La NASA produeix oxigen a Mart, un pas necessari per a missions humanes en aquest planeta
La missió Perseverance segueix assolint fites (NASA)

Generen 5 grams d'oxigen a Mart, un pas clau per al futur de les missions tripulades

És el primer cop que se sintetitza oxigen en un altre planeta i s'ha obtingut a partir del diòxid de carboni de l'atmosfera marciana

Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
NASA

A Mart hi ha ara més oxigen del que hi havia fins dimecres. Només cinc grams més, però la petita quantitat no treu rellevància al fet. Per primer cop s'ha sintetitzat oxigen en un altre planeta. Ha estat un nou èxit del robot Perseverance de la NASA.

L'agència espacial ha comunicat els resultats positius d'un dels experiments que realitza aquesta missió. Concretament, ha estat un instrument anomenat MOXIE (Mars Oxygen In-Situ Resource Utilization Experiment) el que ha permès obtenir aquest gas imprescindible per a la vida de la majoria d'organismes coneguts.

De fet, a Mart hi ha una mica d'oxigen lliure. L'atmosfera del planeta té un 95,32% de diòxid de carboni (CO2), cosa que la fa totalment irrespirable. També conté un 2,7% de nitrogen, 1,6% d'argó, 0,13% d'oxigen, 0,08% de monòxid de carboni (CO) i traces de vapor d'aigua, òxid de nitrogen i altres gasos.
 

Muntatge del MOXIE en el vehicle que el transportaria, el març del 2019, al Jet Propulsion Laboratory de Pasadena (NASA/JPL-Caltech)


Procés senzill en un entorn inèdit

El MOXIE és un instrument de la mida d'una torradora gran, però molt més pesant, uns 17 quilos. El que ha fet és una senzilla reacció química, però en un entorn inèdit. Ha agafat el diòxid de carboni, la molècula del qual té un àtom de carboni i dos d'oxigen. Amb un procés anomenat electròlisi n'ha separat oxigen i el subproducte, el monòxid de carboni o CO, l'ha deixat anar a l'atmosfera.

El procés requereix temperatura molt elevada, d'uns 800 graus. Per això, el MOXIE està fet amb aliatges molt resistents a la calor i té materials reflectants i un aerogel que ajuda a aïllar-lo.

Amb aquests cinc gram d'oxigen, una persona podria respirar uns deu minuts, però és un primer pas molt important, com explica Jim Reuter, administrador adjunt de les missions de tecnologia espacial de la NASA:

"El MOXIE té molta feina a fer, però els resultats d'aquesta demostració dibuixen un futur prometedor per al nostre objectiu de veure un dia humans a Mart."

Reuter ha afegit que no es tracta només de tenir oxigen per respirar, sinó que els propel·lents dels coets depenen també d'aquets gas.

Per respirar tot un any, els hipotètics astronautes que haguessin arribat a Mart només necessitarien una tona d'oxigen. Però per enlairar el coet i tornar a la Terra els caldrien unes 7 tones de combustible i 25 tones d'oxigen per cremar-lo.

Portar això des del nostre planeta complicaria molt aquest viatge ja prou llarg i difícil. En canvi, transportar un instrument com el MOXIE però molt més gran seria més senzill i permetria obtenir a Mart l'oxigen necessari.

De moment, el MOXIE intentarà obtenir oxigen almenys nou vegades més en el curs de l'any marcià -equivalent a uns dos anys terrestres. Es faran assaigs en diverses condicions atmosfèriques, variant el moment del dia i l'estació de l'any. També s'assajaran altres processos de producció.
 

"Viure de la terra"

MOXIE és la primera tecnologia d'aquest tipus, però la idea és assajar altres processos que permetin "viure de la terra". És l'anomenada utilització de recursos "in situ".

Es pot agafar, per exemple, regolita, la substància que trobem en el sòl i que conté pols, roques i altres materials, posar-la en una planta de processament i obtenir altres productes, com explica Trudy Kortes, directora de demostracions de tecnologia a la NASA:

"Aquest procés ens permet convertir aquests materials abundants en coses utilitzables: propel·lent, aire respirable o, combinat amb hidrogen, aigua."

I d'aigua també n'hi ha, a Mart. Se'n va trobar fa més de deu anys, però darrerament s'ha vist que hi ha fins i tot llacs líquids en el subsòl. Un dels objectius de la NASA és elaborar un mapa on hi hagi marcats els llocs on és més probable trobar-hi aquest compost imprescindible.

Un dels objectius de la missió Perseverance és trobar proves que a Mart hi havia hagut vida microbiana. I un altre objectiu, no només d'aquesta missió de la NASA, sinó de diverses agències i països, és que algun dia hi hagi vida humana damunt la seva superfície. És a dir, establir-hi colònies, encara que d'entrada siguin temporals.

I per fer-ho, caldrà aprofitar els recursos que hi ha en aquell planeta i transformar-los. Per això, el 20 d'abril del 2021 serà una data per a la història de Mart i de la Terra. Per primer cop, s'ha pogut fabricar oxigen en un altre planeta. Els que somien amb missions a Mart per fi poden respirar.

ARXIVAT A:
NASA Recerca científica Tecnologia
Anar al contingut