal de Luxemburg, el Dret de la Unió només es pot aplicar als països membres de la Unió Europea i no pot anar més enllà.
Google només està obligat a eliminar els enllaços als estats membres i no de forma global
En tot cas, la sentència estableix que Google ha de prendre mesures per impedir o dificultar que usuaris que estan en un país comunitari puguin accedir a aquests enllaços des de versions del motor de cerca de fora de la Unió Europea. I també recorda que, tot i que el dret comunitari no exigeix respectar el dret a l'oblit fora de la UE, tampoc prohibeix fer-ho.
El TJUE reconeix que el dret de la Unió Europea tampoc no preveu mecanismes de cooperació per fer respectar el dret a l'oblit fora de la Unió. Tot i apuntar que el respecte al dret a l'oblit a tot el món respondria a l'objectiu de protecció que persegueix la Unió Europea, el tribunal subratlla que la protecció de dades personals no és un dret absolut i que molts països de fora de la Unió no preveuen el dret a l'oblit.
També apunta que l'equilibri entre el dret a la vida privada i la protecció de dades personals i la llibertat d'informació dels internautes pot canviar segons el país.
Dues sentències més
El Tribunal de Justícia de Luxemburg també ha difós dues sentències relacionades amb les ajudes fiscals que alguns països han concedit a multinacionals i que van ser denunciades per la Comissió Europea. La primera fa referència a les ajudes que va rebre la nord-americana Starbucks a Holanda. En aquest cas, segons el Tribunal, no hi ha prou proves i, per tant, la denúncia que va fer Brussel·les queda desestimada.
En canvi, la filial financera de Fiat sí que haurà de tornar els impostos que no va pagar a Luxemburg. Són gairebé 25 milions d'euros que el govern luxemburguès va perdonar a la multinacional italiana i que ara estarà obligat a cobrar. El Tribunal reconeix el dret de la Comissió a investigar i a denunciar aquests vestits a mida que fan alguns estats. La pròxima sentència que haurà d'emetre el Tribunal Europeu sobre un d'aquests casos és el d'Apple i el govern irlandès. En aquest cas la xifra es dispara fins als 13.000 milions d'euros.
