Forn garanteix que hi haurà resposta "política i social" adreçada a la "majoria" que rebutja la presó si hi ha condemna

ACN Barcelona \/ Lledoners.-Quim Forn garanteix que hi haurà resposta "social i política" adreçada a la "majoria" que rebutja la presó si hi ha sentències condemnatòries. Així ho ha subratllat l'exconseller d'Interior en una entrevista a l'ACN que ha respost per escrit des de la presó de Lledoners. L'exconseller també admet que no té "cap esperança" que la causa es remeti al TSJC. Pel que fa a la vaga de fam, Forn destaca l'impacte mediàtic internacional que ha tingut, i assevera que l'abandonarà "quan s'acompleixin els objectius" de denunciar la "inacció" del TC. Pel que fa a les municipals de Barcelona, i preguntat per la candidatura independent de Ferran Mascarell, Forn ha opinat que la "proliferació" de candidatures sobiranistes va "en contra" del desig d'unitat d'una "gran majoria social".

- El paper dels familiars dels presos és clau per explicar a Catalunya i arreu del món l'experiència que estan vivint. Com ho viu des de Lledoners?Els nostres familiars tenen un paper importantíssim. Ells han hagut de ser la nostra veu, en ells ha recaigut la responsabilitat d'explicar com estem vivint aquesta situació. Per ells no ha estat fàcil, de cop s'han vist abocats a haver de donar la cara per nosaltres, fent el cor fort i havent de gestionar les emocions.- Ara que venen festes de Nadal, esperen que les mobilitzacions al costat de la presó s'incrementin per solidaritzar-se amb vostès?Les mobilitzacions al costat de la presó han estat constants des que hi vam arribar. Cada dia ens donen la "Bona nit", els caps de setmana són especialment concorreguts, però m'atreviria a dir que gairebé cada dia tenim gent que ens vol mostrar el seu escalf. Des del pati de la presó podem sentir els seus cants i els crits de "Llibertat". És molt emocionant per a nosaltres.- El 4 de desembre va iniciar una vaga de fam junt amb Josep Rull. Com està vostè? I la resta de presos que continuen en vaga de fam?Estem força bé. El control dels serveis mèdics és constant. Els símptomes que patim són els propis dels d'una vaga de fam, però estem mentalment forts.- Fins quan es plantegen mantenir-la, tenint en compte les recomanacions mèdiques?No està decidit. L'objectiu de la vaga de fam és la denúncia per la inacció del Tribunal Constitucional que ens impedeix l'accés a la justícia europea. Des que vàrem iniciar la vaga de fam, el Tribunal Constitucional ha començat a resoldre alguns dels recursos que se li havien plantejat; la nostra decisió ha tingut un impacte mediàtic internacional, i hem remogut consciències a Catalunya, Espanya i Europa. En el moment que considerem que s'han acomplert aquests objectius, serà el moment d'abandonar-la.- Creu que si els presos vinculats a ERC se sumessin a la vaga de fam es guanyaria força per a denunciar el bloqueig del TC als recursos d'empara que encara hi ha pendents?Mai no ho hem plantejat com una acció dels partits polítics. No són els partits els qui fan aquesta acció, són els presos els qui han decidit fer la vaga de fam. És una decisió personal. Els partits ens donen recolzament, però la decisió és individual de cadascú de nosaltres.- Quines dificultats tenen per preparar el judici? El sumari estava inicialment incomplet i desordenat.Ens hem trobat amb alguns obstacles. És cert que ens va costar molt tenir el sumari complet, però el principal problema ens vindrà quan comenci el judici. Es preveu que durant tres o quatre mesos ens haguem de desplaçar cada dia des del Centre Penitenciari on estarem destinats, fins al Tribunal. Ens haurem de llevar cada dia abans de les 6 del matí, serem traslladats en una furgoneta, emmanillats, i no tornarem al Centre fins ben entrada la tarda. Serà difícil poder-nos comunicar amb els nostres advocats. Això ens preocupa perquè no ens garanteix tenir un judici amb garanties.- Les reunions amb els advocats són dificultoses per preparar el judici?Aquí a Lledoners se'ns permet reunir-nos en una sala sense vidre amb el nostre advocat. A Estremera jo no ho vaig poder fer. Altres companys sí van poder fer-ho poc abans de ser traslladats a Catalunya.- Es coordinen tots els presos entre ells, o cadascú es coordina amb el seu advocat?La coordinació la fem entre presos i també es fa entre els advocats. Un cop a la setmana ens veiem tots set i parlem d'aquelles qüestions que ens afecten.- Què tenen decidit dir als jutges? Com viuran durant el judici la polèmica de les darreres setmanes amb el magistrat Marchena?Farem una defensa tècnica i política. Sempre dic que amb el Codi Penal a la mà, l'única sentència possible és l'absolució; no hi ha cap motiu perquè se'ns acusi de rebel·lió, sedició i de malversació. L'organització d'un referèndum va deixar de ser delicte al Codi Penal. Per tant, hem de ser conscients que hi ha motivacions extra jurídiques que justifiquen que estiguem encausats. El jutge Llarena, en una de les seves resolucions en les que em negava la llibertat provisional, reconeixia que un dels motius era perquè jo no havia renunciat a la meva ideologia i el context polític afavoria la independència de Catalunya.- Tenen esperances que les recusacions demanades tirin endavant? I la remissió de la causa al TSJC?Les recusacions no han estat admeses i no tenim cap esperança que la causa sigui remesa al TSJC. En qualsevol cas, a partir d'aquest dimarts en sortirem de dubtes.- Cal assumir que la justícia només la trobaran a Europa? Creuen que només el TEDH els absoldrà?Jo no dono res per perdut en cap dels tribunals en els quals ens personem. No vaig al Suprem amb una moral de derrota. Dissabte publicàvem un article conjunt dels nou presos. Afirmem que no anirem a judici per capitular, renunciar o rendir-nos. Tots hi anem amb el cap ben alt. També és cert que avui la nostra confiança és major en la jurisdicció europea i lògicament no renunciem a anar-hi quan sigui possible. El TEDH no entrarà tant sobre el fons sinó que resoldrà sobre si les nostres garanties processals, els nostres drets, s'han respectat en el decurs del procés judicial.- Quina resposta política hi ha d'haver a les sentències si són condemnatòries? Ha de ser immediata o a mitjà termini? Hi ha d'haver diversos plans de resposta en funció de com puguin ser les sentències?Hi haurà respostes socials i polítiques. No en tinc cap dubte. No m'agrada anticipar-me als fets, no vull donar per fet que ens condemnaran, fer-ho em semblaria facilitar-los la feina. Ara, si acabés havent condemna, la gent no es quedarà de braços plegats. Seria una condemna sense cap fonament jurídic, difícil d'entendre no només pel món sobiranista, sinó per qualsevol demòcrata. Qualsevol resposta s'hauria d'adreçar a aquesta gran majoria social que comparteix que Catalunya ha de poder decidir el seu futur polític i que rebutja la nostra presó.- Unes eleccions anticipades al Parlament serien una bona resposta?Jo no ho veig. Quan hi hagi sentència decidirem, però m'estimaria més que ara ens concentréssim a enfortir les institucions i a governar.- Què opina de la candidatura independent de Mascarell? Per què s'han trencat les negociacions entre ell, Neus Munté, vostè i Jordi Sànchez? Mascarell els acusa de no prendre decisions.Sempre he dit que sento un gran respecte per Ferran Mascarell, però crec que no hagués hagut d'anunciar la seva candidatura sense haver-ne parlat abans. Segur que coincidim en que la proliferació de candidatures sobiranistes no ens afavoreix, que va contra el desig d'unitat expressat per una gran majoria social. Estic convençut que encara som a temps de reconduir aquesta situació.- Munté acceptaria cedir ser cap de la llista de l'espai de JxCat-PDeCAT a favor de vostè. Es planteja encapçalar la candidatura? Quines condicions hi posaria?No es tracta de posar condicions. La Neus Munté i jo mateix compartim la idea que tenim una gran ocasió per recuperar Barcelona, que això només serà possible si som capaços de fer una llista integradora, plural i que s'adreci a tots els barcelonins i barcelonines. La Neus, malgrat haver guanyat les primàries, està disposada a fer un pas per facilitar aquesta llista. Jo estic disposat a posar la meva experiència, el meu coneixement de la ciutat en favor d'aquest projecte. Ara mateix, la meva participació o no a la llista, no és el més important. - És possible una llista amb vostè de número 1, seguit de Munté i Mascarell?No estem en aquest punt.- Han sonat altres noms per encapçalar la candidatura, com les conselleres Elsa Artadi i Laura Borràs. Creu que serien una bona opció per a optar a l'alcaldia de Barcelona? S'està buscant algun altre nom?La llista de Junts per Catalunya a Barcelona serà una llista integrada per diferents sensibilitats, àmplia, amb persones solvents i capaces de gestionar la complexitat d'una ciutat com Barcelona. Sens dubte és important saber qui encapçalarà la llista i totes les persones que vostè senyala ho podrien fer, però jo sempre he cregut més en els equips que en les individualitats. Per fer front a tots els reptes que ara tenim com a ciutat necessitem un equip cohesionat i fort amb un projecte clar i ben definit, que ens permeti recuperar l'ambició i el lideratge de Barcelona.