ANÀLISI

George Saunders

Edicions Alfabia ha publicat "10 de diciembre" un nou recull de relats de George Saunders, considerat per públic i crítica un dels màxims exponents de la nova narrativa curta nord-americana contemporània. Històries dures, aspres i contundents que demanen l'atenció màxima del lector. En català, el publica Edicions de 1984.

Enllaç a altres textos de l'autor Jordi Cervera

Jordi Cervera

Periodista de Catalunya Ràdio i escriptor

Actualitzat

George Saunders s'ha convertit en una de les veus més especials i particulars de la narrativa nord-americana. Un estil sec, de vegades directe i brutal, capaç de sortir del paper i agafar-se a l'ànima i als sentiments del lector d'una manera contundent i ferotge l'han impulsat a altes cotes de reconeixement de la crítica i del públic. De fet, el seu últim llibre, "Diez de diciembre", que publica Alfabia en traducció castellana de Ben Clarck, va ser finalista dels prestigiosos National Book Award 2013.

 

Val a dir que al mercat literari de parla anglesa, escriure relats és un fet força habitual i gens marginal. Grans autors en publiquen de manera regular i fins i tot n'hi ha que no fan altra cosa, com és el cas de Saunders. En aquesta ocasió, i després de sis anys de silenci, presenta deu històries que es belluguen en ambients rurals hostils, durs i tancats, de concepció i de sentiments. Els protagonistes afronten realitats i mons interiors sovint decantats cap els extrems, amb equilibris precaris o molt dirigits per les circumstàncies del passat i del present.

 

No és fàcil destacar en un mercat i en una tradició on hi ha grans escriptors de relats i Saunders ho ha fet per golejada. És capaç de barrejar gèneres, veus narratives, monòlegs interiors i converses exteriors sense que el fil del relat pateixi, tot i que és cert que demana al lector una atenció màxima, una concentració absoluta per no perdre's cap gir de la trama ni cap vibració del llenguatge, una particularitat que, sens dubte, deu complicar, i força, la vida als traductors.

 

Sigui com sigui, el final és sempre brillant, ja que tanta atenció té com a recompensa una col·lecció d'històries on tot va cap al límit sense semblar-ho. Les postals idíl·liques es van transformant en pertorbacions, en un dolor que mai no perd del tot el sentit de l'humor àcid, mordaç i sovint soterrat sota la capa del drama, la qual cosa provoca que el conjunt sigui encara més impactant. George Saunders pot ser qualsevol cosa menys indiferència i aquest llibres n'és una mostra radical i absoluta.

El llibre també el podeu trobar en català al segell Edicions de 1984 en traducció de Yannick Garcia.

 

Anar al contingut