Forcadell: "No vaig plorar per la sentència, sinó quan vaig veure escenes de violència"

Catalunya Ràdio ha parlat amb l'expresidenta del Parlament, en la primera entrevista que concedeix des que és a la presó
Forcadell: "No vaig plorar per la sentència, sinó quan vaig veure escenes de violència"
Sentència procés

Forcadell: "No vaig plorar per la sentència, sinó quan vaig veure escenes de violència"

Catalunya Ràdio ha parlat amb l'expresidenta del Parlament, en la primera entrevista que concedeix des que és a la presó
Redacció Actualitzat
TEMA:
Carme Forcadell
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

En la primera entrevista que concedeix des que és a la presó, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell explica com va rebre la sentència a la presó de Mas d'Enric on està empresonada.

Forcadell afirma que no s'esperava que l'hi notifiquessin tan d'hora:

Em vaig llevar dilluns i vaig anar a fer esport, convençuda que sortiria més tard, la sentència. Però em van venir a buscar. Té visita. I aleshores vaig veure a la Piedad i el cap de seguretat del Tribunal Suprem, recordes? Que sempre eren a la sala...

La Piedad era la persona que el president del Tribunal cridava quan havia de donar alguna instrucció delicada, i ell era qui garantia la seguretat, donava instruccions als policies i autoritzava les entrades i sortides de la sala del Suprem durant aquells quatre llargs mesos.

Manuel Marchena va enviar dues persones de la seva màxima confiança a lliurar la sentència a l'expresidenta del Parlament a la presó del Catllar, i els va fer viatjar la nit abans per ser-hi a primera hora.


"¿Cuánto me ha caído?"

"¿Cuánto me ha caído?", els hi vaig preguntar. "No lo hemos leído", van respondre.

"¿Diez años?" Vaig dir aquesta xifra perquè per mi era la xifra més dura, el pitjor escenari.

Aleshores van buscar la pàgina i m'ho van ensenyar... 11 anys i 6 mesos... Era incomprensible... Vaig llegir el que els havia caigut als meus companys i companyes... 12 anys a la Dolors, també...

I els hi vaig preguntar a tots dos: "Decidme, ¿qué diferencia hay entre Dolors Bassa y Carles Mundó?" Van callar, no van dir res...  Per mi això és incomprensible, com ho és que a la Dolors la condemnin per unes competències d'Ensenyament que no tenia... I tantes altres coses... Per això demanarem incident de nul·litat. A veure si s'ho repensen...


"El judici no calia fer-lo"

L'entrevista li va fer Mònica Terribas el divendres dia 18, i l'ha emesa Catalunya Ràdio aquest dilluns. Podeu llegir l'entrevista sencera en aquest enllaç.

Forcadell es referma en el convenciment que l'han condemnada no per ser presidenta del Parlament, sinó de l'ANC, i afegeix que per això no calia fer un judici:

(Vaig pensar) que el judici no havia servit de res. No calia fer-lo: ens hauríem estalviat despesa i patiment. Jo no soc culpable de ser presidenta del Parlament, sinó d'haver muntat les manifestacions independentistes del 2012, 2013, 2014... D'haver posat davant del mirall el creixement de l'independentisme. Jo sempre he sabut que la condemna era per ser presidenta de l'ANC, no soc aquí pels plens del 6 i el 7 de setembre, perquè si fos així seria al TSJC amb els meus companys.

Que ningú s'enganyi! I la sentència es reafirma en aquest fet, perquè diu que jo vaig complir amb el reglament del Parlament. I només espero que el judici de la mesa al TSJC aclareixi els fets. En els plens del 6 i el 7 no es van vulnerar els drets de ningú, tothom es va poder expressar i no es va conculcar cap dret.

