Gairebé un 82% de les famílies espanyoles són propietàries del seu habitatge
El 81,8% de les famílies espanyoles eren propietàries dels seus habitatges l'any 2002, de manera que Espanya se situa entre els països amb el grau de propietat més gran de la Unió Europea, només superada per Grècia, segons un informe de "la Caixa". El mateix informe explica que el grau de propietat de l'habitatge a Europa ha augmentat en el període 1990-2002 a tots els països, excepte a Noruega i Dinamarca, on va caure un 2,2% i un 1,8% respectivament.
Després de Grècia, on un 83,6% de les famílies són propietàries de l'habitatge, Espanya és el segon país de la UE que té un grau de propietat d'habitatge més gran. El percentatge d'Itàlia frega la xifra espanyola amb un 81,5%, el segueix Irlanda amb un 80%, Noruega amb un 76,4% i Portugal, que té un 76% d'habitatge de propietat.
L'únic país on el lloguer supera la compra és Alemanya, on un 40,5% de famílies són propietàries de les seves cases. Mentre que Dinamarca i els Països Baixos presenten una situació més equilibrada, amb un 50,9% i un 52,7% de pisos de propietat.
Entre el 1990 i el 2002 el grau de propietat de l'habitatge a Europa ha augmentat a tota la UE, excepte a Noruega, on va passar del 78,2% al 76,4%, i a Dinamarca, on va descendir del 52,7% al 50,9%. Irlanda es va mantenir estable en el 80% i Suècia en el 60%.
Les sol·licituds d'hipoteques augmenten
Segons els experts de "la Caixa", l'evolució de les polítiques d'habitatge han estat influïdes "per polítiques fiscals favorables a l'adquisició d'habitatge en detriment del lloguer". Aquestes polítiques fiscals, afegides a l'augment de la població, de l'esperança de vida i de renda, a més de la major demanda d'habitatges i la rebaixa de tipus ha portat a un augment de les sol·licituds de préstecs.
Grècia és el país on el finançament hipotecari més ha augmentat entre el 1990 i el 2002, amb un increment del 35,4%, seguit per Irlanda (23,5%), Espanya (20,8%) , Portugal (12,2%) i Itàlia (11,4%). El mercat menys actiu ha estat l'alemany, que malgrat això, és el que, en termes absoluts, mou un volum més gran de diners per hipoteques.
El major endeutament per càpita el 2002 és per a Dinamarca, amb 33.042 euros per habitant, seguit pels 16.649 euros dels alemanys i els 14.553 dels suecs. La cartera més sensible a la pujada dels tipus d'interès és Finlàndia, ja que un 97% de les operacions són de tipus variable. La segueix Grècia, amb un 95% d'hipoteques de tipus variable, i Luxemburg, amb un 90%. Espanya té el quart lloc amb un 75% d'operacions que tenen referents de tipus variable.
Tot i el grau d'endeutament, "la Caixa" considera que la perspectiva per al mercat hipotecari és "relativament favorable en general", perquè espera que els tipus d'interès es mantinguin a curt termini i que hi hagi "moderades pujades a mig termini".
