Tres estàtues reials del regne de Dahomey, a Benín, exposades al museu Quay Branly de París (Reuters)
Tres estàtues reials del regne de Dahomey, a Benín, exposades al museu Quay Branly de París (Reuters)

França obre el debat sobre el retorn de l'art africà espoliat en l'època colonial

Macron tornarà a Benín 26 obres d'art després d'encarregar un informe que defensa la devolució negociada del patrimoni artístic espoliat

Juli Rodés Actualitzat
TEMA:
Art

S'ha de tornar l'art africà espoliat als països d'origen?

Aquesta pregunta genera un gran debat a França, que sembla que no serà fàcil de resoldre.

De moment, el president Emmanuel Macron té a les seves mans un informe que aposta per la restitució de bona part d'aquest patrimoni, i ja ha anunciat que entregarà a Benín, "sense tardar", 26 obres reclamades per aquest país de l'Àfrica occidental, entre un total d'unes 5.000.

Serà el primer compliment d'un compromís que va anunciar l'any passat durant un viatge a Burkina Fasso: retornar l'art africà espoliat durant el període colonial.

En aquella ocasió, i parlant davant d'estudiants, va afirmar que "el patrimoni africà no pot ser només en col·leccions privades europees i en museus".

 

L'informe presentat pel president francès el va encarregar ell mateix a dos experts independents --una francesa i un senegalès--, que aposten per la restitució de les obres robades i espoliades durant l'època colonial.

Es tracta d'un període de 75 anys, que situen entre 1885 i 1960.

Els dos experts, Bénédicte Savoy, del Collège de France, i Felwine Sarr, de la Universitat de Saint-Louis, al Senegal, han generat divisió d'opinions.

Parlen de justícia i de reparació, perquè asseguren que més del 85 per cent del patrimoni africà està fora del continent.

És per això que proposen una devolució gradual i negociada d'aquest patrimoni artístic africà.

 

Només a França, segons l'informe, hi ha 90.000 peces d'art africà a les col·leccions públiques.

Si es procedís a la seva devolució, el museu més afectat seria el Quay Branly, que en disposa de la majoria: 70.000.

D'aquestes peces, gairebé dos terços van ser "adquirides" entre 1885 i 1960.

Al Regne Unit, el Museu Britànic de Londres té una quantitat semblant d'obres d'art africanes.

La qüestió de si s'han de tornar o no les obres d'art genera un debat apassionat sobre el període colonial. Un debat intel·lectual i polític, però també un debat jurídic.

Savoy i Sarr ja remarquen en el seu informe que caldria fer un canvi radical de les lleis de patrimoni franceses, que no permeten vendre o transferir obres de les col·leccions públiques.

De moment, en qualsevol cas, 26 obres seran les primeres a tornar a Àfrica, en un gest carregat de simbolisme, perquè seran tornades a un país -Benín- que fa temps que defensa la restitució del patrimoni artístic i que s'ha preocupat de dur a terme una política museística i cultural relacionada amb el seu patrimoni.

Les peces que Benín recuperarà van ser preses pel general francès Dodds el 1892, fa 126 anys.

 

Més enllà d'aquest gest, Emmanuel Macron ha fet un segon anunci, aquest divendres: es proposa "reunir a París, el primer trimestre de l'any que ve, el conjunt de socis africans i europeus" per establir un quadre de "polítiques d'intercanvi" de les obres d'art.

Des de Àfrica, justament, algunes veus no posen l'accent en el retorn del patrimoni, sinó en el dret a "tenir accés" a aquests objectes".

La directora del Museu de les Civilitzacions de la Costa d'Ivori, Silvie Memel Kassi, ho veu així:

"Que els objectes vinguin i tornin a marxar no suposa cap problema per a nosaltres, però hi volem tenir accés. No és cap mal que estiguin a França. Hi han estat conservats i catalogats. L'important és treballar junts."

Des de França, en canvi, uns quants experts dubten de la viabilitat de la proposta, perquè no veuen clar a qui s'han de tornar les peces:

Pascal Branchard, historiador, ho argumenta de la següent manera:

"Les peces arriben legalment als museus. Són inalienables. I no poden tornar a uns suposats propietaris que, per a aquests museus, no existeixen, perquè aquests estats no existien en aquella època."

Algunes veus apunten que això podria generar conflictes territorials i alhora criden l'atenció sobre el cost i les mancances existents en matèria de conservació d'obres d'art.

ARXIVAT A:
Art França Patrimoni
Anar al contingut