Pilots, artistes, metgesses o fotògrafs: germans que comparteixen professió
Com és treballar amb el germà? Per primera vegada a la història del motociclisme, dos germans, el Marc i l'Àlex Márquez, competiran en el mateix equip i en la mateixa pista. Són, potser, la parella de germans que treballen plegats més famosa de Catalunya a dia d'avui, però n'hi ha més.
Com es viu l'excel·lència professional compartida entre germans? N'hem buscat altres exemples i hem trobat alguns germans o bessons que encaixen a la perfecció en el món laboral formant parelles úniques.
Josep i Pere Santilari són pintors realistes
Germans bessons i companys de feina. Porten més de 30 anys compartint estudi i les seves obres són marca Santilari; costa saber si un quadre l'ha fet un o l'altre. A vegades, fins i tot, han fet quadres a quatre mans.
Exposen a tot el món, i la seva obra no deixa mai indiferent. Ara s'han vist obligats a separar-se per la pandèmia i pinta cadascú des de casa seva. Expliquen que són moltes hores compartides. El que un no sap, l'hi explica a l'altre, i un s'està enriquint a través de l'altre.
Per fer aquest tipus de treball, has de tenir un cert comportament diuen, "obsessió, en el sentit que tu vols una rara perfecció, i que, a més, tots dos estem tocats del mateix bolet. Devem estar molt sonats!".
Les germanes Escoda
Són metgesses del servei d'urgències de l'Hospital Clínic de Barcelona. Ara, amb la vida totalment capgirada per culpa de la pandèmia.
L'entrevista, però, va ser just fa dos mesos, quan a urgències encara no hi havia entrat cap malalt de la Covid-19.
Les doctores Escoda es porten 7 anys i sempre han treballat juntes, asseguren que s'entenen molt bé i es tranquil·litzen molt quan coincideixen en les guàrdies. No hi ha més metges a la família i ser totes dues la doctora Escoda els fa il·lusió.
La Rosa Escoda, metgessa, explica que en les trobades familiars parlen de la feina. "'Que és curiós! Has vist el cas aquell? Com va acabar?'. A la família només parlem ella i jo. Estan de nosaltres fins a la coronil·la", diuen.
La Rosa diu que algun cop ha rebut algun mail que era per a la seva germana, però que no li importa gens.
"Ahhh, sí? Hola! Soc la doctora Escoda, ah, hola, Ona! No, no, que soc la Rosa, però és igual, ja ens entenem, no passa res. Tenim bastantes coses en comú, el mateix criteri, perquè ens hem format juntes i ens hem format en el mateix lloc."
Els bessons Arnau i Jordi viuen de la fotografia
El seu èxit creix com l'escuma, tenen més de 19 milions de seguidors a les xarxes socials gràcies a les fotografies que fan, sense fer servir Photoshop.
Jordi i Arnau Puig diuen que com que sempre ho han fet tot junts, tenen les mateixes aficions i costums, i es porten molt bé, també, en l'àmbit professional.
De fet, se'ls coneix perquè sempre ensenyen el truc de les fotos. El que sembla un paisatge nevat en ple hivern és un porexpan i glaçons picats.
Són de Navàs, però els reclamen de ciutats com Los Angeles o de països com Qatar per fer les campanyes de publicitat de les oficines de turisme. Moltes marques conegudes també volen fotos dels Koalitic.
Un va estudiar Enginyeria Informàtica i l'altre, Comunicació Audiovisual. Junts no tenen rival. També ara, des de casa, on viuen confinats i treballen sense parar.
El Jordi i l'Arnau diuen que es complementen molt bé. Van néixer els dos alhora, i un es va quedar algunes coses, i l'altre unes altres, i entre els dos fan una persona. Un desenvolupa la idea, i l'altre ajuda a realitzar-la.
Expliquen que un és més racional i organitzat i que la part logística i de producció la porta més bé que l'altre. Diuen que s'enfaden i al cap de cinc minuts tornem a ser germans.