França aprova finalment la reproducció assistida per a lesbianes i dones solteres
S'obren els tractaments de reproducció assistida a totes les dones, sigui quina sigui la seva orientació sexual i el seu estat civil, a través de la Seguretat Social
El Parlament francès ha aprovat finalment el projecte de llei de bioètica i el seu punt emblemàtic d'obrir la reproducció assistida a totes les dones, sigui quina sigui la seva orientació sexual i el seu estat civil, a través de la seguretat social.
Després de ser reivindicada pel moviment LGTBI i de gairebé dos anys de debats al Senat i l'Assemblea Nacional, una de les grans promeses del president Emmanuel Macron s'ha validat amb 326 vots, 115 en contra i 42 abstencions.
El Senat va rebutjar al febrer la proposta de llei de Bioètica perquè la dreta francesa --majoritària a la cambra-- volia restringir la reproducció assistida a parelles heterosexuals amb problemes mèdics.
"És un dia preciós per al nostre país", ha celebrat el ministre de Salut, Olivier Véran, a la clasura d'unes 500 hores de debats al Parlament.
Són "nou anys de gestació i un part amb dolor", ha ironitzat l'Inter-LGBT, la federació d'associacions de lesbianes, gais, bisexuals i trans, per denunciar el bloqueig a l'ampliació de la reproducció assistida.
El govern compta tenir els primers tractaments de reproducció assistida a finals d'estiu i els primers concebuts amb aquest mètode abans que acabi el 2021.
L'ampliació dels drets reproductius va ser mencionada per primera vegada per l'expresident socialista François Hollande, el 2011. Les associacions LGTB lamenten que el bloqueig a la llei hagi fet "perdre" possibilitats d'embaràs de parelles homosexuals.
El primer ministre francès, Jean Castex, ha saludat a Twitter l'arribada del nou text: "Una llei de llibertat, progrés i igualtat".
Une loi de liberté, de progrès et d'égalité.
Jean Castex (@JeanCASTEX) June 29, 2021
L'adoption du projet de loi bioéthique est une fierté autant qu'il est une avancée.
Il est aussi le fruit du travail mené en confiance, entre le Gouvernement et le Parlement : merci à toutes celles et tous ceux qui y ont contribué. https://t.co/tHKyRpGG4G
Un recurs constitucional dels diputats conservadors de Les Républicains i la Union des démocrates et indépendants podria retardar, però, la promulgació de la llei unes setmanes.
Col·lectius catòlics i profamília han fet campanya per tombar la llei durant els mesos que ha durat la tramitació. Fins i tot, Agnès Thill, exdiputada de La Republique en Marche ha volgut qüestionar "la legitimitat" de la llei després dels resultats del partit de Macron a les eleccions regionals d'aquest diumenge.
El text també inclou altres supòsits com l'autoconservació d'òvuls o la investigació sobre cèl·lules mare embrionàries.
I preveu una "declaració anticipada de voluntat" que caldrà firmar davant notari abans del part de la criatura, així les dues membres de la parella es converteixen en mares des del naixement. Fins ara, només la dona que donava a llum el nadó es considerava la mare, i l'altra dona havia d'adoptar oficialment el menor.
A més, aquesta llei permet reconèixer en condicions la filiació dels fills nascuts de la gestació subrogada a l'estranger. A França, aquesta pràctica continua estant prohibida: una "línia vermella impracticable", en paraules del ministre de Justícia, Éric Dupond-Moretti.
Així, França es suma als països europeus que permeten a les parelles de dones i a les dones solteres recórrer a la inseminació artificial: Suècia, Finlàndia, Dinamarca, la Gran Bretanya i Irlanda, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg, així com Espanya i Portugal.
