Fugir, malgrat els riscos: 10 raons per les quals dones marxen de l'Aràbia Saudita

Fugir, malgrat els riscos: 10 raons per les quals algunes dones marxen de l'Aràbia Saudita

Human Rights Watch i Amnistia Internacional demanen a Google i Apple que retirin una app del govern saudita per controlar les dones

Juli RodésActualitzat

Ara fa just un mes, el 9 de gener, l'ONU va reconèixer com a refugiada Rafah Mohamed al-Qunun, una jove saudita de 20 anys que havia fugit de la seva família mentre eren uns dies a Kuwait. Actualment té una nova vida com a ciutadana del Canadà.

És l'últim cas que coneixem d'una dona que fuig de l'Aràbia Saudita, país on les dones estan sotmeses tota la vida a un sistema de control per part d'un home.

 

Rafah Mohamed, la jove saudita que el gener va fugir del seu país

 

L'ONG de defensa dels drets humans Human Rights Watch ha resumit en un document les deu raons per les quals cada vegada hi ha més dones saudites que miren de fugir del seu país i del sistema del "guardià masculí", que aquesta setmana el fiscal general saudita ha anunciat que serà revisat.


Cap autonomia sense un home

En aplicació d'aquest règim de control per part dels homes, les dones saudites, per exemple, no tenen llibertat per viatjar ni per tenir passaport sense permís del seu guardià. Això les condiciona definitivament a l'hora de poder estudiar a l'estranger.

Tampoc són lliures per decidir amb qui es volen casar i, a més, poden ser forçades a casar-se quan són menors d'edat.

 

 

També ho tenen difícil per divorciar-se. I si ho aconsegueixen -només després de pagar elles el procés legal o d'obtenir una sentència judicial- a penes tenen cap dret sobre els seus fills.

La discriminació es manté, corregida i augmentada, a l'hora de buscar feina: malgrat l'interès recent del govern per incorporar dones al mercat laboral i poder prescindir, així, d'immigrants, moltes ocupacions continuen vetades a les dones, que, en qualsevol cas, necessiten el permís del seu "guardià masculí" per poder signar un contracte.

També en l'àmbit de la salut, de vegades, fins i tot, amb risc per la seva vida: moltes dones han patit dolors innecessaris o han estat en perill de mort perquè molts hospitals -sobretot públics- es neguen a intervenir cap dona sense tenir autorització del seu guardià.

 

 

La situació empitjora encara quan una dona saudita és empresonada o tancada en un centre juvenil, perquè només en pot sortir sota la custòdia d'un home. Això les obliga, moltes vegades, a acceptar matrimonis forçats.

A tot aquest context de consideració de la dona com a menor d'edat tota la seva vida cal afegir, recentment, l'augment de la repressió política contra els defensors dels drets humans en general i dels drets de les dones en particular. Coincideix, paradoxalment, amb alguns tímids gestos d'obertura promoguts pel príncep hereu, Mohamed Bin Salman, com l'autorització a les dones de conduir cotxes.

 

 

Segons Human Rights Watch, des del novembre almenys 10 dones estan detingudes sense cap acusació formal. Almenys quatre d'elles, a més, han estat torturades amb mètodes com els cops de fuet i les descàrregues elèctriques, i sotmeses a agressions sexuals.

Michael Page, subdirector de Human Right Watch al Pròxim Orient, descriu la situació de la següent manera:

"El príncep hereu Mohamed Bin Salman vol ser vist com el reformador dels drets de les dones, però Rafah [Mohamed] ha mostrat com això està ridículament allunyat de la realitat quan les autoritats intenten capturar les dones que fugen i torturen activistes a favor dels drets de les dones a la presó."


Rafah Mohamed va tenir sort: interceptada per les autoritats tailandeses a l'aeroport de Bangkok, es va tancar en un hotel i va difondre el seu cas a través de les xarxes socials fins a aconseguir reunir-se amb un representant d'ACNUR, l'agència de l'ONU per als refugiats.

 

Rafah Mohamed, el 12 de gener, ja al Canadà després de fugir de l'Aràbia Saudita

 

Ella mateixa era molt conscient dels riscos de la seva acció, i va denunciar que la seva vida corria perill si l'obligaven a tornar a casa. Human Right Watch ha documentat que les dones retornades s'enfronten a la doble repressió de la seva família i de l'estat i poden patir presó i tortura i, en alguns casos, perdre la vida.


Una app per controlar les dones

Human Right Watch, juntament amb Amnistia Internacional, ha demanat als gegants d'internet Google i Apple que retirin de les seves respectives botigues d'aplicacions -Google Play i App Store- l'app anomenada Absher, promoguda pel govern de l'Aràbia Saudita.

"Apple i Google tenen normes contra les apps que faciliten amenaces i assetjament. Apps com aquesta poden facilitar abusos dels drets humans, inclosa la discriminació de la dona."

Traduïble com "El predicador", Absher és, aparentment, una aplicació per facilitar tràmits administratius com pagar multes o renovar el passaport. A la pràctica, però, és una eina tecnològica per controlar les dones, per part dels homes, des del telèfon mòbil.

 

Absher, l'aplicació del govern saudita que facilita el control de les dones per part dels seus "guardians"

 

L'aplicació, que ja ha estat descarregada més d'un milió de vegades, permet autoritzar desplaçaments a les dones, establint la ruta i els aeroports per als quals pot passar, i també envia notificacions al mòbil del "guardià" masculí sobre les activitats de la dona sota la seva tutela.

Per a moltes dones, actualment, l'única manera d'abandonar la repressió del seu país és agafar d'amagat el mòbil de l'home que les controla, accedir-hi, atorgar-se els permisos necessaris i aconseguir fugir abans que se n'adoni.

ARXIVAT A:
Aràbia SauditaDrets humans
Anar al contingut