Fugir de Barcelona per viure a zones rurals, tendència a l'alça gràcies al teletreball
Fugir de Barcelona per viure a zones rurals, tendència a l'alça gràcies al teletreball

Fugir de Barcelona per viure a zones rurals, tendència a l'alça gràcies al teletreball

Jordi MartínezActualitzat
TEMA:
Economia de butxaca
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

La pandèmia ha estimulat una tendència fins ara residual a Catalunya: la fugida de veïns de les grans ciutats per establir-se en zones rurals de costa i de muntanya. Algunes persones, sobretot residents a l'àrea metropolitana de Barcelona, aprofiten l'oportunitat del teletreball per traslladar-se a la segona residència i començar una nova vida.

És el cas de la Ruth Espinosa i l'Àlex Calvo, que han marxat amb els seus dos fills de Barcelona a Sant Serni, un poble de 35 habitants del Pallars Jussà, a tocar de Tremp. I del Manel Berga, un enginyer que ha deixat enrere la gran ciutat per instal·lar-se a la mateixa comarca, concretament al poble de Guàrdia de Noguera, de 96 habitants.

 

Aprofitar les circumstàncies per canviar

La història d'aquests antics veïns de la capital catalana té un punt en comú: el confinament que va arrencar el 14 de març. Tant els uns com els altres van passar-lo a la casa on fins aleshores anaven els caps de setmana i a l'estiu, mentre teletreballaven, i això els va fer replantejar les seves trajectòries vitals.

El moment clau en el cas de la Ruth i l'Àlex va arribar quan ella va rebre aquest estiu una oferta de feina, presencial, en una gestoria de Tremp. Era la palanca de canvi que esperava el seu marit, l'Àlex, poc amant de l'asfalt i del brogit de la ciutat.

 

El canvi familiar de la Ruth va arribar quan va rebre una oferta de feina, presencial, en una gestoria de Tremp
El canvi familiar de la Ruth va arribar quan va rebre una oferta de feina, presencial, en una gestoria de Tremp

 

Ell va parlar amb la seva empresa, una gestoria del centre de Barcelona, i els va comunicar que havia decidit marxar amb la família a viure a prop de Tremp. Però els seus caps no el volien perdre, l'Àlex és advocat laboralista, i li van oferir seguir-hi vinculat a través del teletreball. Ell va acceptar sense dubtar-ho.

La connexió a internet, tot i no ser de fibra òptica, és prou bona per fer la seva feina, sobretot administrativa i de gestió laboral. Un dia a la setmana es desplaça a Barcelona per fer reunions amb els seus caps i resoldre diverses qüestions professionals.

Ara els dos fills de la parella, de sis i vuit anys, estan escolaritzats a la zona, en una escola rural gens massificada i a la vora del llac de Sant Antoni, a Salàs de Pallars.

 

En el cas del Manel Berga, el seu exili a Guàrdia de Noguera, on ha viscut molts estius de la seva infància, es deu a un trencament de parella aquest estiu. Els mesos de confinament que va passar a la casa dels pares a Guàrdia van donar-li de sobte una idea atractiva: fer la maleta i traslladar-s'hi.

Allà hi té família, uns cosins, i amics de tota la vida. Això, segons diu, li permet fer més vida social que a Barcelona i no tenir una por especial d'afrontar-hi l'hivern en solitari, amb dies més curts i temperatures més baixes.

El Manel teletreballa per a una multinacional d'equips d'aire condicionat situada a Sant Cugat del Vallès i s'ocupa de controls de qualitat industrials. En el seu cas també valora disposar d'una bona connexió a la xarxa per poder fer les videoconferències professionals que duu a terme sovint.

 

En Manel ha deixat enrere la gran ciutat per instal·lar-se al Pallars
En Manel ha deixat enrere la gran ciutat per instal·lar-se al Pallars

 

Un canvi que surt a compte

De moment la Ruth i l'Àlex asseguren que els seus hàbits no han canviat gaire: al marge de la feina, els nens marquen els horaris del dia a dia. I no els fa por l'hivern enmig de tanta quietud perquè de fet a Barcelona tampoc feien gaire vida al carrer.

On sí que han trobat diferències és en les despeses habituals. Tenint en compte el cost de la casa (ara paguen un préstec molt inferior al de la hipoteca de Barcelona), els impostos municipals, els subministraments de llum, aigua i gas, i el menjar i la benzina, diuen que tenen un estalvi mensual de més de 450 euros.

En el cas del Manel aquest estalvi encara és més important, de prop de 900 euros, sobretot perquè no paga lloguer per la casa familiar. On ha notat una altra caiguda de la despesa és en la benzina: amb prou feines agafa el cotxe.  

 

El retorn a Barcelona no és un pla

Els primers mesos de qualsevol canvi triat voluntàriament solen ser il·lusionants i engrescadors. Però la gran qüestió és saber si, a llarg termini, tant la Ruth i l'Àlex com el Manel es veuen vivint en pobles tan petits i en una comarca amb una densitat de població baixíssima, només 2,9 habitants per quilòmetre quadrat.

Fins i tot en el cas que els seus fills marxin a estudiar lluny quan superin l'adolescència, afirmen que es quedaran a viure al Pallars Jussà. Valoren especialment la calma i l'entorn natural en què es mouen.

 

La Ruth, l'Àlex i els seus dos fills han canviat Barcelona per Sant Serni, al Pallars Jussà
La Ruth, l'Àlex i els seus dos fills han canviat Barcelona per Sant Serni, al Pallars Jussà

 

Pel que fa al Manel, el seu plantejament és en principi quedar-se a Guàrdia de Noguera molts més anys. El teletreball li ha obert unes possibilitats de canviar a una vida amb més qualitat a la qual pensa que no vol renunciar en el futur.

En tots dos casos, la tecnologia els ha dut a un camí pel qual uns anys enrere potser ni s'haurien imaginat. La Ruth, l'Àlex, els seus fills i el Manel són exemples d'una mutació social que la pandèmia porta sota el braç. Caldrà veure si, amb el pas del temps, acaba sent una transformació a gran escala.  

 

ARXIVAT A:
Economia de butxacaTeletreball

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut