Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Finançament autonòmic: Catalunya, el segon territori que més aporta i el desè que més rep

La Generalitat denuncia que, tenint en compte el cost de la vida, Catalunya queda en la penúltima posició del rànquing

Actualitzat

Catalunya torna a perdre posicions en el sistema de finançament autonòmic i, un any més, queda per sota de la mitjana espanyola en ingressos rebuts per habitant.

Amb les últimes dades disponibles, les de l'any 2020, la Generalitat calcula que Catalunya és la segona autonomia amb més aportació per càpita, però a l'hora de rebre recursos cau al desè lloc del rànquing.

Respecte a l'any anterior, Catalunya passa de la tercera a la segona posició en recursos aportats i es manté en la desena en recursos rebuts. En aquest gràfic es veu la posició que ocupa cada autonomia en recursos rebuts i recursos aportats:

 


Catalunya paga un 17% més que la mitjana i rep un 1,5% menys. Això suposa que, de mitjana, cada català paga 2.779 euros anuals i en rep 2.519: és a dir, rep 260 euros menys dels que aporta.

En aquesta mateixa situació s'hi troben les Illes Balears, el País Valencià o Madrid, el territori que més recursos aporta al sistema. A l'altre costat de la balança, hi ha zones com Galícia o Extremadura, que reben més recursos dels que aporten.

A més, la posició de Catalunya empitjora si es té en compte l'impacte del diferencial de preus o cost de la vida. Aleshores, passa de la segona a la catorzena posició, la penúltima entre les autonomies del règim comú de finançament, del qual estan excloses el País Basc i Navarra.

La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero (Europa Press/Eduardo Parra)
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero (Europa Press/Eduardo Parra)

Només un any per sobre la mitjana

Des que l'any 2009 es va començar a aplicar l'actual model de finançament, que estava previst renovar el 2014, només una vegada Catalunya ha quedat per sobre de la mitjana espanyola en ingressos rebuts per habitant.

Només va quedar per sobre el primer any d'aplicació del model, el 2009. Des d'aleshores, fa onze anys que Catalunya queda per sota de la mitjana.

El conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, al Parlament
El conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, al Parlament (ACN/Mariona Puig)

Aragonès: "Infrafinançament crònic"

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha reclamat "les eines d'un estat" per posar fi al que ha qualificat d'"espoli històric". Aragonès creu que Catalunya pateix "un infrafinançament crònic fruit d'un model de finançament injust i arbitrari":


Per la seva banda, el conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, considera que les dades demostren "l'infrafinançament històric de Catalunya, els milions d'euros que cada any genera Catalunya i s'evaporen, i les limitacions dels recursos de la Generalitat".

En un comunicat, Giró apunta que les dades "tornen a posar de manifest que els mecanismes de redistribució que utilitza el sistema de finançament espanyol fomenten un repartiment arbitrari dels recursos entre comunitats":

"Mentre Catalunya perd sempre entre 7 i 8 posicions, altres comunitats amb una capacitat tributària molt per sota de la mitjana reben sistemàticament més recursos per habitant que Catalunya".

 

ARXIVAT A:
Finançament autonòmic
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut