Google es fa fort a les aules mentre creix la preocupació de les associacions de famílies

La pandèmia de la Covid-19 i les restriccions establertes per provar d'aturar el contagi han trastocat molts àmbits de la vida dels catalans, entre els quals el de la docència. La necessitat de garantir el distanciament social, sobretot els primers mesos de confinament, va implicar el curs passat un increment prou notori de l'oferta formativa als centres educatius pel que fa a entorns d'aprenentatge virtual.

Per primer cop, però, el nombre de cursos ofertats de l'eina que el Departament d'Educació prescriu, Moodle, s'ha vist superat en quantitat per altres instruments. Es tracta dels de la caixa d'eines del gegant tecnològic Google dissenyades per a l'ensenyament, cosa que genera preocupació entre alguns sectors de la comunitat educativa pel possible ús il·lícit que es pugui fer de les dades dels seus usuaris.

Moodle és un programari de codi lliure utilitzat per a l'aprenentatge en línia. A diferència del programari d'empreses privades, aquesta plataforma garanteix que les dades dels usuaris es queden en mans dels qui la instal·len als seus ordinadors.

Google assegura que no s'apropia de les dades dels alumnes que utilitzen els seus aplicatius i que aquestes només s'utilitzen per al funcionament dels seus serveis bàsics, com el correu o el calendari. Però investigacions i denúncies recents han deixat al descobert que la tecnològica no sempre compleix amb els seus compromisos de privacitat.

Algunes entitats, com les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya (aFFaC) alerten que l'increment de l'oferta de cursos de Google Classroom, l'entorn d'aprenentatge virtual de la companyia nord-americana, podria indicar una aposta encoberta per part del Departament d'Educació a favor de la tecnològica de Silicon Valley en detriment de Moodle, excusant-se en l'autonomia dels centres educatius per triar la seva tecnologia preferida. Una posició que la conselleria nega.

L'apartat "Cultura digital de centre" dels documents per a l'organització i la gestió dels centres que el departament tramet als docents és clar en aquest aspecte: "Educació posa a disposició del professorat del sistema públic l'entorn d'aprenentatge virtual Moodle, però també dona llibertat als equips directius perquè utilitzin altres aplicatius a l'empara de l'autonomia d'escoles i instituts".

Això sí, matisen, "sempre que es respectin les orientacions sobre l'adopció d'entorns de treball col·laboratiu al núvol per a l'àmbit escolar i la normativa vigent en matèria de protecció de dades".

Tal com ha pogut saber el 324.cat mitjançant una petició de transparència, del curs 2018-2019 al curs 2019-2020 el nombre de cursos de G-Suite for Education, el paquet d'eines de Google per a docents, gairebé s'ha duplicat. I malgrat que també ha crescut en quantitat la formació de Moodle, l'oferta formativa sobre aplicatius de Google Classroom ja supera la de l'entorn d'aprenentatge a internet que fins ara ha recomanat el departament.
 

"Aquí s'està cedint la provisió d'un servei bàsic sense cap tipus de licitació ni cap tipus d'establiment de condicions", denuncia Cecilia Bayo, membre del grup de famílies aliades amb el col·lectiu en defensa dels drets digitals Xnet per promoure alternatives a Google a les aules. Bayo considera que l'autonomia de centre "no pot ser un pretext" per no establir cap tipus de control.

Educació rebutja aquesta acusació en boca de la directora general d'Innovació, Recerca i Cultura Digital del departament, Mar Camacho, que apunta que entre els anys 2018 i 2020 s'han dut a terme més de 25.000 formacions, i que els cursos de G-Suite no representen ni un 0,60% del total.

"És un tant per cent tan baix que en cap cas es pot parlar d'una generalització o una aposta del departament", indica Camacho. Entre les desenes de milers de formacions que refereix la directora d'Innovació cal comptar-hi també formacions sobre acompanyament emocional o altres qüestions que no tenen res a veure amb els entorns virtuals d'aprenentatge.

L'any 2010 es va signar un acord amb el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat pel qual el correu electrònic del professorat català passava a utilitzar la tecnologia de Google, i des de l'any passat l'usuari xtec dels docents ja permet intercanviar cursos de G-Suite.

Desconfiança vers el gegant de les cerques

L'aFFaC, juntament amb Xnet, denuncia que Google ocupa una posició gairebé monopolística al mercat. Una opinió que, de fet, comparteixen el Departament de Justícia i onze estats dels EUA.

A l'associació de familiars d'alumnes creuen que la seva dimensió i recursos permeten al gegant tecnològic oferir formacions i certificats gratuïts entre els docents, cosa que explicaria per què alguns d'ells s'aboquen a emprar les seves eines de forma entusiasta, com passa amb els integrants de l'associació G-Suite Catalunya, dedicada a la promoció dels aplicatius de la companyia entre el professorat.

A més, totes dues entitats, tant l'aFFaC com Xnet, expressen la seva inquietud per la possibilitat que Google faci un mal ús de les dades dels menors, tal com va denunciar el febrer de l'any passat Héctor Balderas, el fiscal general de Nou Mèxic, quan va interposar una demanda contra la companyia.

Una iniciativa jurídica, val a dir, que un jutjat de districte va sobreseure al considerar que les lleis federals dels Estats Units no exigeixen un consentiment directe dels tutors legals quan un centre utilitza un entorn d'aprenentatge virtual com el de Google.

Segons la declaració de privacitat de Google, les eines que ofereix per a la docència poden recopilar informació personal dels seus usuaris, com el número de telèfon, la foto de perfil, informació del dispositiu des del qual s'utilitza el servei, dades de localització o la llengua triada per a la interfície. A banda, es poden aplicar algunes restriccions suplementàries en l'ús dels aplicatius, cosa que les autoritats educatives catalanes recomanen.

En aquesta mateixa declaració asseguren que no utilitzaran aquestes dades amb finalitats comercials, cosa que suposa una diferència respecte a altres productes de Google, orientats a un públic més general fora de l'àmbit educatiu.

Un informe del Centre Criptològic Nacional sobre Google Classroom conclou, a més, que la caixa d'eines de l'empresa de Silicon Valley satisfà el que estableix la llei de protecció de dades espanyola. Si bé apunta, també, que la versió de pagament de la plataforma, G-Suite Enterprise for Education, ara anomenada Google Workspace for Education Plus, ofereix una protecció més àmplia que la versió gratuïta.

El 324.cat ha contactat amb el Departament d'Educació per constatar si s'exigeix als docents que disposin de la versió de pagament de Google, però en el moment de publicar aquest article encara no s'ha obtingut cap resposta.

Més enllà de bones intencions

La demanda del ministeri públic de Nou Mèxic es va interposar després que s'iniciés un altre procés pel suposat ús sense consentiment de les dades dels seus usuaris que companyies com Twitter o Google feien, deixant els compromisos de privacitat en paper mullat.

Una investigació d'Associated Press publicada l'any 2018 va constatar que els serveis de Google guardaven informació sobre la localització de tots els usuaris, fins i tot d'aquells que tenien aquesta opció apagada. O més recentment, la televisió pública flamenca revelava en un reportatge que Google analitza converses privades gravades pel seu assistent de veu.

Són controvèrsies com aquestes el que fa que algunes famílies desconfiïn de la penetració dels serveis del gegant tecnològic en cada cop més àmbits dels centres educatius.

I això, qui ho paga?

El cost total de les formacions de Google als centres educatius catalans entre els cursos 2018-2019 i 2019-2020 ascendeix a gairebé 150.000 euros, 52.650 euros el primer període i 92.950 euros el segon. El Departament d'Educació explica que les activitats formatives es financen o bé amb el pressupost del centre o el pressupost del pla de zona.

Un pla de formació de zona és un recurs amb què donar resposta a les necessitats dels centres que compta amb una assignació pressupostària predefinida, a banda de les formacions que ofereix el mateix departament, que es paguen amb el pressupost ordinari.

Segons Educació, les propostes formatives les valoren i aproven les comissions de formació de cada territori, presidides per la inspecció de zona i amb la participació dels Serveis Educatius, dels centres i dels Instituts de Ciències de l'Educació.

Per l'aFFaC, això implica un altre greuge: per cada euro que aporta el departament per al pressupost general dels centres educatius les famílies en posen més de dos de mitjana de la seva butxaca, assenyala la presidenta de l'associació, Belén Tascón, citant dades d'un estudi dut a terme per l'entitat. "Al final som les famílies les que estem pagant els cursos de Google sense saber-ho", rebla Cecilia Bayo.

Alguns treballadors del departament imparteixen cursos per a altres professors que, tots sumats, poden arribar a complementar el seu salari amb uns 3.000 euros suplementaris l'any, segons es desprèn de les dades obtingudes a través de Transparència.

D'altres defensen l'ús de Google a les aules des de les seves xarxes socials i des de la seva posició a serveis educatius territorials, dedicats a donar suport als docents del sistema públic, privat i concertat de l'ensenyament no universitari. Molts d'ells, a més, participen del grup G-Suite Catalunya.

El 324.cat ha provat de contactar amb ells per diverses vies per saber la seva opinió, sense èxit.

Un acord per a la "democratització dels centres"

És per tot això que Xnet, de manera coordinada amb l'aFFac, va firmar un protocol d'intencions amb el Departament d'Educació perquè l'administració fomentés alternatives a Google. Així va parlar la fundadora d'Xnet Simona Levi de la iniciativa el juny passat:
 

"Hi ha un tema molt important de sobirania. Perquè, què passa si depenem tant de corporacions? Que les dades dels infants, de les escoles, de l'administració, dels nostres governs, no són nostres. Se'n van a fora. Són utilitzades fora, i no sempre a favor nostre."

Finalment, però, no va ser la Generalitat qui va executar aquest pla, sinó la Direcció d'Innovació Democràtica de l'Ajuntament de Barcelona, amb el beneplàcit del Departament d'Educació.

A mitjans de desembre, el consistori barceloní va anunciar un programa pilot per implementar la proposta d'Xnet a cinc centres educatius públics. De com funcioni depèn que el debat sobre l'ús d'aplicatius de les grans tecnològiques a les aules es resolgui a favor de les reivindicacions de l'aFFaC o de G-Suite Catalunya.