França encara la transició energètica amb la vista posada en el canvi climàtic i en el mercat
França és el país amb més dependència de l'energia nuclear de tot el món. Aproximadament obté d'aquestes centrals tres quartes parts de l'energia que consumeix. El sector nuclear és un tema d'estat i aquesta estructura mai no s'havia qüestionat per part de cap força política parlamentària.
Per això, l'aprovació del projecte de llei de "Transició energètica per un creixement verd" a l'Assemblea Nacional té una gran importància i simbolisme. No es planteja en cap cas abandonar l'energia nuclear, però el fet que prevegi la transició energètica cap a un altre model i la promoció de les energies renovables ja és ben significatiu. Es tracta del "primer debat democràtic vertader sobre el futur energètic de França", segons la diputada ecologista Cécile Duflot.
El projecte elaborat pel Ministeri d'Ecologia, Desenvolupament Sostenible i Energia, del qual és titular Ségolène Royal -rival de Sarkozy a les eleccions presidencials del 2007 i exdona de François Hollande- guarda l'equilibri ja des del principi. Per això el ministeri destaca que no vol oposar unes energies amb les altres, sinó organitzar-les de manera complementària en un model més diversificat. En tot cas, en uns moments en què els científics han arribat a un consens majoritari sobre la necessitat de fer front al canvi climàtic, la llei preveu, entre altres objectius, reduir, en relació al 1990, les emissions de gasos d'efecte hivernacle un 40% fins al 2030 i a una quarta part el 2050, reduir a la meitat el consum energètic a meitat de segle, disminuir un 30% -en relació al 2012- el consum de combustibles fòssils el 2030, fer baixar fins al 50% la contribució de les nuclears el 2025 i augmentar el percentatge generat per les energies renovables a un 32%.
Per aconseguir-ho, el projecte de llei intervé en tots els sectors. Convençut que aquestes reduccions s'han d'aconseguir en bona part gràcies a una eficiència més gran, promou el bon aïllament dels edificis -tant dels nous com dels que es rehabilitin- i reduir els recursos naturals utilitzats en la producció de béns. Això darrer significa un millor disseny dels productes, processos industrials més eficients i augmentar la vida útil. També està lligat a una menor generació de residus -que té costos energètics pel seu transport i tractament-, però també beneficia el ciutadà, que necessitarà renovar menys sovint els productes.
El projecte considera també mesures ja usuals a altres llocs, com la promoció de combustibles més nets en transport públic i privat i el desenvolupament de xarxes de recàrrega per a vehicles elèctrics i híbrids, una cosa essencial per estendre'n l'ús.
El projecte de llei s'ha aprovat per 314 vots a favor i 219 en contra. Ha comptat amb l'abstenció dels centristes -tret de quatre vots en contra- i l'oposició total de la conservadora UMP. Això mostra el pes de sectors reticents a fer passos cap a un canvi de model energètic. Tanmateix, el govern francès sap que les mesures contra el canvi climàtic seran cada vegada més apressants, que l'eficiència energètica i les renovables cada vegada tindran més pes i, sobretot, que tot plegat no significa només una obligació, sinó també una gran oportunitat per als països i els sectors industrials que sàpiguen posicionar-se en el mercat global. A més, França tindrà un important aparador: la crucial cimera del clima de l'any vinent se celebrarà a París.
