Gestos, protocol i un gomet vermell: les interioritats de la trobada entre Biden i Sánchez

"Muuuy bien." Així explicava l'equip de Pedro Sánchez com havia anat la reunió amb Joe Biden. Amb eufòria continguda i selfies als jardins de la Casa Blanca, la delegació espanyola esperava que el president del govern espanyol sortís a atendre els mitjans de comunicació. Comentaven que el fet que haguessin estat uns 40 minuts sols, abans que entrés la resta de les delegacions respectives a la reunió, era molt bon senyal i que la complicitat havia estat màxima.

Els periodistes que hem entrat a la Sala Oval hem pogut veure una mica d'aquesta complicitat, però sobretot hem vist un Pedro Sánchez visiblement satisfet i còmode, sense traductor, utilitzant 4 dels 5 minuts que ha durat l'escena de la llar de foc (apagada, a Washington estem a 30 graus).

Bé, abans de veure-ho ens han donat un gomet vermell per distingir-nos dels qui no podien entrar-hi. Ens porten encapsulats i ens donen instruccions perquè a ningú se li acudeixi fer cap disbarat en l'era del reel i el tiktok periodístic. Tot va tan ràpid que gairebé no hi ha temps per assaborir la solemnitat del moment en un despatx on ha passat tot. Les dimensions de la sala permeten unes 40 persones, abalançades amb micròfons i mòbils sobre els sofàs que fan de barrera i posen distància entre la premsa i els mandataris. De barreres humanes també n'hi ha; són una munió de membres del personal de seguretat i assistents que sembla que tinguin prohibit riure i que estan entrenats per frenar periodistes només amb la mirada.

Amb tothom a lloc, el president nord-americà, amb notes a les mans, ha utilitzat el primer minut per donar la benvinguda a Sánchez, agrair-li el suport en la guerra a Ucraïna, compartir el repte sobre la gestió de la immigració i lamentar no haver pogut estar més dies a Madrid l'any passat, durant la cimera de l'OTAN.

Quan Pedro Sánchez ha agafat la paraula semblava l'amo de la sala, i bastant més despert que el seu homòleg: ha repassat l'ordre del dia de la reunió i els reptes de la relació entre la Unió Europea i els Estats Units, ha lloat la defensa de la democràcia duta a terme per Biden i li ha dit que el món necessita presidents com ell, disposats a comprometre's per les lluites justes, les que valen la pena.

Encaixada de mans que posa punt final a la part pública de la reunió i que dona pas a un moment que es repeteix sempre: una mena de guerra de crits entre els periodistes, que comencen a llançar preguntes a l'aire, i el personal de la Casa Blanca, que encara crida més per desallotjar la sala. Davant la mirada entre divertida i resignada d'un Biden que coneix el ritual, s'imposen els decibels del servei de comunicació i tothom acaba desfilant en grups i posant en comú amb solidaritat de gremi el que han dit i el que hem entès, que no sempre és el mateix.

Dels 20 segons de Brussel·les als 40 minuts de Washington

Caço una conversa en què es compara el que acaba de passar amb els 20 segons d'un Pedro Sánchez perseguint Joe Biden, que amb prou feines el va mirar, pels passadissos de la cimera de l'OTAN de Brussel·les de l'any 2021 i que La Moncloa va vendre a qui ho volgués comprar com una trobada formal. Podríem dir que van fer les paus a la cimera de l'OTAN de Madrid l'any passat, i amb la cita a la Casa Blanca segellen una complicitat que La Moncloa perseguia formalitzar de feia temps amb aquesta foto.

No hi ha hagut manera de concretar res (ni la neteja de Palomares, ni la fi dels aranzels per a l'oliva negra ni la lletra petita d'un acord per acollir a Espanya migrants de la frontera amb Mèxic), però amb la concreció d'una bona sintonia tothom sembla que marxa més que satisfet d'un matí sota el sol abrusador de la capital dels Estats Units.

La cirereta del pastís d'una agenda internacional que culminarà amb la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea, i que a Sánchez li serveix per obrir la campanya electoral domèstica des d'un dels escenaris de poder polític més preuats del món: l'ala oest de la Casa Blanca.