Foment assegura que Catalunya serà la comunitat que rebrà més diners en infraestructures
Cent milions d'euros més per millorar les carreteres catalanes. Això és el que ha promès la ministra de Foment perquè les inversions a Catalunya assoleixin el 19,10% del pressupost del seu Ministeri. Amb tot, els partits catalans reclamaven que aquest percentatge, més en sintonia amb el que representa l'economia catalana al conjunt d'Espanya, s'apliqués sobre el total de les inversions de l'estat, no només sobre infraestructures.
La ministra de Foment, Magdalena Álvarez, ha assegurat que Catalunya és la comunitat autònoma que rebrà més diners del seu Ministeri. Álvarez ha explicat els comptes del seu departament i ha dit que Catalunya no té perquè queixar-se perquè és la més beneficiada dels comptes del ministeri.
Aquests 100 milions surten d'un pla extraordinari de 465 milions per diverses carreteres al conjunt de l'estat. Álvarez ha afegit que Catalunya rebrà l'any que ve 16 milions per l'antiga Nacional-2 entre Tordera i la Jonquera, 68 milions més per l'antiga Nacional 340 entre Barcelona i l'Hospitalet de l'Infant, 300 més per l'aeroport del Prat i 200 pel port.
La ministra ha destacat que la inversió a Barcelona serà aquest any superior a la de Madrid.
El govern català ha considerat insuficents aquestes xifres idemanda que hi hagi més inversions en els accessos de Barcelona i àrea metropolitana, en la millora de la xarxa ferroviària de rodalies i en la connexió per ample europeu dels ports de Tarragona i Barcelona amb la frontera francesa.
El portaveu del govern de la Generalitat, Joaquim Nadal, ha explicat que l'executiu català ja ha transmès al govern central les seves queixes sobre el nivell d'inversió a Catalunya previst en el Projecte de Pressupostos Generals de l'Estat per al 2005 i li ha reclamat un "gest important" que porti a acostar el percentatge d'inversions a Catalunya a l'aportació d'aquesta comunitat al producte interior brut (PIB).
Nadal ha assenyalat que "s'han de produir ajustaments favorables a un millor finançament d'infraestructures a Catalunya" i ha citat a tall d'exemple la possibilitat de crear una Agència de Carreteres i buscar sistemes de finançament alternatius que no computin com a deute, fet que descartaria l'anomenat mètode alemany.
