Pla obert on es pot veure els responsables de Fruits de Ponent, Josep Presseguer i Sebastià Escarp, així com l'advocat Roberto Ballina, durant …
Pla obert on es pot veure els responsables de Fruits de Ponent, Josep Presseguer i Sebastià Escarp, així com l'advocat Roberto Ballina, durant la roda de premsa per valorar la sentència de Luxemburg, el 13 de desembre de 2018. (Horitzontal)

Fruits de Ponent estudiarà si presenta recurs a la sentència de Luxemburg

ACN Alcarràs.-Fruits de Ponent estudiarà si presenta un recurs a la sentència del Tribunal General de la Unió Europea que ha rebutjat que la Comissió Europea els indemnitzi per la crisi de preus de la fruita de 2014. Malgrat la sentència desfavorable que s'ha fet públic aquest dijous, des de la cooperativa s'ha volgut remarcar que el tribunal ha reconegut per primera vegada aquesta greu crisi que va provocar pèrdues milionàries al sector i que es va veure agreujada per l'entrada en vigor del veto rus. El director general de Fruits de Ponent, Josep Presseguer, ha lamentat que han estat ''sols'' en tot el procés i ha afegit que amb el suport del sector a nivell europeu el tribunal potser els hauria donat la raó perquè la sentència diu que sí que hi ha normes que donen un dret a indemnització als agricultors afectats per al crisi.

Després de dictar-se sentència aquest dijous per part de Tribunal General Europeu desestimant el recurs que Fruits de Ponent va presentar el 2016 contra la Comissió Europea pels danys soferts durant la crisi de la fruita d'os del 2014, el grup cooperatiu ha volgut remarcar que el tribunal reconegui, per primera vegada aquesta gravíssima crisi que es va veure agreujada pel veto rus. La cooperativa va decidir interposar el recurs per posar el focus sobre una situació que consideren que no hauria de repetir-se en el futur i per això van reclamar danys davant el Tribunal.En aquest sentit, des de Fruits de Ponent s'ha valorat molt positivament que el Tribunal els hagi donat la raó en el punt que concedeix que sí que hi ha normes que donen un dret a indemnització als agricultors afectats per la crisi. En canvi, lamenten que es limiti el dret dels afectats a una indemnització si existeix una conducta il·legal especialment greu (és a dir, una violació prou caracteritzada). És per això, que Fruits de Ponent ha volgut manifestar la seva preocupació pel fet que el Tribunal General consideri que al 2014 no hi va haver errors prou greus per part de l'administració comunitària que donin dret a compensació. El president de la cooperativa, Sebastià Escarp, ha lamentat la falta de suport del sector, ja no només a l'hora de presentar la demanda sinó el dia que es va celebrar el judici a Luxemburg, ja que hi podien haver estat presents per recolzar la iniciativa ''acompanyant-nos''. Escarp ho ha atribuït a una qüestió ''d'egos'' i ha afegit que fins hi tot s'havia parlat amb italians per anar junts. En aquest sentit, Presseguer ha remarcat la sentència determina que el sector no va protagonitzar cap ''gran protesta'' aquell estiu i que això ha estat un fet determinant. ''Això fa que ens quedem una mica parats, perquè el que s'estava jutjant no era el nostre comportament sinó el de la CE a l'hora de gestionar la crisi, per tant es com si invertissin la càrrega de la prova'', ha sentenciat.Des de Fruits de Ponent també s'ha volgut insistir en el fet que totes les campanyes de la fruita posteriors a la de 2014 han anat a ''remolc'' del que va passar aquell any i que el sector no s'ha recuperat ja que si bé la del passat estiu els preus van ser bons, hi va haver una reducció de producte a causa de factors climatològics. La mala praxis administrativa de la CE en la crisi de 2014 que Fruits de Ponent va demandar es basa en el fet que les retirades de producte del mercat van quedar molt lluny del previst. Així, en préssec només es va retirar un 0,4% del total, i en nectarina un 1,5%. Això es va traduir en només uns 25 milions de quilos de fruita dels 1'2 milions de tones que hi havia al conjunt de països productors d'Europa.

Anar al contingut