França desvelarà les incògnites sobre el futur de la UE amb el referèndum de la Constitució

Quaranta-dos milions de francesos estan cridats avui a les urnes. La incertesa del resultat i l'intens debat que ha generat la consulta podrien fer-hi augmentar la participació. A la França continental es vota des de les vuit del matí, mentre que als territoris d'ultramar ja es va votar ahir, on els electors poden ser claus en vista de l'estret marge entre el "sí" i el "no" i l'alt percentatge d'indecisos, fins a un 20%. Amb tot, la resposta a aquesta incògnita no se sabrà fins a les deu del vespre, quan tanquin els col·legis de París i Lió, on per primer cop es podrà votar fins tan tard a petició expressa de les dues ciutats. Si els partidaris del "no" guanyen, la Unió no deixaria de funcionar d'un dia per l'altre, es regiria pel Tractat de Niça, vigent fins al 2009, i, potser, sortiria enfortit un nou eix Londres-Berlín, de tarannà atlantista i liberal, si els conservadors alemanys obtenen el poder al setembre. Prova de la crucial transcendència del veredicte francès és que el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barrosso, i el president de torn del Consell, el luxemburguès Jean Claude Junker, han preparat un discurs per avui a la nit, en cas que la Carta Magna fos rebutjada. Escenaris per a la Unió després d'un "no" francès Si les pitjors previsions pels partidaris de la Constitució europea es confirmessin, els governs dels 25 han reiterat que no disposen d'un "pla B", però diversos analistes ja han esbossat possibles escenaris de l'endemà d'un hipotètic "no". Pel principal investigador del Reial Institut Elcano per a Europa, José Ignacio Torreblanca, si guanya el "no", Chirac hauria d'animar la resta de membres a continuar amb les ratificacions i convocar una cimera per resoldre la situació, però no hauria de donar en cap cas la Constitució per morta. Pel que fa a la probabilitat de començar des de zero i redactar una nova Constitució, només serà possible, segons l'investigador, si es pacta d'antuvi una forma diferent de ratificació. El professor de dret comunitari i vicedegà de l'Institut Empresa José Maria de Areilza dibuixa altres escenaris possibles davant d'un "no". En un d'ells, França podria convocar un segon referèndum, extrem que troba poc probable. També troba poc probable la creació d'una nova convenció per dissenyar una Carta Magna de caire més social. Segons Sebastian Kurpas, analista del Centre for European Policy Studies, és "poc realista" tant repetir els referèndums com emprendre una "renegociació substancial" de la Constitució. Per això, defensa que l'opció amb més números "és la d'un Tractat de Niça plus", perquè Niça seguirà sent d'aplicació. Fins ara, nou països de la UE, que representen 220 milions de ciutadans, és a dir, el 49% del total, ja han ratificat el tractat: Espanya, Lituània, Hongria, Eslovènia, Itàlia, Grècia, Eslovàquia, Àustria i Alemanya. Escenaris a França després del referèndum Des de la dreta ja no s'amaga que, sigui quin sigui el resultat de les urnes, el primer ministre, Jean-Pierre Raffarin, té moltes possibilitats de ser destituït. Alguns noms que sonen per substituir Raffarin són el chiraquià Dominique de Villepin, ara ministre de l'Interior, el president de la governant i conservadora UMP, Nicolas Sarkozy, que, no obstant, sembla més interessat en les presidencials del 2007, i la ministra de Defensa, Michele Alliot-Marie. Per la seva banda, Chirac es juga un tercer mandat, ja que va optar pel referèndum en lloc de la via parlamentària i s'ha implicat molt en la campanya. El líder socialista, Francois Hollande, veuria les seves aspiracions presidencials qüestionades davant d'un "no", però la seva número dos, que ha lluitat a contracorrent del seu partit pel "no", recaptaria els majors rèdits.