Finalitzen els treballs d'estabilització del jaciment paleontològic de Fuamanya Sud per evitar més despreniments
ACN Fígols.-El Departament de Cultura ha finalitzat els treballs corresponents a la segona fase de les intervencions per estabilitzar la zona del jaciment paleontològic de Fumanya Sud, a la localitat de Fígols (Berguedà). El passat mes de maig es va produir una esllavissada de roca que va afectar una superfície aproximada de 1.200 metres quadrats i que va malmetre una gran quantitat d'icnites (petjades) que contenien traces de pas de dinosaures sauròpodes, datades al Cretaci Superior, ara fa 65 milions d'anys. Els treballs han consistit en la desbrossada i purga de blocs inestables; la instal·lació d'una barrera estàtica per aturar la caiguda de roques; i la instal·lació d'ancoratges de bloqueig de roca. En aquests moments ja s'han iniciat els preparatius de la tercera fase de les actuacions, consistent en l'elaboració d'un estudi integral del jaciment.
L'objectiu d'aquesta segona fase de treballs era evitar nous despreniments a la zona per preservar un dels jaciments amb restes fòssils del Cretaci Superior més importants d'Europa. Les actuacions formem part d'un seguit de mesures prioritàries que, amb caràcter d'urgència, van acordar les institucions implicades en la conservació del jaciment per tal de garantir la seguretat de les persones i evitar nous despreniments. Segons informa el Departament de Cultura, en aquests moments ja s'han iniciat els preparatius de la tercera fase de les actuacions acordades, que consisteix en la realització d'un estudi integral del jaciment per a la seva protecció, conservació i posada en valor. L'estudi, que anirà a càrrec de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), inclourà tant els aspectes geològics i paleontològics com els de conservació. D'una banda, l'ICGC durà a terme un estudi geotècnic d'anàlisi dels paràmetres i mecanismes cinemàtics dels despreniments, i establirà i quantificarà les causes que han donat lloc a aquestes esllavissades. De l'altra, l'ICP s'encarregarà de l'estudi científic paleontològic que determinarà quines són les zones de preservació preferents i estudiarà els nous elements paleontològics presents en els blocs caiguts amb l'esllavissada, tant des del vessant científic com del museístic, donant continuació als projectes de recerca paleontològica fets fins a l'actualitat. Jaciment paleontològic de FumanyaEl jaciment de Fumanya Sud forma part del conjunt paleontològic que inclou també els jaciments de Fumanya Nord, Mina Esquirol, Mina Tumi i Cingles de Boixader, declarats tots ells béns culturals d'interès nacional en la categoria de zona paleontològica el 8 d'abril de 2014. Es tracta de més de 38.000 m2 d'extensió, que contenen 3.500 petjades de dinosaure. El seu descobriment data de 1985, quan Lluís Viladrich i la seva esposa, membres del col·lectiu Berguedà de Ciències Naturals, es trobaven d'excursió a la zona i van sospitar que els clots que s'observaven al celobert de Fumanya Sud podrien correspondre a petjades d'algun animal. Les investigacions posteriors van confirmar que es tractava de petjades (icnites) de 65 milions d'anys d'antiguitat. Els paleontòlegs van identificar també les restes de fòssils d'ous i d'ossos de dinosaure, un gran nombre de restes vegetals (troncs d'arbres, fulles de diferents tipus, algues...) i d'animals (closques de mol·luscs i invertebrats fossilitzats). Aquestes dades fan del jaciment de Fígols-Vallcebre de Fumanya un dels més importants d'Europa amb restes fòssils del Cretaci superior.
