Francis Pisani: "Internet la creen els joves, que es tornen empresaris"
Francis Pisani és un autèntic home xarxa que observa el desenvolupament d'internet des d'un mirador privilegiat, el de Silicon Valley. És bloguer, expert en noves tecnologies i imparteix cursos en universitats com ara la de California-Berkeley, la de Standford o la Universitat Iberoamericana. Juntament amb Dominique Piotet, ha escrit "L'alquímia de les multituds", que publica l'editorial Paidós i que intenta fer-nos comprendre una mica més la xarxa d'avui, la 2.0. Aquests dies, Pisani ha passat per Barcelona.
- Per què creu que el web 2.0 és una oportunitat en temps de crisi?
- Primer perquè permet l'accés a la informació sobre les oportunitats. En segon lloc, perquè permet que la gent utilitzi la informació a partir de les seves xarxes socials. Un exemple és el cas de LinkedIn. La gent posa el seu perfil professional i una de les seves especificitats és que, si jo localitzo que una persona coneguda per una persona que jo conec té un oferiment o dirigeix una empresa que em pot interessar, jo puc demanar contacte amb la persona que no conec a través de la persona que conec. És un ús del funcionament de les xarxes que descansa en una llei de propietat.
- Al seu llibre descriu el cas de MySpace, creat per joves i després adquirit el 2005 per Murdoch, que ha incrementat la publicitat. Els joves creen internet i els grans magnats hi fan negoci?
- Internet la creen joves, que es tornen empresaris. És el cas de Bill Gates i Steve Jobs fa molts anys i és el cas dels fundadors de Google, del fundador de Facebook i del de Twiter. Es tornen empresaris. Tenen una bona idea i troben diners per desenvolupar-la. Després d'això, hi ha el fet que els primers a adoptar moltes d'aquestes coses són els joves, que marquen tendències. Ells adopten aquests productes aviat i la resta de la gent els va seguint. I després s'obren mercats i són oportunitats de negocis i hi ha empreses que intenten aprofitar-ho. Hi ha dues categories de joves: els que inventen la tecnologia, que són molt pocs però importants, i els que adopten la tecnologia i en promouen l'ús i la difusió en la societat.
- Vostè distingeix entre gent que està connectada i gent que no ho està, però, dins de la gent que està connectada, assenyala que hi ha qui no ho està d'una manera correcta. Com podem aprendre a connectar-nos?
- Al costat de la fractura digital, que procedeix de l'accés, hi ha una fractura digital que procedeix de la qualitat de l'accés. D'aquí la necessitat de desenvolupar coneixement en l'ús de les eines, per una banda; i comprensió de les lògiques, perquè l'univers on-line és molt diferent de l'univers "de totxo i ciment", com diuen els estatunidencs. Hem d'aprendre com funciona i això és responsabilitat de les institucions: la família, l'empresa, l'escola, el govern; però també és responsabilitat de cadascun de nosaltres. Hem de dedicar cinc minuts al dia a entendre alguna cosa que no sabem fer amb el nostre ordinador o alguna cosa de la xarxa. La immensa majoria és gent que té accés però que no en sap treure tot el profit, i la responsabilitat social és assegurar-se que el major nombre possible de gent sàpiga com funciona i entengui com funciona.
- Al llibre també es diu que s'ha passat de la consigna que el coneixement és poder a la que compartir el coneixement és poder. No creu, però, que encara hi ha reticències a compartir el coneixement?
- Una empresa com Google guanya espais i mercats en permetre que altra gent utilitzi les seves bases de dades i eines. El que es té s'obre, no tot, però molt d'allò que es té. No tinc cap dubte que avui, com més informació compartim, més èxit podem tenir. Per exemple, jo no tinc cap inconvenient que s'utilitzi la informació del meu blog, però que es posi que és del meu blog. Això augmenta la meva reputació i, per tant, m'alimenten, en certa manera.
- Aquests dies la Generalitat ha signat un conveni amb Microsoft per un projecte pilot per aplicar les noves tecnologies a l'ensenyament. Creu que s'hauria pogut fer amb software lliure o obert? Com creu que el software lliure i l'obert es poden aplicar més a la societat?
- Primer, veig amb satisfacció que els espais del software lliure i de l'obert van creixent. Hem de lluitar pel desenvolupament d'aquests dos tipus de software no contra les empreses sinó al seu costat. Microsoft, que va dir que el software lliure era un robatori, ara hi està buscant fórmules. Aquests tipus de software obliguen les empreses a abaratir costos i faciliten noves iniciatives privades i públiques que costen menys diners.
- I mirant al futur, creu que el telèfon mòbil serà el futur d'internet?