 

"No reconeixia Barcelona quan ho veia"

En l'entrevista, Forcadell afirma que quan va llegir la condemna no va plorar, però sí quan va veure "escenes de violència" en les protestes:

No vaig plorar quan vaig rebre la sentència, vaig plorar quan vaig veure escenes de violència a les nostres ciutats. "Això no som nosaltres, no sé què passa", vaig pensar... "S'ha de condemnar enèrgicament, immediatament".

No reconeixia Barcelona quan ho veia... S'ha de condemnar sense pal·liatius i ràpid... ja! I em desesperava veient-ho. Que no ho entenem? La gent, pensi el que pensi, té dret a sortir de casa sense que li cremin el cotxe o sense tenir por quan porta les criatures a l'escola.


L'eficàcia de la no-violència

A la pregunta de Terribas sobre si ha estat la frustració per les condemnes el que ha portat la gent a actuar de manera violenta, Forcadell ha rebutjat que aquest sigui el camí:

De cap manera. Tenim una història, Mònica, hem avançat molt, i no ho hem aconseguit cremant contenidors i cotxes... hem de veure on som i d'on venim... No em reconec en els cotxes cremats. Mai de la vida té justificació. Mai.

La història ha triomfat amb moviments pacífics, de desobediència civil pacífica, més que no pas amb moviments violents. La no-violència no és només per convicció, que també i sempre, sinó per eficàcia.


"El més important no és el calendari"

Pel que fa a l'1-O i als fets de la tardor del 2017, Forcadell admet que "no vam tenir empatia" amb els no independentistes:

S'ha de fer una lectura realista del què va passar. Potser vam fer una lectura precipitada. S'aprèn dels errors més que dels èxits. Si aleshores haguéssim fet una bona lectura no ens haguéssim posat mai un calendari. El més important no és el calendari.

No vam tenir empatia amb la gent que no és independentista i que potser no es va sentir justament tractada. Hi ha molta gent que no és independentista que defensa les llibertats i els drets fonamentals i que si els fas triar entre Espanya i Catalunya, trien Espanya.


"Estem tocats emocionalment"

L'expresidenta del Parlament condemnada a 11 anys i 6 mesos per sedició demana calma i afirma que "els presos no poden estar al centre", però també que "no s'ha d'aturar res":

M'agradaria que ens calméssim. Tothom, els de dins i els de fora. Estem tocats emocionalment. Hem de fer una reflexió profunda i dissenyar un futur. Si no ens calmem, aquesta lectura no la podem fer. I hem de continuar endavant...

Els presos i les preses, ho hem dit sempre, no poden estar al centre. No hem de ser l'excusa, i tampoc moneda de canvi de ningú. Tampoc ara. S'ha de mirar pel bé del país, de tot el país i de tota la gent que hi viu. I això serà bo per nosaltres.

Les emocions no deixen raonar bé. Però costa molt demanar-li a la gent en aquesta situació que es calmi, amb una sentència tan dura... però necessitem pensar racionalment, i políticament també. 

No s'ha d'aturar res, hem de continuar endavant. Desobediència civil no violenta. És un instrument que ha fet avançar la societat. I ara tenim més drets gràcies a això. Les Marxes per la Llibertat m'han emocionat molt, m'he sentit plenament identificada perquè s'hi ha sumat molta gent que no és independentista.


Cuixart i el "ho tornarem a fer"

En l'entrevista Forcadell també demana que l'ANC "torni als orígens" i que no se l'utilitzi políticament.

Forcadell riu quan se li pregunta per com va viure el moment en què Jordi Cuixart va dir "ho tornarem a fer" durant el judici al Tribunal Suprem:

Saps què vaig pensar? Vaig pensar en la pobra Marina Roig, la seva advocada: tinc un client que es vol quedar aquí dins... Per això et dic, els joves que avui són al carrer, ho viuran, ho veuran. Que pensin en el camí que hem fet.

ARXIVAT A:
Judici procés Carme Forcadell

NOTÍCIES RELACIONADES

ÀUDIOS RELACIONATS