Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Fins on pot créixer el núvol? Els centres de dades davant la crisi energètica i climàtica

El consum global dels centres de dades ja suposa un 5% de tota l'energia mundial, i la digitalització, el metavers o la intel·ligència artificial topen amb la seva sostenibilitat

Vicky Miró JuliàActualitzat

Ho anomenem "el núvol". Hi guardem fotos, documents i la nostra memòria digital. Cada cop que fem una videoconferència o mirem una sèrie en una plataforma ens dona servei. Però amb cada clic a Google en realitat connectem amb grans centres de dades. Naus industrials plenes de servidors que emmagatzemen dades i tota la informació disponible a internet. Unes infraestructures que generen molta calor i que necessiten una refrigeració constant per al bon funcionament dels circuits. I això es tradueix en una gran necessitat d'aigua i electricitat.

La investigadora i artista digital Joana Moll pensa que la invisibilitat del núvol és un problema perquè oculta a la societat una realitat incòmoda.

"El núvol és una estratègia de màrqueting fantàstica perquè ens dona una idea d'internet com una cosa fàcil d'utilitzar, com una cosa gairebé celestial, i és tot el contrari. Internet està sota terra, és la infraestructura més gran que hem construït en la història de la humanitat --que coneguem-- i necessita una quantitat increïble de recursos naturals, humans i tècnics per funcionar."

Per donar a conèixer la realitat més física i contaminant del núvol, el 2016 va crear una pàgina web que mostra quants arbres es necessiten per compensar les emissions de CO2 que generem a Google cada segon. Un projecte que va anomenar Defoooooooooooooooooooorest.

En els darrers deu anys el núvol s'ha tornat imprescindible no només per als usuaris, sinó també per a les empreses. Cada cop són més les petites companyies que confien en "el núvol" per guardar-hi la seva informació. I el núvol guanya terreny a mesura que s'implanten pràctiques com el teletreball.

La digitalització fa que els centres de dades siguin un equipament en expansió. Però cada nou centre de dades equival a obrir una nova ciutat, com explica el catedràtic dels Estudis Informàtics de la UOC Xavier Vilajosana:

"Per fer una comparativa que s'entengui: un centre de dades dels més grossos consumeix com una ciutat com Badalona o l'Hospitalet, són com ciutats de 150.000 habitants. A més, en els últims anys han crescut molt, no? Aquestes infraestructures no és que n'hi hagi una o dues, n'hi ha moltes i cada cop són més grosses i tenen més capacitat."

"Crear aquestes infraestructures és bastant ràpid, no triguem anys, triguem mesos, i un cop creades la tendència és a ampliar-les abans de construir-ne de noves. I si comencen a proliferar, doncs això té una demanda energètica de megawatts/hora que, segons quines regions, potser no poden garantir", afegeix Vilajosana.


El cas d'Irlanda, un dels més coneguts

Irlanda va posar facilitats fiscals per a l'arribada de centres de dades de gegants tecnològics. És un dels països europeus que en concentra més per superfície. Ara mateix els centres de dades consumeixen el 14% de l'electricitat del país. I la previsió apunta que cap al 2030 per nodrir aquests centres de dades caldrà el 70% de l'energia que produeix Irlanda.

Dublín ara vol frenar que se n'instal·lin més amb una moratòria fins al 2026. També els Països Baixos han advertit que ja no els queda capacitat per rebre més centres de processament de dades. Afectats per una forta sequera, aquest any han descobert que Microsoft gasta quatre cops més aigua potable del que va prometre en un dels seus centres de dades, ubicat a Hollands Kroon.

Segons Microsoft, els càlculs de despesa d'aigua corresponen a la seva obertura, i des d'aleshores el centre ha anat creixent amb noves naus.

El cas de Hollands Kroon alerta també sobre el repte de mantenir refrigerats els centres de dades enmig de la crisi climàtica. Perquè tant Google com Microsoft usen l'aire per refredar els ordinadors, però segons van explicar a les autoritats holandeses, per sobre dels 25 graus no és eficient. Per això, per sobre d'aquesta temperatura els cal recórrer a l'aigua potable i això passa precisament els mesos d'estiu, els de més necessitat també per a la població.  

Barcelona, Madrid i Lisboa prenen protagonisme pels gegants tecnològics

Però si per instal·lar-se a Europa els gegants tecnològics nord-americans van buscar primer el fred nòrdic, en països com Dinamarca, Islàndia o Noruega, ara pren protagonisme la península Ibèrica, i sobretot tres ciutats: Madrid, Barcelona i Lisboa.

