Imatge de dosis de la vacuna contra la covid
Els immunodeprimits rebran la quarta dosi

Fins quan caldrà revacunar-se? Els experts qüestionen l'estratègia a llarg termini

Alguns experts apunten que només caldria posar les dosis de reforç a la població més vulnerable, com els immunodeprimits, sobretot tenint en compte que als països més pobres només s'ha posat l'1% del total de dosis administrades

RedaccióActualitzat

La vacunació contra la covid continua a bon ritme a Catalunya, sobretot pel que fa a l'administració de les terceres dosis. Més de dos milions i mig de persones ja han rebut la dosi de record, cosa que significa un 35,9% de la població més gran de 12 anys vacunada. Una xifra que encara creixerà més perquè des d'aquest divendres està oberta la franja de 30 a 39 anys. Però, fins quan caldrà revacunar-se?

De cara al futur, els experts dubten de la necessitat d'una quarta dosi amb caràcter general i proposen posar-la només a col·lectius vulnerables. Veient com evoluciona la covid i davant l'escenari que s'acabi comportant com la grip, algunes veus apunten que només caldrà seguir revacunant la població de risc, com les persones immunodeprimides, a qui ja s'ha autoritzat la quarta dosi.

Entre aquestes veus, la de Manel Cervantes, director de malalties infeccioses de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell. En declaracions a TV3, Cervantes creu que el coronavirus no desapareixerà i s'acabarà convertint en una malaltia semblant a la grip, contra la qual la millor eina serà la vacunació. Ara bé, només la necessitarà, defensa, una part de la població:

"No crec que tots nosaltres ens haguem de posar vacunes contínuament, però hi haurà gent que sí. Crec que per a la majoria de la població -si no és la soca òmicron, serà la pi o la zeta- acabarà reduint la seva gravetat."

El 35,9% de la població de més de 12 anys a Catalunya ha rebut la tercera dosi (ACN/Gemma Sánchez)

En la mateixa línia, el doctor Julià Blanco, investigador principal del Grup de Virologia i Immunologia Cel·lular d'IrsiCaixa, en una entrevista a "Els matins" de TV3, argumenta que la quarta dosi té sentit en els immunodeprimits, però dubta que s'hagi d'estendre a tothom:

"Les dues dosis, reforçades amb la tercera, ja ens protegeixen de la malaltia greu. Si no tenim una nova vacuna que sigui diferent de la que s'ha dissenyat a partir del virus original, no té sentit una quarta dosi de reforç."


Vacunació molt desigual segons els països

La conveniència o no de seguir amb l'estratègia de revacunacions de forma generalitzada també xoca amb un altre element, que és la desigualtat en el ritme de vacunacions en funció dels països.

Fins ara, el 72% de les dosis administrades han anat a parar a països desenvolupats, mentre que als més pobres tan sols s'han fet l'1% de les punxades.

 

Àfrica és el continent amb l'índex de vacunació més baix, amb un 14% de la població que ha rebut almenys una dosi. Només hi ha dos països africans on més de la meitat dels habitants tenen la pauta completa. Són el Marroc, amb un 62%, i Tunísia, amb un 51%.

A l'altre extrem, hi ha nacions com Burundi, la República del Congo o el Txad. El nombre de persones que ha rebut les dues dosis en aquests països no arriba ni a l'1% de la població.

 

Davant d'aquestes diferències, administrar una quarta dosi a tota la població pot ser una estratègia de prevenció a curt termini i amb mirada nacional, però que ni l'Organització Mundial de la Salut ni l'Agència Europea de Medicaments recomanen a mitjà o llarg termini.

Marco Cavaleri, responsable de l'estratègia vacunal de l'Agència Europea de Medicaments, argumenta:

"Mentre que l'ús d'una dosi de reforç es pot considerar part d'un pla de contingència, repetir vacunacions en intervals curts no pot convertir-se en una estratègia sostenible a llarg termini."

No és sostenible a llarg termini perquè no es pot estar vacunant la població mundial cada mig any; i, a curt termini, tampoc ho és perquè incrementa la desigualtat, ja que es desvien dosis necessàries a països amb baixes vacunacions cap als que se les poden pagar. A més, davant l'alta capacitat contagiadora que s'ha vist que té la variant òmicron, aquesta estratègia és particularment ineficaç.


El risc que el virus torni a mutar

Les autoritats sanitàries alerten del perill que suposa donar per descomptat que l'òmicron acabarà immunitzant-nos a tots. Potser a la llarga el virus serà endèmic, diuen, però en cap cas ara, si la meitat de la població mundial encara s'ha de vacunar amb dosi la completa.

L'OMS és més concreta: amb l'alta infecciositat de l'òmicron, com més persones infecti més possibilitats hi ha que torni a mutar. Ho explica Bruce Aywarld, assessor de l'Organització Mundial de la Salut:

"L'òmicron no serà la darrera variant. No sabem encara cap a on tirarà aquest virus. Com més es repliqui el virus, com està passant ara, més possibilitats ens trobarem d'haver-nos d'enfrontar a variants noves i més complicades."

Per tot això, continua sent més urgent que mai finançar millor la vacunació dels països amb menys recursos i ajudar-los a incrementar els índexs de protecció. Les crides de l'OMS, però, sembla que cada vegada ressonen més enmig d'una vall deserta.

ARXIVAT A:
Coronavirus Covid-19ÒmicronVacunes
Anar al contingut