Freixenet: "No s'ha donat prou importància a mantenir els centres de decisió a Catalunya"

Quan Sant Sadurní tenia poc més de 3.000 habitants fa gairebé un segle, ja destacava una emblemàtica casa d'estil modernista que ha acabat esdevenint el principal centre productor de cava mundial. Des de l'antiga Casa Sala es regeixen els destins de bona part del sector vitivinícola del Penedès, on Freixenet té capacitat per produir un milió d'ampolles diàries. Fa gairebé dos anys que el gegant del cava català ja no només pertany a les famílies hereves d'una nissaga tan històrica, sinó també, a la multinacional d'alimentació Henkell, del grup alemany de les populars pizzes Dr. Oetker. Però el seu actual màxim responsable, Pere Ferrer Nogué, coconseller delegat (càrrec que comparteix amb l'alemany Andreas Brokemper) defensa la catalanitat i recorda que l'accionariat ara està al 50%. Ara s'enfronten, com tot el sector, a una crisi imprevisible on, amb restaurants tancats i sense turistes, la meitat del negoci local s'ha esfumat.

La indústria vitivinícola va ser declarada essencial durant el confinament. No han parat. Quina és la situació ara mateix?

El sector està patint perquè té molts excedents, ja que moltes d'aquestes ampolles s'havien de vendre a hotels i restaurants, que han estat tancats. Ara oberts, també depenen que hi hagi turistes. A nosaltres aquest canal ens suposa la meitat de les vendes a Espanya, i això ha caigut a zero. Per sort nosaltres principalment venem a l'exterior, però hi ha altres empreses que depenen completament del mercat nacional.

Als supermercats però, el consum de vi va pujar

I és cert, el consum de vi va pujar, es va disparar, perquè molta gent comprava i consumia el que regularment feia fora. Però el del cava, molt més associat a celebracions, va patir molt, sobretot a Espanya, ja que té aquesta connotació de celebració. No ha passat el mateix a altres països on hi ha un consum molt més diari del vi escumós com els Estats Units, Alemanya o el Regne Unit. I el millor que tenim a Freixenet a l'estar tan internacionalitzats (el 80% de les vendes són a l'exterior) és que si els turistes alemanys es queden a Alemanya, també els podem trobar allà.

Si hi ha excedents, com afronten la pròxima verema? Els viticultors temen que el preu del raïm s'ensorri

Crec que no serà tan tràgic com podíem pensar fa uns mesos. Hi ha una sèrie de mesures que faran que els preus puguin mantenir-se i no hi hagi caigudes, com la poda en verd (eliminar collita a canvi d'una compensació perquè l'oferta no sigui superior a la demanda i els preus es mantinguin), l'emmagatzematge, i el míldiu, que ha afectat de forma natural bona part de la collita sobretot de macabeu.

Vostès tenen una importància capital al sector, per dimensió, marquen els preus i tenen molt contacte amb viticultors. Com creu que viurà el sector aquesta crisi?

A nosaltres ens arriba que moltes empreses han fet cartes als seus viticultors assegurant que hauran de retallar les compres. Moltes empreses tenen problemes per pagar proveïdors i la realitat és que és un risc que molts ERTOs puguin convertir-se en EROs, en acomiadaments. No és el cas de Freixenet i això ha de quedar molt clar.

Freixenet té un ERTO presentat per a tota la plantilla, hi ha risc d'acomiadaments?

No, i insisteixo que ha de quedar molt clar, no és el cas de Freixenet. De fet, ara molts cellers nostres estan treballant al cent per cent, però tenim una eina com és l'ERTO perquè no sabem com serà tot plegat després de l'estiu. El que ens ha passat és que hem rebut moltes comandes i una reactivació del consum als Estats Units, França i Anglaterra que no esperàvem.

A Espanya no?

El consum a Espanya està patint molt més, sobretot pel que fa a vins escumosos. Però sobretot perquè depenem en gran part que vinguin turistes pel canal de la restauració. Veurem què passa amb Espanya sobretot a través de les Balears i les Canàries, en aquest últim cas, a l'hivern, que és temporada alta. Ens queda, però, el partit més important, la final, que és la campanya de Nadal. Però ara per ara, és una incògnita.

Fins i tot el cava depèn del turisme, com bona part de la nostra economia.

Ara es veu el perill de dependre del monocultiu turístic. El turisme és una fantàstica font d'ingressos però també hauríem de potenciar un altre tipus de turisme, també interior. Però el que ens cal sense cap mena de dubte és indústria, i indústria exportadora. S'han de donar incentius a la inversió productiva.

Ara també s'està parlant d'apujar impostos. Com creu que ho està fent, el govern, en aquesta crisi?

Si trobes algun empresari que vulgui que s'apugin els impostos, avisa'm. Apujar impostos afecta el consum, ells saben quins equilibris han de fer perquè el forat ara també és difícil. S'han fet coses bé, com l'eina dels ERTOs, que dona una flexibilitat molt important però hi ha hagut una gran incertesa amb canvis de decisions constants.

