Una campanya veïnal al barri de Sant Andreu de Barcelona ha aconseguit que els llogaters de 8 cases no siguin expulsats pel fons inversor que les havia comprat.

És un final poc habitual per a aquest tipus d'històries: tot va començar quan, fa dos anys i mig, va morir la propietària de vuit casetes del carrer Pons i Gallarza, al nucli antic del barri.

Els immobles se'ls va quedar el fons inversor Vermonta, i segons explica una de les llogateres, Jennifer Ramos, d'un dia per l'altre van veure perillar casa seva:

"No sabíem que hi havia canvi de propietari ni res, i es van presentar a casa nostra directament sense avisar-nos, i dient-nos que la intenció era que marxéssim. El primer impacte va ser molt agressiu."

Immediatament, el veïnat, amb el suport d'associacions i entitats, es van mobilitzar per donar-los suport, i la pressió va tenir efecte.

"De Pons i Gallarza no marxem"

El procés ha estat llarg i s'ha arribat a fer un documental sobre el cas titulat "De Pons i Gallarza no marxem" per divulgar-lo i per pressionar l'empresa compradora:

Aquest dissabte estarem a #Vic!

Les veïnes de #PonsiGallarza@NoMarxem projecten el documental sobre el seu cas i fan una roda de premsa perquè les vigatanes coneguin a qui tenen per veïns.

❗️Necessiten tot el suport i escalf de la gent solidària de #SantAndreu i #Osona❗️ pic.twitter.com/YQq7q1Q6mx

— Sindicat d'Habitatge de Sant Andreu (@HabitatgeSTA) October 15, 2019

Comprades per 745.000 euros

Finalment, els propietaris es van avenir a negociar i l'Ajuntament ha comprat els habitatges, que han passat al parc públic d'habitatge.

Les 8 cases tenen uns 70 metres quadrats de mitjana, amb planta baixa, un pis i un pati, i l'Ajuntament les ha comprades totes per 745.000 euros.

Una altra de les llogateres, Míriam García, diu que fins que no s'ha solucionat del tot, no es pensaven que ho aconseguirien:

"Veiem que és una molt bona iniciativa, tot fruit de la lluita i la pressió que hem fet, però, de moment, estem ara mateix als núvols, perquè era una cosa que no esperàvem que acabés d'aquesta manera."

Masoveria urbana

En l'operació l'Ajuntament ha fet servir una fórmula poc utilitzada, la de la masoveria urbana, que consisteix que els llogaters es facin càrrec de pagar la rehabilitació interior dels habitatges.

Abans de les obres continuaran pagant el mateix lloguer que fins ara, i mentrestant, l'Ajuntament es farà càrrec de rehabilitar les zones comunes, amb un cost d'uns 290.000 euros.

Després cada veí passarà a ser masover, i assumirà la rehabilitació interior del seu habitatge, període durant el qual pagaran una renda mínima de masoveria.

I quan s'hagin fet aquestes rehabilitacions tornaran a ser llogaters i pagaran un lloguer assequible i taxat.

3 objectius d'un cop

Segons Lucía Martín, regidora d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, aquesta fórmula permet assolir 3 objectius d'un cop:

"Garantir l'estabilitat de les veïnes, aturar processos especulatius com els que s'estaven donant, i ampliar el parc públic d'habitatge."

Gràcies a la lluita de les veïnes de #PonsiGallarza avui aturem un procés especulatiu i anunciem la compra de 8 cases a #SantAndreu. Ampliem el parc públic de lloguer i impulsem un projecte pioner de masoveria urbana en què les veïnes rehabilitaran els seus propis habitatges🙌🏾 pic.twitter.com/5ZKDq941ur

— Lucia Martín (@Lucia_MartinG) June 6, 2020

Model generalitzable?

Segons l'Ajuntament, el preu de compra dels habitatges i també el cost de les obres estan "sensiblement per sota" dels preus de mercat.

Aquest model només és aplicable sota determinades condicions, però des de la regidoria es creu que també podria resultar interessant i rendible per a grans propietaris privats.