Gervasio Sánchez fotografia el drama de les mines antipersona
En tot el planeta existeixen encara uns 340 milions de mines antipersona malgrat que fa cinc anys que es va firmar el Tractat de Prohibició Total de Mines Antipersona, segons un informe que Metges sense Fronteres i Intermón Oxfam han fet públic en la presentació del llibre "Vides minades: 5 anys després", del fotoperiodista Gervasio Sánchez. El projecte, organitzat conjuntament per les dues ONG, pretén sensibilitzar la societat sobre "les greus conseqüències humanes, socials, mèdiques, econòmiques i per al desenvolupament que les mines tenen sobre les poblacions dels països més afectats".
"Vides minades" és un treball fotogràfic que retrata l'evolució de les vides de Wahida Abed, Sokheum Man, Adis Smajic i Sofia Elface Fumo, quatre joves que van ser víctimes de les mines antipersona a l'Afganistan, Cambodja, Bòsnia i Hercegovina i Moçambic, respectivament.
El 1997, Gervasio Sánchez va retratar les històries d'aquests protagonistes, que llavors eren nens, en la primera edició de "Vides minades", i ara presenta la situació d'aquests joves cinc anys després.
Jordi Passola, representant de Metges sense Fronteres, ha indicat que el nombre de països productors de mines ha caigut de 55 a 14 des de la firma del Tractat d'Ottawa, i que s'ha reduït el nombre de víctimes per mines de 26.000 el 1997 a una mitjana anual d'entre 15.000 i 20.000.
No obstant això, Passola ha lamentat que encara hi ha 49 països que no han firmat el tractat, entre ells els Estats Units, Rússia, la Xina, l'Índia i el Pakistan, els principals països productors i amb més reserves de mines.
Eva Quintana, d'Intermón Oxfam, ha reconegut que el govern espanyol ha tingut una actuació positiva mitjançant l'adopció de mesures legislatives i la destrucció de totes les mines emmagatzemades, però ha demanat a l'Estat que incrementi els recursos per a programes de desminat i assistència a víctimes a un total de 6 milions d'euros anuals.
Segons les ONG, el 2001 Espanya va destinar "només" 741.000 euros a aquestes finalitats, xifra que suposa un descens respecte de l'any anterior, cosa que creuen que és "preocupant perquè els costos de producció de les mines són molt baixos, però el preu de la seva eliminació és elevadíssim".
