França, Espanya i Andorra estudien conjuntament la reintroducció de l'ós bru als Pirineus
La reintroducció de l'ós bru als Pirineus no ha estat fins ara un camí fàcil. Els ramaders es queixen que ataquen el seu bestiar, els caçadors n'han matat alguns exemplars, i el síndic de la Vall d'Aran hi està en contra. Tot i així, el govern francès pretén alliberar-ne cinc més a finals d'any i, com que no tothom ho veu clar, francesos, andorrans i espanyols s'han reunit per estudiar com fer-ho. L'objectiu és doblar la població en tres anys.
França vol doblar la població d'óssos al Pirineu i per això aquesta tardor alliberarà cinc femelles. Per impulsar aquest projecte, els responsables de conservació de biodiversitat de França, Espanya i Andorra han acordat elaborar un pla coordinat que té com a objectiu fer viable el petit nucli d'óssos que hi ha al Pirineu. Actualment s'està en contacte amb Eslovènia, Croàcia, Espanya i Suècia, que tenen les poblacions d'ós més semblants a les dels Pirineus, perquè facilitin els exemplars que es reintroduiran aquest any.
Les diferents administracions han creat grups de treball que preparen un pla d'acció i un memoràndum. El director general de Medi Natural, Ramon Luque, ha precisat que un dels objectius és concertar aquest projecte amb la gent del territori, especialment amb la Vall d'Aran, on hi ha una manifesta oposició a la reintroducció de l'ós.
Al maig del 96 es va alliberar el primer exemplar d'ós bru al Pirineu central, Giva, una óssa procedent dels boscos eslovens. Començava aquí el programa Life de la Unió Europea de reintroducció de l'ós als Pirineus.
Un mes després es va alliberar l'óssa Melba i al cap d'un any va arribar el primer mascle, Pyros. Al setembre del 97, un caçador francès va matar Melba. L'óssa va deixar dos ossets.
Gairebé nou anys després, ara, al Pirineu central n'hi ha uns 12 exemplars, però tots d'origen eslovè. D'autòctons només en queden al Pirineu atlàntic. Són tres i tots mascles. L'última femella autòctona, l'óssa Canelle, la van matar uns caçadors francesos al novembre. Amb aquesta baixa, l'actual i principal amenaça de la supervivència dels óssos és la consanguinitat.
Un perill evident si es repassa l'arbre genealògic dels óssos del Pirineu. Els fills de Giva, Pyros i Melba no poden triar i s'han d'aparellar entre ells i, fins i tot hi ha hagut l'aparellament d'una filla, Caramelles, amb el seu pare, Pyros. El cadell es va morir. Estan sense identificar els cadells dels últims dos anys de Caramelles, Giva i una filla d'aquesta.
Nere, el fill de Giva i Pyros, és l'únic que ha canviat d'hàbitat i és al Pirineu occidental. Allà es va aparellar amb Canelle, l'óssa autòctona morta per caçadors, que va deixar un cadell de 10 mesos.
La reintroducció de l'ós va aixecar moltes queixes perquè no s'havia consultat prou amb la gent afectada i ben aviat van arribar les primeres denúncies per atacs al bestiar. L'administració va establir indemnitzacions.