Com acabarà l'any Freixenet, amb beneficis o pèrdues?

Al setembre estarem un 10% per sota en comparació amb l'any passat, però crec que podem acabar amb benefici, pla, ja que unes exportacions més altes del que és habitual ens estan compensant el mal moment a l'interior.

Amb el tancament de Nissan s'ha posat en evidència la importància dels centres de decisió. Però fa dos anys, en un lapse de només tres mesos, els històrics gegants del cava català, Freixenet i Codorniu, van passar a mans estrangeres. No se li va donar gaire importància des de les administracions...

Crec que no es va valorar prou tenir la central aquí, i és molt important, ja que els llocs de feina més interessants i millor remunerats són a la central. Nosaltres seguim aquí i tenim l'accionariat al 50% amb Henkell. El senyor Ferrer (en referència al seu pare Josep Ferrer Sala, únic membre viu de segona generació) no pensa anar-se'n enlloc.

Per tant no hi ha cap pacte perquè Henkell ampliï més la seva participació?

No, tenim família per estona.

En tot cas, que el futur de Freixenet ara també passi per Alemanya, és un risc tenint en compte l'exemple recent de Nissan?

(Pensa) Sí, pot afectar, de moment estem constantment en contacte i les decisions són molt col·legiades. El cava en tot cas ha de fer-se en unes condicions molt concretes, per tant, no marxarà. Però el millor és que abans de tancar l'operació vam traçar un pla de col·laboració precisament tot el que havíem de fer en tres o quatre anys. Per tant, ara és relativament fàcil perquè tenim un guió escrit del que hem de fer i ho ha facilitat tot. Evidentment, el més interessant per al país és que com més centres de decisió hi hagi aquí, millor, i a vegades no s'ha valorat prou tenir la central aquí. És important que siguin a Barcelona o Catalunya.

Durant el procés de venda es va parlar molt de les tensions familiars entre cosins, perquè alguns volien vendre i d'altres no.

Les branques que tenien altres projectes van trobar una bona sortida, per tant, ara la situació és totalment satisfactòria.

Freixenet ja no apareix tant als titulars, sobretot pel que fa a la política. Bonet va fer bandera i l'empresa es va relacionar molt amb unes idees molt concretes

La nostra feina és fer cava de qualitat, i ens dediquem amb tots els esforços a això. És part de la nostra nova estratègia no entrar-hi, la política per als polítics. La nostra principal preocupació és fer un bon producte per als nostres consumidors.

Què ha canviat el fet que ara hi hagi molts directius alemanys en una empresa que era familiar?

S'ha posat ordre, en això hem millorat molt. S'ha creat una política de reportar i explicar com avancen els diferents projectes. Diria que hem agafat el millor de ser una empresa tradicional i familiar amb el d'un gran grup internacional, i al final no s'ha d'oblidar que darrere seu també hi ha una família com Oetker.

L'entrada de Henkell també havia de sortir per internacionalitzar més la companyia a Àsia. Obriran nous mercats?

Apostarem amb força per entrar a la Xina i Rússia, però primer estem estudiant els mercats. A la Xina el vi escumós encara no s'està consumint perquè el tema del vi s'està consolidant molt des de fa anys. Però a mercats com Rússia hi ha moltes possibilitats, els agrada molt el luxe. També ens interessen altres països del sud-est asiàtic, com Singapur o també Austràlia.

I ho faran a través de compres? Vendran alguna companyia més?

Doncs és molt possible que ho fem així, és una de les vies per fer-ho sobretot a Austràlia. De vendes acabem d'aturar la de Caves Hill, i hem nomenat un nou directiu. Teníem Mildura i es va vendre i Kunawara encara no, però està en procés.

Un dels problemes de Freixenet és el deute, de fet va influir en el preu de venda.

Sí, i molta part d'aquestes vendes estem dedicant-ho a reduir deute, ja que en situacions de crisi abordar-ho des d'una situació sanejada ajuda. La filosofia ara és ser conservadors amb el deute i buscar oportunitats dins dels vins escumosos.

Un dels productes que més han canibalitzat amb el cava és el prosecco italià. Què li cal, al cava, per fer-li front?

Nosaltres també fem prosecco, i ens va molt bé. Són productes diferents. Ara bé, el món del cava necessita unitat i flexibilitat. Ens hem de centrar a fer un producte més eficient i que pensi en un consum massiu, això no vol dir que no hi hagi cava per sommeliers i gent que hi entengui. Les possibilitats que tenim són immenses, però tenim una marca que hem de fer valer.

On veu Freixenet d'aquí cinc anys?

No tinc cap dubte que Freixenet serà una empresa molt més potent i arrelada al país, fins i tot més arrelada al territori que ara i més potent.