- El telèfon mòbil és l'ordinador més ubic que hi ha. Hem de deixar de pensar en el telèfon mòbil només com un aparell per parlar. El telèfon mobil és un sistema d'accés i intercanvi d'informació, de desenvolupament de les xarxes socials mòbils. I amb la mobiqüitad, que és mobilitat més ubiqüitat, tenim accés a internet, que és una base de dades de coneixement i un conjunt xarxes socials. És una pauta de desenvolupament del futur.
- I com serà el web del futur?
- Això no ho sé.
- Primer perquè permet l'accés a la informació sobre les oportunitats. En segon lloc, perquè permet que la gent utilitzi la informació a partir de les seves xarxes socials. Un exemple és el cas de LinkedIn. La gent posa el seu perfil professional i una de les seves especificitats és que, si jo localitzo que una persona coneguda per una persona que jo conec té un oferiment o dirigeix una empresa que em pot interessar, jo puc demanar contacte amb la persona que no conec a través de la persona que conec. És un ús del funcionament de les xarxes que descansa en una llei de propietat.
- Al seu llibre descriu el cas de MySpace, creat per joves i després adquirit el 2005 per Murdoch, que ha incrementat la publicitat. Els joves creen internet i els grans magnats hi fan negoci?
- Internet la creen joves, que es tornen empresaris. És el cas de Bill Gates i Steve Jobs fa molts anys i és el cas dels fundadors de Google, del fundador de Facebook i del de Twiter. Es tornen empresaris. Tenen una bona idea i troben diners per desenvolupar-la. Després d'això, hi ha el fet que els primers a adoptar moltes d'aquestes coses són els joves, que marquen tendències. Ells adopten aquests productes aviat i la resta de la gent els va seguint. I després s'obren mercats i són oportunitats de negocis i hi ha empreses que intenten aprofitar-ho. Hi ha dues categories de joves: els que inventen la tecnologia, que són molt pocs però importants, i els que adopten la tecnologia i en promouen l'ús i la difusió en la societat.
- Vostè distingeix entre gent que està connectada i gent que no ho està, però, dins de la gent que està connectada, assenyala que hi ha qui no ho està d'una manera correcta. Com podem aprendre a connectar-nos?
- Al costat de la fractura digital, que procedeix de l'accés, hi ha una fractura digital que procedeix de la qualitat de l'accés. D'aquí la necessitat de desenvolupar coneixement en l'ús de les eines, per una banda; i comprensió de les lògiques, perquè l'univers on-line és molt diferent de l'univers "de totxo i ciment", com diuen els estatunidencs. Hem d'aprendre com funciona i això és responsabilitat de les institucions: la família, l'empresa, l'escola, el govern; però també és responsabilitat de cadascun de nosaltres. Hem de dedicar cinc minuts al dia a entendre alguna cosa que no sabem fer amb el nostre ordinador o alguna cosa de la xarxa. La immensa majoria és gent que té accés però que no en sap treure tot el profit, i la responsabilitat social és assegurar-se que el major nombre possible de gent sàpiga com funciona i entengui com funciona.
- Al llibre també es diu que s'ha passat de la consigna que el coneixement és poder a la que compartir el coneixement és poder. No creu, però, que encara hi ha reticències a compartir el coneixement?
- Una empresa com Google guanya espais i mercats en permetre que altra gent utilitzi les seves bases de dades i eines. El que es té s'obre, no tot, però molt d'allò que es té. No tinc cap dubte que avui, com més informació compartim, més èxit podem tenir. Per exemple, jo no tinc cap inconvenient que s'utilitzi la informació del meu blog, però que es posi que és del meu blog. Això augmenta la meva reputació i, per tant, m'alimenten, en certa manera.
- Aquests dies la Generalitat ha signat un conveni amb Microsoft per un projecte pilot per aplicar les noves tecnologies a l'ensenyament. Creu que s'hauria pogut fer amb software lliure o obert? Com creu que el software lliure i l'obert es poden aplicar més a la societat?
- Primer, veig amb satisfacció que els espais del software lliure i de l'obert van creixent. Hem de lluitar pel desenvolupament d'aquests dos tipus de software no contra les empreses sinó al seu costat. Microsoft, que va dir que el software lliure era un robatori, ara hi està buscant fórmules. Aquests tipus de software obliguen les empreses a abaratir costos i faciliten noves iniciatives privades i públiques que costen menys diners.
- I mirant al futur, creu que el telèfon mòbil serà el futur d'internet?
- El telèfon mòbil és l'ordinador més ubic que hi ha. Hem de deixar de pensar en el telèfon mòbil només com un aparell per parlar. El telèfon mobil és un sistema d'accés i intercanvi d'informació, de desenvolupament de les xarxes socials mòbils. I amb la mobiqüitad, que és mobilitat més ubiqüitat, tenim accés a internet, que és una base de dades de coneixement i un conjunt xarxes socials. És una pauta de desenvolupament del futur.
- I com serà el web del futur?
- Això no ho sé.
