Google fa deu anys amb el repte de continuar sent sinònim d'innovació
Google fa deu anys. El 1998 Larry Page i Sergey Brin van crear un nou motor de cerca que una dècada més tard s'ha convertit en el buscador més utilitzat d'internet. Llavors ningú els va voler comprar la idea i van crear la seva pròpia empresa amb els diners d'un dels fundadors de Sun Microsystems. Des d'aquell primer moment l'invent no ha parat de créixer i guanyar adeptes, i ara la màquina continua funcionant a tot drap. Per encetar amb bon peu un setembre de commemoracions, l'empresa de Page i Brin acaba d'estrenar Google Chrome, un navegador d'internet que vol rivalitzar amb l'Explorer de Microsoft.
Arriba al setembre i a Google li toca celebrar anys. L'empresa no té marcada una data de naixement i cada any fa la festa d'aniversari en una dia diferent, però sempre el mateix mes.
El cert és que el 7 de setembre del 1998 és la data oficial en què l'estat de Califòrnia va acceptar la sol·licitud de creació de l'empresa que havien presentat Larry Page i Sergey Bin. Llavors, poca gent confiava en el nou invent d'aquest dos estudiants de Stanford. Després d'intentar vendre el seu motor de cerca a diverses empreses, els joves creadors es van veure abocats a crear la seva pròpia empresa, una situació que al final els ha portat força beneficis.
L'empresa va poder tirar endavant gràcies als 100.000 dòlars que Andy Bechtolsheim, un dels fundadors de Sun Microsystems, va invertir com a capital de risc. Li van posar Google en honor al terme matemàtic googol que expresa la xifra d'un 1 seguida de cent zeros.
La màquina va començar a rodar, però Google ni tan sols va començar en un garatge, com sol ser habitual en aquestes iniciatives. El primer espai que va acollir el nou cercador va ser l'habitació universitària de Page i Brin. Amb el temps sí que es van traslladar al garatge de la futura cunyada de Brin, i al cap d'un any ja tenien seu corporativa a Silicon Valley, el "Googleplex". Allà continua l'empresa amb la fama de tenir un dels millors espais per treballar.
Un gegant que no ha perdut la innovació
Google no ha parat de créixer des del primer moment i ara és ja una companyia amb 20.000 treballadors i un valor a la borsa de 150.000 milions de dòlars, molt a prop de grans empreses del sector amb dècades d'història com Microsoft o Apple. El buscador processa dos terços de totes les recerques mundials a internet i un 40% de la publicitat en línia. A més, té accés a informació potencialment confidencial dels prop de 650 milions de persones que utilitzen diàriament el seu servei de recerca o d'altres com YouTube, Google Maps o Gmail.
La companyia ha diversificat les seves àrees de treball i ha invertit en la majoria de noves idees rendibles a internet, com YouTube o la publicitat. Amb l'objectiu de destronar Microsoft, Google fins i tot ha desenvolupat opcions de programari en línia amb l'eina Google Docs. El seu últim llançament és el Google Chrome, un navegador d'internet per competir amb l'Explorer.
Els tentacles de l'empresa amoïnen alguns experts, que crítiquen el fet que controli tanta informació o que una sola empresa estigui tirant del carro d'internet sense tenir gaires rivals al seu nivell. També posen en dubte si l'empresa podrà evitar burocratitzar-se o s'acabarà assemblant a Microsoft o IBM. Tot i això, coincideixen que el buscador ha democratitzat l'accés a la informació.
Google es defensa de les crítiques assegurant que sempre han estat fidels a una cultura que permet el naixement d'idees vinguin d'on vinguin. A més, asseguren que la seva jerarquia "és mínima" i que continuen perseguint la innovació contínua. Les prioritats de futur que es marquen són "apostar pel web mòbil, desenvolupar potencial per monitarització i continuar buscant tant ràpid com un llamp".
El cert és que el 7 de setembre del 1998 és la data oficial en què l'estat de Califòrnia va acceptar la sol·licitud de creació de l'empresa que havien presentat Larry Page i Sergey Bin. Llavors, poca gent confiava en el nou invent d'aquest dos estudiants de Stanford. Després d'intentar vendre el seu motor de cerca a diverses empreses, els joves creadors es van veure abocats a crear la seva pròpia empresa, una situació que al final els ha portat força beneficis.
L'empresa va poder tirar endavant gràcies als 100.000 dòlars que Andy Bechtolsheim, un dels fundadors de Sun Microsystems, va invertir com a capital de risc. Li van posar Google en honor al terme matemàtic googol que expresa la xifra d'un 1 seguida de cent zeros.
La màquina va començar a rodar, però Google ni tan sols va començar en un garatge, com sol ser habitual en aquestes iniciatives. El primer espai que va acollir el nou cercador va ser l'habitació universitària de Page i Brin. Amb el temps sí que es van traslladar al garatge de la futura cunyada de Brin, i al cap d'un any ja tenien seu corporativa a Silicon Valley, el "Googleplex". Allà continua l'empresa amb la fama de tenir un dels millors espais per treballar.
Un gegant que no ha perdut la innovació
Google no ha parat de créixer des del primer moment i ara és ja una companyia amb 20.000 treballadors i un valor a la borsa de 150.000 milions de dòlars, molt a prop de grans empreses del sector amb dècades d'història com Microsoft o Apple. El buscador processa dos terços de totes les recerques mundials a internet i un 40% de la publicitat en línia. A més, té accés a informació potencialment confidencial dels prop de 650 milions de persones que utilitzen diàriament el seu servei de recerca o d'altres com YouTube, Google Maps o Gmail.
La companyia ha diversificat les seves àrees de treball i ha invertit en la majoria de noves idees rendibles a internet, com YouTube o la publicitat. Amb l'objectiu de destronar Microsoft, Google fins i tot ha desenvolupat opcions de programari en línia amb l'eina Google Docs. El seu últim llançament és el Google Chrome, un navegador d'internet per competir amb l'Explorer.
Els tentacles de l'empresa amoïnen alguns experts, que crítiquen el fet que controli tanta informació o que una sola empresa estigui tirant del carro d'internet sense tenir gaires rivals al seu nivell. També posen en dubte si l'empresa podrà evitar burocratitzar-se o s'acabarà assemblant a Microsoft o IBM. Tot i això, coincideixen que el buscador ha democratitzat l'accés a la informació.
Google es defensa de les crítiques assegurant que sempre han estat fidels a una cultura que permet el naixement d'idees vinguin d'on vinguin. A més, asseguren que la seva jerarquia "és mínima" i que continuen perseguint la innovació contínua. Les prioritats de futur que es marquen són "apostar pel web mòbil, desenvolupar potencial per monitarització i continuar buscant tant ràpid com un llamp".