De fet, abans que s'acabi l'any, Amazon té previst obrir tres grans centres de dades a Aragó. Google acaba de desembarcar a Madrid, on Microsoft n'obrirà 3 l'any que ve, i també IBM n'ha anunciat 3 més. I Meta, és a dir, Facebook, aterrarà a Castella-la Manxa.

A Catalunya, si actualment hi ha 3 centres de dades (2 a Barcelona i 1 a Tarragona) se n'han anunciat 6 més. I Madrid, que ja té 13 datacenters, passaria a tenir-ne 19, segons dades de SpainDC, l'associació que agrupa els centres de dades de l'Estat.


Les grans tecnològiques i les energies renovables

Google, Microsoft, IBM i Meta anuncien que aposten per les energies renovables, ja sigui via subscripció de contractes per aquestes energies o amb la instal·lació de plantes fotovoltaiques.

Segons el director executiu de SpainDC, la patronal de centres de dades a Espanya, Manuel Giménez, l'estat espanyol és atractiu per la seva posició estratègica, ben connectat per cable amb països on creix la digitalització i perquè no té problemes de subministrament. Sobre les emissions de CO2 que pot comportar l'aterratge dels centres de dades, defensa que a Espanya tenen l'ambició de ser climàticament neutrals.

"Al nostre país els centres de dades i molt específicament els que s'estan projectant a Catalunya tenen una alta consciència mediamebiental i de sostenibilitat. Hi ha tendències com el 'district heating', que bàsicament consisteix a reduir al mínim l'emissió de calor a l'entorn i, a més, que aquesta calor es dirigeixi específicament a escalfar l'aigua, la calefacció d'hospitals, escoles, barris. Això fa que els centres de dades estiguin conscienciats a ser un bon veí."

De moment, el consum global dels centres de dades ja suposa un 5% de tota l'energia mundial. És a dir, segons les estimacions el núvol gasta com a mínim tanta electricitat a l'any com Espanya, uns 241 mil milions de KWh a l'any. I Espanya és un dels països que més energia consumeix del món, ocupa el número 18 de més de 200 d'un rànquing mundial encapçalat per la Xina, els Estats Units i l'Índia.

Un futur sostenible per al núvol?

Tot fa pensar que el "núvol" continuarà escalant posicions en la demanda energètica. L'arribada de la intel·ligència artificial o del metavers impulsat per Facebook necessitaran una quantitat ingent de dades i operacions informàtiques. I en el context actual de crisi energètica i climàtica, creixen les veus que reclamen una regulació energètica més estricta per als centres de dades.

Per Xavier Vilajosana és un debat complicat, ja que, d'una banda, els centres de dades estan comprant grans quantitats d'energia renovable i, per tant, impulsen el creixement del sector. Però, d'altra banda, estan acaparant aquesta energia més neta de manera que no alimenta les ciutats.  

"És inevitable que aquestes infraestructures segueixin existint. La qüestió és com evolucionem perquè siguin més sostenibles i com evolucionem nosaltres com a usuaris per ser conscients que estem consumint energia cada vegada que fem una acció amb el telèfon mòbil."

Joana Moll considera que és injust culpar l'usuari perquè està lligat de mans i peus: "Estem funcionant en un sistema que no podem canviar i se'ns està demanant que el nostre comportament sigui sostenible. Quan són aquestes empreses i la legislació i les polítiques públiques les que haurien de forçar-los que es comportessin de manera més ètica i sostenible."

Per això va més enllà i considera que en un futur caldrà repensar internet tal com el coneixem.

"És molt còmode tenir-ho tot disponible a l'instant en un clic, però un percentatge molt elevat de les dades que es guarden als centres de dades són dades fantasma en el sentit que són allà però ningú les fa servir, però es mantenen. La solució no passa per millorar l'eficiència de la tecnologia sinó que passa per construir un altre internet amb uns altres valors, interactuar amb internet d'una altra manera, encara que això vulgui dir que sigui més lent."

"El canvi climàtic comportarà un canvi cultural on cada vegada es farà servir l'energia d'una manera sostenible de veritat, que és fer-la servir menys. I no pretendre que podem fer servir tota l'energia del món i continuar creixent sense que el planeta pateixi", afirma Moll.

ARXIVAT A:
EnergiaTecnologiaCrisi climàtica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut